Les estacions espacials, autèntics laboratoris experimentals

Aquests darrers dies el transbordador espacial Endeavour i els seus tripulants s’han acoblat amb èxit a l’Estació Espacial Internacional (un dels darrers cinc viatges a l’espai del transbordador nord-americà; amb aquests vols la NASA posarà fi al programa engegat fa gairebé 40 anys). Probablement hom es pregunta per què han servit tant enrenou i tants dòlars invertits? S'han fet cosetes, tot sigui dit. Han transportat un mòdul de connexió i una cúpula de finestres que han de facilitar l’habitabilitat i la producció científica, des d’on podrà operar-se el braç robòtic i a més oferirà una visió panoràmica per vigilar la seguretat del complex.

Aquesta nova extensió també albergarà un sistema per reciclar les aigües residuals de la tripulació, que s’encarregarà igualment de depurar l’aire i generarà oxigen per respirar dins la plataforma. Hi han enviat, també, el satèl·lit que liderarà la “missió de gel”, amb l’objectiu de controlar de forma precisa els canvis en l’espessor del gel marí que flota als oceans polars i les variacions en l’espessor de les capes de gel que cobreixen Groenlàndia i l’Antàrtida. I fins i tot han elevat més de sis metres l'altura de l'òrbita de l'estació, per garantir les condicions òptimes per a l’acoblament d'una nau pilotada el proper 4 d'abril (la Soyuz TMA-18). Feina extra, en definitiva, a la que ja tenen habitualment. Que no és pas poca.

Les activitats que desenvolupen habitualment des de la NASA engloben les experimentacions més diverses. Així, per exemple, un grup d'investigadors ha aconseguit que un ratolí leviti a l'aire gràcies a un imant superconductor, que genera un camp magnètic prou fort com per fer front a la gravetat (se suposa que les proves s'encaminen a millorar la situació dels astronautes en la ingravidesa, però això no treu la mala estona que devien passar els ratolins veient com, literalment, estaven volant i no tocaven de potes a terra). També alguns fàrmacs com la insulina són testats a les altures, al mateix temps que s'experimenta i s'avança amb les naus i coets propulsors per a futures missions. I podríem anar tocant diferents àmbits. La NASA ha dut també el món web a l’espai, després d’obrir un compte de Twitter. Des de principis de mes, difonen imatges en directe del treball dels astronautes de l'Estació Espacial Internacional (només durant tota la jornada laboral).

De manera que això de les xarxes socials ja no només és una obsessió terrenal, sinó que també s'estén a nivells extraatmosfèrics. I també han estat experimentant amb petits organismes vius (així com amb una varietat resistent de liquen), que han pogut sobreviure a condicions més que hostils, com la radiació solar ultravioleta, als rajos còsmics, al buit, i a temperatures extremes. Les mostres biològiques i bioquímiques que tenien entre mans sobrepassaven de llarg el mig miler. I el resultat dels experiments sembla donar suport a la teoria de l'anomenada “panspèrmia”; perquè ens entenguem: formes de vida que es va disseminar d'un planeta a un altre, o fins i tot entre sistemes solars. No anirem més enllà; seguir per aquest camí ens portaria a aspectes estrictament (o excessivament) tècnics i farragosos.

Però per tot plegat, potser tampoc és estrany que, davant tanta feina que se'ls acumula (i amb l'excusa “oficial” de la crisi) s'hagi decidit posposar per a més endavant l'experiència dels viatges de turisme espacial. Només els faltaria afegir al llistat de feines del dia la de guiar els visitants pels topants de l'estació. Que tampoc deu ser tan tan gran com per passar-hi molts dies sense repetir atraccions turístiques; s'endevina que, de la mateixa manera que en moltes experiències del nostre dia a dia assegurem que “el més important no és tan l'arribada sinó més aviat el camí”, també en aquest cas tothom es conformaria amb el trajecte. O en aquest cas... totes dues!, que ara que s'ha muntat la cúpula de finestres amb visió panoràmica, la destinació com a tal també pot ser un bon lloc per passar uns dies... diferents.

Oriol Solà i Prat