//Plugins sense CDN ?>
Fa uns dies, la Generalitat feia pública l'autorització de dos nous parcs a Argençola. La proliferació de noves centrals eòliques i de miniparcs afecta, sobretot, a l'oest i el nord de la comarca.
El vicepresident segon del Consell Comarcal de l'Anoia, Santi Broch, afirma que l'ens intentarà coordinar una estratègia del territori comuna davant l'allau de nous parcs eòlics. Segons les dades que es feien públiques fa unes setmanes, hi havia 104 molins sol·licitats per a noves instal·lacions. De prosperar totes aquestes peticions, es duplicaria la quantitat d'aerogeneradors que hi ha en servei a l'Anoia, que amb l'excepció de les comarques de l'Ebre, és una de les zones on hi ha més presència d'aquestes instal·lacions. La proliferació de parcs ja ha motivat que comarques com l'Alt Penedès adoptin una estratègia comuna per evitar aquest "allau" que denuncien alguns alcaldes.
En tot cas, Broch puntualitza que "les característiques del Penedès ho fan més fàcil. En primer lloc, geogràficament és més pla i és un paisatge més homogeni". I també el Penedès ha assolit un consens: la setmana passada, l'ACN recollia que el Consell Comarcal i el Consell d'Alcaldes i Alcaldesses de l'Alt Penedès van fer pública una declaració on criticaven que "la projecció d'aquests espais per obtenir energia neta s'està fent sense tenir en compte el sector agrícola" i que es feia des de "despatxos de Barcelona", allunyats del lloc on s'han d'instal·lar.
Les instal·lacions fotovoltaiques al Penedès han de tenir una superfície de 350 hectàrees, la major part de les quals destinades a usos agrícoles. Per aquest motiu reclamen tenir veu a l'hora d'establir "quins són els emplaçaments idonis i quina superfície cal destinar-hi". El seu president, Xavier Lluch, assegura que "fa temps que s'hi treballa", i que des de la mateixa institució s'ha manifestat "el posicionament a favor de generar energia sostenible i fomentat l'autoconsum. Això comporta, a més, instal·lar parcs fotovoltaics on no es malmeti l'espai agrícola i el medi ambient".
Per la seva part, Broch comenta que "ens cal un consens entre els ajuntaments abans que el Consell prengui una posició de força en un o altre sentit. Sí que estem intentant establir una política comuna" i admet que "hauríem de buscar solucions que no malmetin el paisatge, com és el cas de Dinamarca, on els molins estan instal·lats dins del mar" però que "les directrius les està marcant la Generalitat i el govern espanyol, cosa que encara ho fa més difícil".