//Plugins sense CDN ?>
La força del temporal va ser espantosa, tant que va llançar metres enllà plaques del sostre de 180 quilos, va enfonsar parets de l’estructura interior i var fer volar literalment part del mobiliari. Sort que aquest parell d’empresaris són gent previnguda i havien posat vidres de seguretat doblement laminats. Aquests vidres van evitar l’“efecte metralla” al no trencar-se, evitant així molts danys personals que s’haurien produït entre els seus clients que només podien assistir a l’horrible espectacle que els oferia les forces de la natura.
Només una nena va patir danys lleus al trobar-se als gronxadors en els moments dels fets. Afortunadament la ràpida resposta de l’ajuntament de Carme i un grup de voluntaris van fer possible l’evacuació del recinte al buidar el camí d’arbres caiguts per les fortes ventades.
Ara, tres dies després dels fets Yolanda i Manuel continuen sense telèfon, amb el restaurant destrossat funcionant només al 20% de la seva capacitat. Esperen l’arribada del perit (que per cert, està saturat de feina pel temporal), per avaluar danys i veure què podran recuperar de les pèrdues que els ha suposat aquest desastre; i és que gran part de la destrossa ha afectat una inversió recent, massa recent per recuperar-la només amb els diners de l’assegurança. Qui paga els esforços fets en el seu negoci? Qui es fa càrrec de les futures pèrdues que els ha portat el temporal? Qui retornarà la confiança dels clients?
El temporal no només els va arrancar sostres i parets, no només els va trencar vidres i mobles sinó també part de les expectatives de negoci per un any, que ja havia de ser delicat sense la ventada.
Miquel Romero