TORNAR

El cap d'intervenció de l'incendi: "el pirocúmul és un efecte del canvi climàtic, i ho va empitjorar tot"

Joan Rovira elogia la tasca dels seus efectius i la col·laboració amb pagesos i ADF durant el foc a l’Anoia i la Conca de Barberà

societat
Dimarts, 10 agost 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Joan Rovira, cap d'intervenció dels Bombers de l'incendi que va afectar gairebé 1.700 hectàrees de la Conca de Barberà i l'Anoia, ha parlat amb AnoiaDiari sobre aquells tres dies i quines circumstàncies es van produir perquè el foc tingués tanta repercussió. Una col·lisió de factors que només l'esforç dels seus efectius, les ADF, voluntaris i altres cossos van evitar que fos encara pitjor.

"El potencial del foc era de 5.000 hectàrees", com es va dir el primer dia, el dissabte 24 de juliol. I Joan Rovira, cap de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud, referma que la dificultat era "molt gran". A més dels problemes d'accés a la serra, l'orografia o la divisió d'efectius, hi havia el foc del Ventalló, va tenir lloc el fenomen del pirocúmul, "un dels efectes del canvi climàtic".

L'incendi va començar al costat de la carretera "i va calar en camps que encara no estaven llaurats" explica Joan Rovira. Hi va haver "dos moments que semblava que el podríem atrapar, però ens vam trobar amb què no podíem disposar de tots els efectius per actuar amb contundència i que també vam haver de desviar dotacions a protegir granges. També vam fer focs tècnics. Però l'incendi va arribar a Bellprat, a la massa forestal, i el comportament inestable del foc allà s'incrementa".

Van sorgir "focus secundaris" i que no hi hagués un front continu va "augmentar la complexitat". Rovira resumeix aquell moment: "l'incendi anava més de pressa que la capacitat que teníem d'extinció. Des del primer moment vam tenir l'ajut de les ADF i els pagesos, però com diem, el comportament del foc era massa inestable. El nostre esforç va ser evitar que es fes més ample, sobretot, encaixar-lo pels flancs, i en aquest cas ens en vam sortir. Però el cap del foc ja era a la carena".

Els efectius d'extinció es van trobar durant dos dies seguits amb un fenomen rar fins ara, el pirocúmul: "va aparèixer el dissabte i també el diumenge. I una setmana abans a Castellví de Rosanes, en un altre incendi". Feia anys que els Bombers no combatien el foc en aquestes condicions. Cal anar enrere, "als anys 2003 i 2005, als incendis de Cardona i Sant Llorenç".

Amb el pirocúmul, "es genera molta energia, creix de manera vertical i és un moment crític, en el que has de garantir la seguretat de la teva gent". Quan es va desplomar, "es van generar focus secundaris i això empitjorava la situació i feia més difícil ancorar el cap de l'incendi". Les nits son un moment que el foc alenteix el seu avenç i "ens feia falta, les dotacions estaven esgotades". El matí del 26 de juliol, finalment, l'incendi es va poder estabilitzar.

L'aparició d'aquest fenomen, segons Rovira, és un mal símptoma que evidencia "el canvi climàtic i la situació de sequera". Factors que s'afegeixen a "les dificultats d'accés a la zona o l'orografia, sí, i el que anomenem combustibles forestals". Poder parar el foc depèn "dels camins i dels punts d'aigua que hi hagi també, però és clar que no podem triar l'escenari. Partíem de 5.000 hectàrees de potencial o més i en van ser gairebé 1.700. El foc podia haver passat a la banda de la Llacuna. Pensem que vam salvar coses i, sobretot, vam salvar les vides de la gent i els seus habitatges". El cap d'intervenció apunta també que "pel lloc on va començar el foc havíem de coordinar-nos amb la regió de Tarragona. I en aquest sentit, vam fer també una bona feina organitzativa".


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.