Entre el compromís i la indiferència

Dos joves compromesos

En Marc Torras fa disset anys que està treballant a l’Abric Romaní. Ell no estudia arqueologia, sinó que hi dedica les vacances de la seva feina. Des que era ben petit, cada estiu treballa ajudant a l'IPHES, el grup de recerca: va demanar a l’Eudald Carbonell, director de les excavacions, si podia donar un cop de mà i, des d’aleshores, s’ha mantingut fidel al seu compromís. En Marc no ho dubta, i diu que per molts anys seguirà ‘sacrificant’ el seu temps lliure cada estiu per dedicar-lo al jaciment.

Per contra, tot just és el primer any que en Gerard López està excavant a l'Abric Romaní. Aquest setembre començarà el segon curs del batxillerat humanístic, i va escollir fer el treball de recerca sobre la investigació científica de l’Abric Romaní, perquè té clar que vol estudiar arqueologia –de la Grècia clàssica-. Tenint-ho al mateix poble i essent un jaciment important, no va voler deixar escapar aquesta oportunitat.

En Gerard veu el Museu del Neandertal com una cosa molt important pel poble, perquè 'serà un projecte a gran escala'. Ell mateix explica que l’establiment d’aquest museu fins i tot podria contribuir a corregir el desinterès de molts capelladins envers l’Abric Romaní.

Integrar-se en l'imaginari col·lectiu

L’escriptor capelladí Joan Pinyol afirma que compartir el centenari de l'Abric Romaní amb la gent del seu poble continua sent tot un repte, si bé la celebració del centenari està tenint un gran ressò en els mitjans de comunicació d'abast nacional.

L'interès científic del jaciment és evident -a l'octubre Capellades acollirà un workshop amb un grup dels millors investigadors mundials del neandertal- però ell creu que 'falta fer bullir més l’olla i aconseguir que l'Abric Romaní passi a formar part de la realitat del poble, perquè sovint sembla un espai aïllat'. A més, afegeix: 'Són els arqueòlegs els que s’han d’afegir a la realitat del poble, no a la inversa'.

Per això, l'escriptor destaca que la Festa Major hauria pogut ser una ocasió immillorable per a celebrar i difondre de forma especial el segle de vida d'aquestes excavacions i la gran tasca del capelladí Amador Romaní, el seu descobridor.

Eudald Carbonell, director de les excavacions, va ser l'encarregat de llegir el pregó de la Festa Major 2009 dissabte passat, però Joan Pinyol explica que falta la part participativa, que s'hagués pogut dur a terme amb banderoles i lemes, amb un treball previ a les escoles... i amb altres fórmules que no requereixen diners sinó imaginació, interès i voluntat. En resum, compartir la celebració de l'Abric Romaní i introduir-la dins l'imaginari de tots els capelladins i capelladines.

En aquest sentit, l'escriptor destaca que altres pobles de Catalunya tenen 'una cosa insignificant' i ho potencien moltíssim, a través de la seva festa major, la celebració d'una fira monotemàtica... Així, segons ell, convindria treballar més en aquest sentit, perquè seria en benefici de tothom.

A més, Pinyol compara el que passa amb el jaciment amb el molí paperer, perquè són dos espais que sovint desperten més interès exterior que no pas entre els capelladins. Per ell, doncs, l'assignatura pendent és aconseguir una major implicació de Capellades amb aquest patrimoni; assolir més vinculació i fer que els capelladins se'l sentin i visquin com a propi.

Com en Gerard, el novel·lista espera que el futur Museu del Neandertal faci agafar l'embranzida necessària al Parc Prehistòric de Capellades.