Consells per tractar la fusta d'exterior

Els principals enemics de la fusta que està a l'exterior són:

-La llum solar: totes les fustes que no tinguin una capa de protecció s'aniran descolorint i agafaran un color grisós. Per evitar això, cal aplicar un tractament de protecció tintada, els pigments de la qual faran de filtre solar.

-Fongs i verdet: són els bacteris que apareixen a la superfície de la fusta i que es formen a causa de la humitat. Per evitar la seva proliferació caldrà aplicar un tractament fungicida, millor si és preventiu.

-Els insectes: la fusta serveix de refugi per insectes que es reprodueixen en ella, ja que les larves troben en la fusta els nutrients i la protecció que necessiten. Per eliminar-los existeixen tota una gamma de productes preventius o curatius.

-Les esquerdes: són un altre enemic de la fusta, sobretot les que hi ha entre aquesta i l'obra. S'han de segellar per evitar que es formi humitat al seu interior. Es pot utilitzar una massilla elàstica a base de poliuretà (PU) que evitarà que la fusta es vegi greument perjudicada.

Protectors de la fusta

Els productes que ofereix el mercat per a la protecció de la fusta són aquells que, aplicats en dosis i de forma adequada, tenen cura d'aquest material contra un o varis dels agents destructors esmentat abans. A grans trets les seves propietats ideals han de ser

les següents:

- Han de poder ser aplicats sobre tots els tipus de fusta

- Ser efectius contra insectes i fongs

- No han de ser perjudicials per al medi ambient

- Han de ser compatibles amb l'aplicació posterior de pintura o vernissos

- Mantindran la seva acció protectora durant, com a mínim, una o dues temporades.

Per tal d'obtenir un bon acabat decoratiu és important preparar el material. Sobre fusta nova es passarà paper de vidre gruixut i, seguidament, amb un altre de més fi, s'eliminaran les imperfeccions fins aconseguir un tacte llis i suau. L'escatat s'ha de fer sempre en el sentit de la veta i cal eliminar les capes de vernís o pintura que hagin estat aplicades anteriorment. La fusta necessita respirar i protegir-se, i per tant és necessari eliminar les barreres que formen els vernissos i les pintures. Els protectors de fusta d'exterior estan compostos essencialment d'olis que s'impregnen a la fibra de la fusta, nodrint-la i deixant que 'respiri'. En els mobles de jardí, per exemple, és habitual utilitzar l'oli de teca. Tal i com ja s'ha dit, aplicar el protector sobre superfícies envernissades és del tot ineficaç, ja que el protector s'evaporarà.

Durabilitat natural de les fustes

La diferència entre la durabilitat d'unes fustes i unes altres enfront els fongs, els insectes i les condicions atmosfèriques es deu al fet que tinguin més o menys contingut en reïnes, tanins o olis que impregnen els seus teixits interns.

- Les més durables: iroko, teca i ukola

- Durables: caoba, roure, castanyer i cedre

- De durada mitjana: roure americà, pi i avet

- No durables: pollancre, bedoll i erable.

Així doncs, per als mobles i la fusteria d'exterior és millor decantar-se per les fustes tropicals. Val a dir, però, que també són les més cares.

Si en voleu saber més a PINTURES PLANELL tenen un servei d'assessorament personalitzat per resoldre tots els dubtes.