Per la Conca manté les seves crítiques al model de grans superfícies industrials

Aquest dilluns, el conseller de Territori Damià Calvet i els ajuntaments de la Conca anunciaven que se seguirà i accelerarà l'elaboració d'un pla supramunicipal especial al territori. Per la Conca manifesta que "és requalificar centenars d'hectàrees agrícoles per ubicar-hi empreses. Nosaltres seguim defensant que el model de grans superfícies, avui i aquí, no és el futur pel qual hauríem d'apostar com a territori."

Opinen que la crisi actual "ens força encara més a repensar el model territorial. Les necessitats bàsiques han de ser elements centrals de la planificació i cal potenciar per sobre de tot la singularitat, la iniciativa i les capacitats del territori. El model de futur ha de ser necessàriament compatible amb mesures efectives per fer front a la declarada emergència climàtica i mediambiental. El neguit per la parada econòmica actual a causa de la crisi sanitària no ens ha de precipitar a un carreró sense sortida".

Per això, aquest divendres s'organitza un debat telemàtic: 'Qui alimenta la Conca d'Òdena en temps de confinament?'. Serà de 7 a 8, al canal de Youtube de Per la Conca. Hi haurà representació de productors i comerciants locals i membres de les entitats Per la Conca i Eixarcolant. D'acord amb aquesta idea i altres reflexions l'entitat no combrega amb l'obsessió degenerar grans superfícies per activitats logístiques.

El col·lectiu de defensa del territori remarca que "la conca d'Òdena està configurada per unes quantes esplanades al voltant el riu Anoia, trencades pels torrents que baixen de les muntanyes. L'activitat humana es concentra en aquestes planes. La meitat estan urbanitzades i l'altra meitat està principalment cultivada". A la vegada, "la majoria de superfície industrial disponible a la conca està dins la trama urbana principal (quatre municipis) que ocupa les planes centrals. Els polígons de Castellolí i Montbui queden fora d'aquest gran nucli. En conjunt els polígons ofereixen un parc canviant de naus de compra o lloguer i més de cent hectàrees de diferents mides disponibles des de fa més de deu anys per a noves naus industrials".

D'altra banda, amb relació a com es produeix l'alimentació, recorden que "les explotacions agropecuàries i vini-viticultores existents a la conca són empreses productives i viables que s'han anat modernitzant i professionalitzant. Algunes han aconseguit el cicle tancat gestionant centenars d'hectàrees que reverteixen en l'engreix en intensiu o extensiu d'aviram, oví, boví o porcí". També que "s'estan consolidant petits productors i impulsant iniciatives per afavorir el consum de proximitat dels productes de petits i grans productors".

Per la Conca posa sobre la taula les indicacions de la Comissió Europea que "demana als responsables de la gestió del territori canviar urgentment la manera deplanificar l'ús del sòl. S'advoca per ciutats compactes amb grans espais periurbans protegits. Es fa èmfasi en l'agricultura com activitat econòmica a ubicar en aquests espais ja que permet la producció de productes essencials en proximitat i és compatible amb els serveis ecosistèmics que ofereix l'entorn per afrontar l'emergència climàtica".

Apunten que segons l'Observatori del Paisatge de La Generalitat, el mosaic agroforestalde la Conca conforma un paisatge cultural singular a preservar. És una unitat paisatgística viva estructurada per masies, moltes encara funcionals, enriquida amb elements patrimonials arquitectònics i arqueològics. Conclouen que quan "des de l'administració planteja un procés de participació ciutadana ha de facilitar un debat profundi productiu sobre el model territorial. Com ja vam dir, estarem atents a que expliquin els punts de partida i condicions de participació per valorar-ho, però malauradament, les declaracions públiques deixen clar que es pretén accelerar els tràmits administratius. Ens oposem a qualsevol simplificació administrativa que impliqui un afebliment dels processos de participació o d'avaluació ambiental i no participarem en pantomimes de pur tràmit".