Engega l’Observatori Municipal de Drogodependències d’Igualada

Aquest observatori es reunirà amb periodicitat trimestral i tindrà com a principals objectius actualitzar la informació en relació als indicadors i als recursos de prevenció i atenció a les drogodependències de la ciutat i esdevenir un espai de posada en comú en relació a aquest tema. També li correspondrà supervisar i vetllar pel compliment dels prop de 38 objectius i més d’un centenar d’actuacions previstes en el marc del Pla d’Actuació Local davant les Drogodependències.

Els membres de l’Observatori han manifestat la seva voluntat que aquest ens sigui participatiu i dinàmic, evitant jugar un paper merament testimonial. Segons Alexis Andreu, coordinador del CASD 'aquest Observatori s’ha d’arremangar i fer feina útil i pràctica, no només limitar-se a veure la realitat'.

Implicació social

Pilar Salat, regidora de Salut i Acció Social, ha destacat la importància de la constitució de l’Observatori pel fet de reunir regularment als principals experts i tècnics en la matèria a la ciutat, alhora que ha manifestat l’impuls i suport del govern municipal a aquest ens i a la implantació del Pla a la ciutat. El Pla d’Actuació Local davant les Drogodependències va ser aprovat per unanimitat pel ple municipal del 17 de setembre del 2009.

Els assistents a la sessió constitutiva, reunits a l’Espai Cívic Centre, provenien de diverses entitats com el Centre d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CASD), el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), l’Àrea d’atenció Primària, Serveis socials i Joventut de l’Ajuntament, Institut d’Educació Secundària o el sector d’oci nocturn, entre moltes d’altres. La coordinació d’aquest Observatori anirà a càrrec d’IMIS, Agència de Medi i Salut, també responsable de la direcció del Pla d’Actuació Local davant les Drogodependències.

Diagnosi

El passat febrer es van fer públics els resultats d'una diagnosi sobre les drogodependències a Igualada. A grans trets, cal destacar que els indicadors d’Igualada apunten uns consums inferiors a la mitjana catalana, especialment en el consum de cocaïna i marihuana. En el cas de l’alcohol el comportament seria més similar al del conjunt del país. Així, les drogues més consumides són l’alcohol i el tabac, a molta diferència de la resta, i després la marihuana –força estesa entre els joves. Finalment i en consum més residual hi hauria la cocaïna, molt associada a l’oci. Les drogues de disseny han baixat molt i el seu consum és molt puntual. En la majoria de substàncies el consum és molt superior en homes que en dones. Això és especialment notable en el consum de cocaïna però també en el de cannabis (tres de cada quatre consumidors són homes), en l’alcohol i el tabac. Només en el consum de fàrmacs tranquil·litzants el consum és superior en les dones.