//Plugins sense CDN ?>
Calaf compta, des d'aquest desembre, d'una nova proposta turística per conèixer el patrimoni arquitectònic i històric del municipi. Es tracta de la nova Galeria de Personatges Històrics de Calaf, un recorregut per quatre estances de Cal Matrícules on es descobrirà la història d'aquesta casa senyorial i la dels seus propietaris així com d'altres personatges emblemàtics de Calaf, com el Duc de Vendôme, Laureà Figuerola o M. Àngels Pujol Bacardit, "la practicanta". Aquestes figues i les etapes històriques que van viure, inspiren les estances de la casa. El projecte s'inaugura aquest dissabte 11 de desembre, amb una jornada de portes obertes conduïda per figurants.
La nova Galeria de Personatges Històrics de Calaf obrirà portes aquest dissabte 11 de desembre, a partir de les 11 del matí, amb visites per grups, que podran fer el recorregut pels espais de Cal Matrícules de la mà de figurants, que es posaran en la pell dels personatges històrics del projecte.
Una casa amb molta història
La primera referència històrica que existeix de la casa és al S.XVII, quan es coneix com a Casa Abadal. Posteriorment, es va convertir en Casa Torrescassana, quan l'hereva de la família Abadal va contraure matrimoni amb un fadrí provinent de la família Torrescassana. Després, al S.XIX, la propietat va ser adquirida per la família Solà i va passar a anomenar-se Cal Matrícules. En algun moment, la família propietària de la casa, possiblement, compra part de la casa contigua, Cal Ballester, on va néixer Laureà Figuerola Ballester. Finalment, la casa es converteix en Ca la Practicanta, quan Maria Àngels Pujol Bacardit hi instal·la una consulta on hi desenvolupa el seu ofici: practicant.
Cal Matrícules
El recorregut comença a la sala del piano. Ambientada en el S.XIX, mostra com era la casa quan els propietaris eren la família Solà. En aquells anys, era coneguda a la vila amb el nom de Cal Matrícules, ja que era el lloc on els habitants pagaven l'impost del cadastre i matriculaven les seves propietats. Tots els objectes de la sala evoquen l'època, des de la mantellina negra per anar a missa curosament col·locada sobre la cadira fins al llum de petroli que s'utilitzava per il·luminar les estances quan els habitatges encara no disposaven d'instal·lació elèctrica.
Consulta de la Practicanta
La segona sala reprodueix la consulta de Maria Àngels Pujol Bacardit, coneguda popularment com 'la practicanta'. Durant dècades, va exercir com a practicant i llevadora a Calaf i rodalia. Va ser una dona avançada a la seva època que va rebre formació universitària en uns temps en què les dones difícilment tenien accés a l'educació superior i al mercat laboral.
Quan es va casar amb l'hereu de la família Solà es va traslladar a la casa del seu marit i va obrir allà la seva consulta. A l'estança, es pot trobar l'instrumental que feia servir, com agulles i recipients de vidre per posar les injeccions als pacients.
Habitació del Duc de Vendôme
Continuant el recorregut, arribem a l'habitació de Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme. Durant la tardor del 1711, es va allotjar a la Casa Abadal per comandar, pel bàndol borbònic, la Batalla dels Prats de Rei, en el marc de la Guerra de Successió.
Aquest conflicte bèl·lic va tenir lloc entre el 1702 i el 1715 i va enfrontar els defensors de l'arxiduc Carles d'Àustria contra els partidaris de Felip V de Borbó com a candidats al tron de la corona espanyola.
Des del setembre fins al desembre de 1711, es va disputar la Batalla dels Prats de Rei, en la qual van lluitar uns 35.000 soldats de les tropes borbòniques liderades pel Duc de Vendôme contra les tropes austriacistes del mariscal Guido von Starhemberg dotades amb uns 22.000 soldats.
La decoració de l'habitació està inspirada en els palaus borbònics i té influència barroca. Una taula de treball plena de mapes, amb la batalla dia a dia, ens transporten a aquest moment històric.
Despatx de Laureà Figuerola Ballester
La darrera sala recrea el que hagués pogut ser el despatx de Laureà Figuerola Ballester, reconegut economista i polític nascut a Calaf. Va ser Ministre d'Hisenda, entre 1868 i 1870, i posteriorment també va presidir el Senat. És conegut per signar el decret amb el qual es va instaurar la pesseta com a unitat monetària oficial en un moment on al país circulaven prop d'un centenar de monedes diferents.
En aquest sentit, un element destacat de l'estança és la col·lecció de pessetes. Donant un cop d'ull a les diferents monedes i bitllets, és possible seguir l'evolució històrica i política: república, monarquia, franquisme, restauració democràtica, etc.
Les parets i el sostre de la sala estan decorats amb motius indians, com castanyers d'índies i altres plantes i flors tropicals. Els indians van ser els catalans que van viatjar a les Amèriques a la recerca d'una vida millor i alguns van tornar rics. La gent il·lustre de l'època decorava les seves cases amb motius d'aquest estil.