//Plugins sense CDN ?>
Que cal més mà dura; que les penes són insuficients; i que al cap de dos dies, per no dir el mateix dia que surten, tornen a repetir... era una sensació bastant generalitzada que hi havia fins ara i que des de les diferents forces de seguretat es treballa per eradicar. La suma de detencions que duen a les espatlles alguns dels delinqüents sembla que els faci imparables... però a vegades se'n va alguna vida. Un noi que no arribava a la trentena, amb antecedents per robatori de cable, va ser trobat dalt d'un pal d'electricitat mig fregit. De seguida es va poder certificar la defunció de la víctima, de nacionalitat romanesa, amb tota probabilitat per electrocució. Una mort ben similar va patir un menor de 16 anys quan presumptament intentava robar cable de coure d'una fàbrica que feia temps que estava aturada. Els exemples se sumes per dotzenes. Fa uns mesos un altre individu va morir intentant desmuntar un pou de rec a terres valencianes (ja havia tret dos motors de bombeig, cable de coure i la porta metàl·lica d'accés, però una forta descàrrega elèctrica el va sentenciar). Costa entendre com, tot i saber que poden ser multats i sobretot sabent que hi poden haver accidents d'aquest tipus, aquests joves s'arrisquen fins al punt de posar en perill la seva integritat. Potser per sobreviure, que és probable; potser per indiferència, per passotisme, perquè prefereixen despenjar fils que estibar bosses de mà; però potser és per desconeixement, creient que no hi tenen res a perdre. I s'hi queden.
Sovint llegim notícies que fan referència als robatoris d'aquest cable de coure donant la idea de gran negoci i d'oportunitat per sobreviure en una època de vaques magres; i en canvi passen més desapercebuts aquests altres casos amb final menys afortunat per als imprudents. Voleu dir que alguna campanya de prevenció fent servir testimonis gràfics no ajudaria a reduir determinades pràctiques?
Amb els múltiples casos que s'han produït aquests últims temps fins i tot és estrany que no hi hagi hagut més desastres (en algunes poblacions semblava més aviat un acudit: fins a tres i quatre nits seguides desvalisant tot el que els operaris podien instal·lar durant tot un dia de treball!). L'ètica o el mateix sentit comú desaconsellen fer servir imatges d'aquests incidents per il·lustrar portades de diaris, però que als detinguts reincidents els en fessin uns quants visionats a les presons no aniria malament: com a mínim que s'ho pensin dues vegades abans de tornar-se a emparrar, que descobreixin que no són immortals.
Oriol Solà i Prat