//Plugins sense CDN ?>
En un diumenge que es despertava amb la notícia de la mort de la senyora Neus Català, una de les darreres supervivents dels camps d'extermini nazis, activista antifeixista, republicana i feminista, exemple de valentia, llusta i compromís, un grup de persones s'aplegava als peus de Montserrat, a Can Maçana, per retre un homenatge als 8 republicans que hi foren assassinats per les tropes franquistes la nit del 9 de febrer de 1939, fa 80 anys. Malgrat els intents infructuosos de trobar les seves restes, els seus familiars i els ajuntaments de Súria i el Bruc, els recorden amb un memorial.
En un acte, senzill i emotiu s'ha fet la descoberta del memorial d'homenatge als 8 republicans assassinats, Joan Badia, Amadeu Casserres, Jaume Claret, Lluís Fàbrega, Camil Pujol, Maurici Sivila, Josep Talleda i Juli Zegri, veïns de Súria i Valls de Torroella, que van ser assassinats per les seves idees per un escamot de guàrdies civils i falangistes, al peu de la carretera de Can Maçana; i de Nin Porta que va poder escapar afortunadament; de Jaume Ollé, un embsocat que en va ser testimoni i de la Tereseta Mabras, "La Maciana", de Castellolí, que en el seu moment, buscant bolets o hernes remeieres per aquest indret, tapava les restes dels cossos insepults. S'hi han reunit familiars dels repressaliats, veïns, i els alcaldes de Súria i el Bruc.
L'alcalde de Súria, Josep M. Canudas i Costa, ha manifestat sentir-se emocionat per trobar-se "al mateix indret on fa 80 anys, 8 persones van morir indiscriminadament per l'aparell repressor de l'estat franquista, que estava guanyant la guerra civil. Això era el 9 de febrer de l'any 1939". "En nom de la vila de Súria, i en el meu propi, ha continuat l'alcalde surienc, els fem el nostre més profund homenatge i que segueixin en el nostre record". Canudas ha remarcat que els 8 afusellats a Can Maçana ara fa 80 anys "van ser assassinats pels seus ideals, de llibertat, de democràcia i de justícia, radicalment diferents del règim". L'alcalde de Súria ha manifestat que "després d'un llarg silenci, en els darrers 15 anys, s'ha avançat en la divulgació i l'estudi d'aquells fets, s'han fet passos per retrobar la fossa que fins ara no estava localitzada amb exactitud". "Això no obstant, ha afegit Canudas, plantar aquest senzill memorial, que és un pas més per fer conèixer una tragèdia que mai hagués hagut de succeir. Desitjaria que la sang que van vessar damunt d'aquestes terres cadascuna de les víctimes, sigui llavor d'un futur amb més pau, amb més concòrdia i més llibertat per al nostre país i per a tots els pobles del món".
Enric Canela Vallès, alcalde del Bruc, ha agraït la participació de diverses persones, estudiosos, familiars dels represaliats i institucions en tots els treballs que es duen a terme des de fa anys per recuperar les restes dels 8 assassinats a Can Maçana, com l'Albert Fàbrega, el Pere Guixà, la Gemma Estrada, La Maria López de Vergara i, entre altres, l'actor igualadí Joan Valentí, que amb el seu espectacle de memòria històrica Mort a les cunetes, "ha reprès aquesta bandera reivindicativa de fer visibles aquests fets, malauradament reclosos durant quaranta anys en les nostres memòries íntimes" ha assenyalat l'alcalde del Bruc. "M'agradaria dir que parlem de normalitat, però aquest, avui, no és un acte "normal". Hauria de ser-ho, hi hauria d'haver en Raül Romeva, amb qui va signar un conveni per estudiar aquesta fossa i aquests fets i poder recuperar les restes i donar-los la sepultura que es mereixen, però en Raül Romerva no és entre nosaltres i, per tant, no podem parlar de normalitat. Tanmateix, el compromís dels que estem aquí és el de seguir lluitant per aconseguir aquesta normalitat. Conèixer la història ens ajudarà a ser millors, a tenir un país millor", ha emarcat l'alcalde bruquetà, afegint que aquest "no és un procés que ve de les institucions sinó que hi ha hagut l'empenta de la ciutadania, dels familiars que de forma obstinada han posat en diverses ocasions aquest tema damunt la taula. Sí que és un acte de normalitat que dos ajuntaments ens agermanem per donar modestament aquest mínim servei".
A l'acte hi han participat l'actor Joan Valentí i el músic Martí Marsal, que han interpretat uns fragments de Mort a les cunetes, l'espectacle que recorda aquells tràgics fets.
Pep
15 d'abril 2019.10:27h
Molt bé, es de justicia.
Per quan lo mateix, a la entrada de La Pobla de Claramunt.
O potser allò, no van ser ASSESINATS!!!!
VERGONYA
Albert
Igualada
15 d'abril 2019.18:07h
A veure Pep, és cert que es van fer autèntiques bestieses a un i altre bàndol. Però els assassinats a La Pobla van tenir els seus homenatges, les seves pensions, etc mentres que els morts al... Llegir més bàndol repúblicà van ser silenciats, oblidats. Els morts nacionals tenen des del primer dia làpides, creus i altres símbols, fins i tot prohibits, mentre que molts dels morts republicans, milers, encara són a les cunetes. On la veus la vergonya? Jo ho tinc molt clar...