Al cor de la selva veneçolana

L’Oriol Marsal és un dels vint alumnes del 2on curs de Biodiversitat Tropical que va viatjar fins a la selva amazònica el passat juliol, amb l’objectiu de conèixer aquest entorn natural de primera mà, a la nova estació biològica de Caparo, a l’estat veneçolà de Barinas. Tota una oportunitat per als alumnes d’aquesta nova carrera de salut i ciències animals, ja que aquí Catalunya no poden observar aquest tipus de flora i fauna.

Després de cinc vacunes prèvies, aquest jove igualadí va xafar la selva per primer cop, i amb fang fins als genolls a causa de l’època de pluges, va poder veure els fills amazònics de la mare naturalesa: caimans, anacondes, araguatos (micos), colibrís i centenars d’ocells, plataners, lianes, humitat i molta espessor. La rutina diària de treball va ser visitar atentament la zona i introduir xips en diferents espècies animals en perill d’extinció com els caimans i les anacondes.

I, més enllà de plantes i animals, temps per conèixer els veïns de la zona i gaudir de la seva amabilitat. Tot i l’ambient rural i ‘la convivència’ amb serps mortals, res a veure amb l’individualisme i la inseguretat de Caracas, la capital del país, segons l’Oriol.

Després de tres dies, l’expedició catalana es va traslladar al nou Institut de Biodiversitat Tropical d'Amèrica, als afores de Sant Carlos (Cojedes). Una seu agermanada amb la de Lleida i gestionada pel govern vençolà, situada enmig de la reserva biològica d'Hato Piñeiro, un tresor del planeta amb prop de 84.000 hectàrees, definida per planúries (‘llanos’) i aiguamolls. Entre les activitats que el grup va fer en aquesta població, una de 'ben normal' en visitar un zoo: observar el tractament d’una boa constructor, una de les espècies en perill d'extinció a la qual calia introduir-li un xip de seguiment.

Entre els anècdotes que el jove explica, destaca que van tenir ocasió de sopar amb Teodoro Bolívar, el governador de l’estat de Cojedes i un dels candidats més ben posicionats per substituir Hugo Chávez algun dia.

Finalment, el viatge va acabar a la tranquil•la costa caribenya de Choroní. Tres dies de descans en una cala perduda de somni, on el nostre entrevistat va agafar forces de cara al setembre, quan encararà el penúltim any de Biodiversitat Tropical, amb els inesborrables records del seu viatge al cap. Després, assegura, vol fer Veterinària i mirar de guanyar-se la vida en una clínica de remugants aquí Catalunya.

Un equilibri complexa

L’Oriol explica que durant el viatge també van realitzar diferents xerrades i trobades amb els veïns de la zona per parlar sobre la necessitat de conservar la biodiversitat. La selva veneçolana, com altres espais privilegiats des del punt de vista natural però amb economies de subsistència, pateix una forta tensió entre els seus habitants, que miren de guanyar-se la vida, i l’ecosistema on viuen.

Activitats com la tala indiscriminada o la crema d’arbres per conrear, o bé la caça furtiva per vendre collarets i pells animals, són difícils d’eradicar.

L’ecoturisme és precisament una de les alternatives que han sorgit amb més força durant els últims anys arreu del món, per donar resposta a les necessitats locals sense danyar l’entorn.

Podeu veure més fotografies del viatge en aquesta fotogaleria.