Enterreu les eines de la guerra!

En dies d'hipotètica pau i germanor com els que s'acosten, no està de més recordar algunes d'aquelles xifres que posen els pèls de punta i fan treure foc pels queixals. Durant l'any passat l'estat espanyol va destinar fins a 15.400 milions d'euros a objectius militars. Quinze mil quatre-cents milions en només un anyet... i sort que devíem estar en plena crisi, perquè si no... la quantitat probablement s'hagués enfilat encara més. Quinze mil quatre-cents milions es poden gastar de moltes altres maneres diferents menys bèl·liques; segur que tots en trobaríeu desenes... Bé podríem recuperar aquelles altres dades que parlen de pobresa, de gent que passa gana, d'atur, d'empreses que tanquen, de retallades a l'àmbit sanitari i a l'educatiu... però encara es diria que és fer demagògia.

La despesa militar d'Espanya representa un 0,9% del total mundial, que ha augmentat un 1,3% fins als 1,63 milions de dòlars (són dades que recull l'anuari 2011 de l'Institut Internacional d'Estocolm d'Investigació per a la Pau). Més de la meitat de les vendes corresponen a països de fora de la Unió Europea i l'OTAN; així, algunes ONG fan notar els importants volums de vendes dirigides a destinacions "preocupants", com Israel, el Marroc, l'Aràbia Saudita, Colòmbia, Ghana o el Pakistan. Fins i tot amb el risc de poder vulnerar la Llei sobre la prohibició de subministrar armes que puguin ser utilitzades per violar drets humans. Per a més inri, se sap també que el 40% de tota la corrupció en les transaccions mundials es produeix precisament en el comerç d'armes. I per si tot això fos poc, també es denuncia que la seva vinculació amb la seguretat nacional permet ocultar molts pactes. Si ho sabéssim tot...

De crítiques no en falten; potser només manca gent que se les escolti i que, sobretot, passi d'alguna manera o altra a l'acció. Fa uns mesos l'ONG Setem acusava catorze bancs i caixes espanyols de col·laborar amb una vintena de fabricants d'armes prohibides, que inclouria des d'armes químiques i biològiques fins a bombes de dispersió i mines antipersones; una implicació des del punt de vista financer i econòmic que quedava recollit en l'informe 'Negocis Bruts. Bancs espanyols que financen armes controvertides'. De ben segur que aquest és també un motiu ben justificat per indignar-se.

Quan les administracions no donen exemple i són les primeres que posen en entredit el bon fer, després costa anar a exigir responsabilitats als ciutadans, que fan el que veuen fer. És potser el cas de cinc empresaris espanyols i tres ciutadans iranians que van ser detinguts per intentar vendre helicòpters de combat i altres peces a l'Iran i Veneçuela. No seria la feina que ens passaria pel cap a la majoria de nosaltres... però si ho fa el govern central, què pots anar a recriminar després a mitja dotzena d'emprenedors que tot plegat intentaven tancar una operació d'uns cent milions d'euros? La legalitat massa vegades es desdibuixa allí on es barregen els interessos d'intermediaris, comerciants d'armes i representants oficials amb acreditacions de seguretat nacional.

Al marge de l'elevada i controvertida despesa militar, serà possible que algun dia tothom vulgui fer la pau i no la guerra? Perquè... si mort el gos, morta la ràbia... mortes les armes, morta la guerra?Què s'ha de fer perquè tots plegats, a la una, cedeixin i enterrin per sempre les eines de la guerra?

Oriol Solà i Prat