Del quiosc a l'hospital: comença l'època forta dels col·leccionables

L'afició de col·leccionar qualsevol cosa és, d'entrada, beneficiós per a tothom. Permet desenvolupar habilitats i actituds positives (la constància, l'ordre, la paciència o, entre altres, la memòria). Nines de porcellana, cursos d'idiomes, pedres precioses, vaixelles, didals d'arreu del món, rellotges, tancs o vaixells per peces són només algunes de les col•leccions que es posaran a la venda aquests propers dies. Si es fa de forma controlada, no hi ha d'haver cap problema. Darrerament, però, s'ha detectat un increment important de casos en què aquest afany de posseir tot el que surt s'ha convertit en un trastorn obsessiu compulsiu o en una addicció a les compres (dues malalties mentals que afecten, aproximadament, el 12% de la població, segons les dades que aporta una experta en addiccions de la Universitat de Granada). Les persones amb tendència a patir aquest tipus de trastorns, amb el bombardeig publicitari que es fa des de les editorials, és fàcil que hi caiguin: són aquella empenteta que els fa desaparèixer precipici avall.

Si la vulnerabilitat personal és un dels atributs dels col·leccionistes (que solen ser persones perfeccionistes, meticuloses, ordenades, amb una excessiva necessitat de control), és probable que aquest col·leccionisme que d'entrada els ajuda a sentir-se millor s'acabi convertint en una obsessió. Des de nombroses associacions de consumidors i usuaris es fan una seguit de recomanacions per no caure a l'abisme. Així, abans de començar una d'aquestes col•leccions han d'esbrinar el nombre total de fascicles que completen la col·lecció i també el preu de cada entrega, partint de la base que en alguns casos pot anar incrementant (el preu de la primera sol ser inferior al de la resta), sobretot si hi ha algun extra que s'afegeixi.

Que es comencin però no s'acabin... és força habitual. Una de cada tres persones mai ha aconseguit acabar completament la col•lecció que havia iniciat, i són molts els qui en algun moment o altre s'han aventurat a començar-ne alguna: quatre de cada cinc. La gent considera que molts sovint es fan excessivament llargues i inacabables. A més, amb el temps, es va perdent l'interès. I per si això fos poc, algunes crítiques argumenten que la qualitat a vegades va disminuint, i no sempre es compleixen les expectatives creades. El súmmum del súmmum arriba quan la dificultat per aconseguir algun fascicle o exemplar impedeix que es pugui completar la col·lecció. Si l'editorial ha deixat de publicar-la, si s'ha esgotat als quioscos, si falta alguna entrega anterior que no et saben fer arribar... a banda de fer una ràbia infinita, la col·lecció queda incompleta. No t'ha passat mai?

Oriol Solà i Prat