Les escoles bressol de la comarca clamen contra les retallades

Les quatre escoles bressol d’Igualada, les tres de Montbui, les dues d’Òdena i Vilanova del Camí, i les de Jorba, Tous, Castellolí, Prats de Rei, Capellades, La Torre i la Pobla de Claramunt s’han posat d’acord per mostrar la seva preocupació davant de la política de la Generalitat de Catalunya de retallar la seva part de l’aportació del pagament de cada plaça així com l’impagament de l’ens als Ajuntaments que posa encara més a la corda fluixa els ens municipals.

Tal com explica Teresa Golanó, coordinadora del col·lectiu de llars d’infants municipals de l’Anoia, la Generalitat ja va rebaixar al mes de setembre els 1.800 euros que s’havia compromès a pagar per cada plaça de la llar d’infants a 1.600. Actualment les places de les escoles bressol municipal es paguen a través de la quota dels pares, l’aportació municipal i la de la Generalitat

Qui assumeix la diferència?

La reducció improvisada que va patir l’aportació de la Generalitat i que va ser anunciada el passat mes de gener complica encara més la situació de les ja delicades arques municipals que han d’assumir la diferència si no la volen revertir als pares. És el cas de l’Ajuntament d’Òdena que s’ha vist amb la necessitat d’incrementar en un 7% la quota que els pares han de pagar per la plaça a les escoles bressol a meitat de curs.

Una reducció encara més gran?

Tot i així, el problema és que els Ajuntaments encara no han rebut aquests diners i no se sap quan els rebran. Golanó explica que actualment la Generalitat no ha donat cap explicació però apunta: ‘es rumoreja que l’aportació per l’any que ve pot arribar a ser d’entre 900 a 1.400 euros’.

El deute amb els ajuntaments

Actualment els Ajuntaments de la comarca ja pateixen el deute de la Generalitat en diferents conceptes, també en el de les escoles bressol. Així, Golanó explica que a Montbui la Generalitat deu gairebé 300.000 euros per aquesta partida. Pel que fa a l’Ajuntament d’Igualada, la regidora de l’oposició Montserrat Mateu, lamenta que encara no se li hagi respost a aquesta pregunta i que s’hagi incomplert el termini legal -1 mes- amb què es compta per fer-ho.

Un greuge pels menuts

Golanó posa sobre la taula el risc que corre la societat si s’arriba al punt en què alguns col·lectius no poden optar a portar els seus fills a les escoles bressol: ‘s’ha demostrat que els nens que han assistit almenys un any a la llar d’infants han desenvolupat unes capacitats que no mostren els infants que s’han quedat a casa, per molt estimulats que hagin estat’.

D’aquesta manera, si l’aportació de la Generalitat disminueix i l’única opció per fer viables els centres és l’augment en l’aportació dels pares, alguns es veuran amb la necessitat de prescindir d’aquest servei: ‘Amb el problema que l’ambient en algunes llars no és el més adequat pels petits, els nervis per la situació econòmica comporten un estat de crispació i malestar en moltes famílies’.

18% de places buides a Montbui

Finalment Golanó explica que l’any 2011 no es van convocar els ajuts als que moltes famílies desafavorides s’acollien per poder pagar la part que els tocava de la plaça a la llar d’infants, però que el 2011 ja no es van convocar aquests ajuts: ‘A Montbui un 30% dels alumnes s’acollien a aquestes beques’. Tot plegat fa que, a Montbui actualment hi hagi 30 de les 165 places de llar d’infants buides.