El Consell de l'Estudiantat de la UdL insta a "actuar perquè no es repeteixin casos de discriminació pel hijab"

En un comunicat, el Consell de l'Estudiantat de la UdL s'ha posicionat entorn la polèmica per la presumpta expulsió d'una estudiant en pràctiques d'un centre mèdic d'Igualada, que segons la denunciant es va produir quan es va negar a treure's l'hijab. En concret, exigeixen que "la UdL que emprengui les accions necessàries per evitar que es torni a repetir una situació similar". Demanen que "s'incorpori una clàusula en els convenis de pràctiques vigents i futurs exigint a les institucions col·laboradores que no efectuïn cap mena de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, inclosa la llibertat a manifestar la religió o la creença tant en públic com en privat".

Afegeixen que aquest dilluns "vam acompanyar la Hajar (la noia que hauria estat expulsada) a presentar una denúncia perquè es tramiti un expedient i se n'extregui les conclusions valoratives pertinents sobre la situació, la responsable i centre on van ocórrer els fets i les solucions ofertes per la Universitat". Consideren que "les discriminacions a les quals s'exposen les dones musulmanes per ser les portadores d'un signe religiós, com és el hijab, poden ser combatudes jurídicament des de l'òptica del dret a la no discriminació per creences religioses i al mateix temps a la no discriminació per raó de gènere, en conformar un supòsit de discriminació múltiple". La mateixa estudiant espera que "els convenis tinguin una clàusula que recordi a les diferents empreses que no poden vulnerar els drets fonamentals i humans contemplats a l'article 14 de la Constitució Espanyola i el 18 de la Declaració Universal de Drets Humans". 

Els fets del 13 de gener

El comunicat adjunta un resum dels fets redactat per l'estudiant que denúncia l'expulsió: "el dia 7 de gener vaig començar les meves pràctiques en el centre, ens van acompanyar a les nostres plantes i la persona encarregada em va preguntar si em llevaria el vel. Jo clarament li vaig dir que no. Ella em va respondre que parlaria amb recursos humans i que possiblement em diria alguna cosa sobre aquest tema".

Des d'aquell dimarts 7 "vaig estar tota una setmana sencera gaudint de l'experiència de les pràctiques, vaig establir una bona relació terapèutica amb tots els pacients i els treballadors, vaig aprendre molt i vaig estar molt contenta de les meves tasques desenvolupades com a infermera. El dia 13 de gener em vaig despertar amb faringitis, però encara així vaig anar a les pràctiques. En arribar la meva infermera em va aconsellar anar a casa a descansar, ja que no estava en condició de seguir el torn. A les 9 hores del matí, va venir la supervisora sent aquesta també la meva tutora de pràctiques, amb el propòsit de donar-me el permís per a anar a casa perquè realment em trobava força malament, però el que va tenir lloc va ser una altra situació totalment diferent. Ens trobàvem al passadís del centre, transitat per pacients, familiars i personal, i ella, encara sabent que el que em diria era de caràcter personal, va decidir comunicar-m'ho en aquest mateix espai concorregut. Així doncs, em va explicar que havia contactat amb la Universitat de Lleida, amb la qual havien arribat a l'acord de tractar-nos a tots els practicants com a treballadors i no com a alumnes, per tant, jo havia d'adoptar la normativa interna del centre, la qual suposadament prohibia portar el vel o pintar-se les ungles".

Apunta que "davant d'aquesta situació li vaig dir que volia veure la normativa, però s'hi va negar rotundament. Em va fer saber que havien arribat certes queixes per part de les dones musulmanes que es trobaven treballant en aquest centre pel fet que jo pogués portar vel i elles no. Em va aconsellar des de la seva suposada experiència adulta, no fer cap acció respecte del que em deia, i que, encara que el centre estava content amb mi i amb el meu treball, només tenia dues opcions: seguir al centre fent les pràctiques sense dur el vel o que la Universitat em derivés a un altre centre on pogués fer les pràctiques portant-lo. En altres paraules: m'expulsaven". Conclou que "després de diverses hores passant-ho veritablement malament, vaig decidir armar-me de valor i denunciar la situació que no volia que fos experimentada per cap persona més. Vaig publicar a l'Instagram el que havia viscut i vaig obtenir una resposta molt grata que no m'esperava. Moltes dones musulmanes arran de la meva publicació van decidir apoderar-se també i compartir amb mi la seva situació i experiència per discriminació per raons religioses".