TORNAR

O et toca la loteria o “el més important és que hi hagi salut”...

societat
Dilluns, 21 desembre 2009. 10:45. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Diuen que demà tothom estarà pendent del bombo. Del de la loteria, és clar. Demà se sorteja La Grossa de Nadal, que per la quantitat que reparteix és la mare de tots els sortejos. Enguany arriba amb poques novetats. Hi haurà el mateix nombre de boles, els dècims han tingut el mateix preu, hi ha les mateixes sèries i els mateixos premis que l'any passat. Així, des de principis de juliol que ja han estat a la venda un total de 195 sèries de 85.000 bitllets cada una; el preu de cada bitllet, 200 euros, i el dècim 20 euros. L'única cosa que canvia és la il•lusió de cada ú: des de qui no hi juga i no s'hi gasta ni un cèntim, fins a qui viu pendent del sorteig esperant que aquest pugui canviar-li la vida.

Potser a aquests darrers els interessarà saber (o recordar, perquè segur que ja ho saben de memòria), que el total de premis que es reparteixen puja a 2.320.500.000 euros. Aquesta quantitat suposa el 70% de tot el que s'obtè amb l'emissió de la qual parlàvem (aquesta puja a 3.315.000 euros); ja se sap que l'estat espanyol, com a "organitzador del joc", distribueix les aportacions d'aquella manera que creu més oportuna... com sol passar en altres àmbits.

Unes quantes xifres més per a aquells a qui els agraden: cada sèrie distribueix en premis 11,9 milions d'euros, repartits en un total de més de 26 milions de dècims amb premi. La Grossa està dotada amb tres milions d'euros per sèrie; el segon premi amb un milió per sèrie; i un tercer premi de 500.000 euros per cada sèrie. Sembla que les vendes de Loteria han disminuït en un 3% respecte l'any passat.

La lògica i el sentit comú també hi diuen la seva: des del primer sorteig de la Loteria de Nadal (el 1812), la fortuna ha caigut principalment a les provincies més poblades: Madrid (que ha rebut la Grossa en 77 ocasions), Barcelona (un total de 49), Valencia (18) i Sevilla (16). Ara, que el que hagi passat fins avui no vol dir res. És obvi que, tard o d'hora, a la província de Tarragona li ha d'arribar el torn de poder vendre el primer premi (igual que altres comunitats com Àvila, Melilla, Zamora i Salamanca, espera el seu torn). Amb tot, la probabilitat que et toqui és mínima. Estadísticament possible; percentualment improvable. Malgrat tot, amb la cançoneta aquella que “l'esperança és el darrer que es perd”, tothom tindrà el nervi a flor de pell fins a la darrera bola. I potser també per això, com a recurs fàcil un cop s'ha constatat que la Grossa ha tornat a passar de llarg un any més, mig per inèrcia a tothom li ve al cap que, en el fons, el que més importa és tenir salut. Des de ja fa uns anys tinc clar que el dia 22 de desembre, a banda del dia del sorteig de la loteria de Nadal, és també el Dia Mundial de la Salut (el segon, vaja; que l'oficial és el 7 d'abril).

I si ens fixem amb lupa en aquest aspecte que tant hauria d'importar-nos, el de la nostra salut, veiem que tenim motius suficients per posar el crit al cel. Diuen que aquests dies ens inflarem de tots aquells productes típics de l'època, per molta crisi que hi hagi. El 80% dels consumidors de turró ha mantingut els seus hàbits de compra (són dades de l'Associació Espanyola de Fabricants de Turrons i Massapans). O el que és el mateix, només el 20% restant ha modificat la forma habitual de consum per retallar una mica la quantitat de compra d'aquest producte o bé simplement per intentar adquirir productes de promoció. Segons l'estudi que han encarregat, la despesa en tots aquests dolços típics de Nadal representen entre el 6 i el 10% del total de la cistella de la compra d'aquests dies (amb unes nou unitats i 44 euros per persona de mitjana). Ja que estàvem amb detalls sobre el turró, les varietats més demanades pels espanyols són el turró tou i el de xocolata (amb un 86,91% i un 82,73%, respectivament). I, per comunitats, les que més en compren són Astúries, les Baleares, Castella i Lleó, Galícia, Madrid i Navarra.

A alguns els aniria bé que els toqués la loteria, per intentar recuperar el que s'han gastat aquests dies. Espanya és el tercer país on més es gasta per Nadal, només per darrere de Luxemburg i d'Irlanda. I encara sort que deien que la despesa de las famílies per a aquestes festivitats nadalenques s'havia desplomat fins a un 19%, que si no... Parlaven d'uns 175 euros menys que l'any passat, de manera que cada família acabaria destinant una mitjana d'uns 735 euros a les compres nadalenques. A més, s'assegurava que s'havia destinat un pressupost molt inferior per al menjar (amb una reducció del pressupost del 41,4%) i també per a les festes (en un 43,5%). Doncs si ens descuidem...

Oriol Solà i Prat


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.