Per evitar tràmits de divorci... matrimonis amb data de caducitat
L'alta taxa de separacions que es produeixen poc després del casament explica aquest projecte que s'ha presentat a Ciutat de Mèxic, establint en els dos anys aquesta caducitat del contracte matrimonial. S'al•lega que el divorci sol implicar un llarg procés que pot ser traumàtic per a totes les parts involucrades, especialment les criatures, sense oblidar els recursos econòmics que costa a l'Estat. El termini previst de dos anys és només orientatiu, tenint en compte que es deixa oberta la possibilitat perquè ambdues parts puguin pactar aquelles condicions que considerin més convenients, evitant problemes en el futur.
A l'estat espanyol la proporció encara és més significativa, de fet. Per cada quatre matrimonis que es van produir l'any passat es van registrar tres trencaments familiars (dades de l'Institut de Planificació Familiar, que superen la relació mexicana de 4/2). A més, les tendències parlen per si soles: mentre que els divorcis van augmentar un 2,5% respecte l'any anterior, els casaments van baixar un 3,5%. Mirant-nos les dades des d'una perspectiva més àmplia: la taxa de trencament de matrimonis ha crescut un 60% els darrers deu anys, passant dels 47 que hi havia cada 100 matrimonis l'any 2000 fins als 75 de l'any passat, assolint un valor màxim. Si no es frena o capgira la tendència, aviat hi haurà tants o més divorcis que casaments (una situació que ja és dóna a les Illes Canàries, amb 121 trencaments per cada 100 matrimonis; Catalunya se situa ara en els 83 per cada 100). No és estrany, per tant, que apareguin propostes com la de posar data de caducitat al matrimoni, per surrealista que pugui semblar. Encara que... què pot fer que una parella es decanti per a aquesta opció? Si ja es casa pensant que al cap de dos anys tindran la 'sort' de poder-se separar... potser que ho deixin córrer abans de fer el pas! És com comprar loteria després del sorteig, sabent que el dècim que estàs adquirint no és l'afortunat.
Què en queda, d'aquella essència de la unió definitiva per sempre més, de la convivència 'en la salut i en la malaltia'? Res és com abans: potser perquè les butxaques de la paciència ja no s'arriben a omplir mai tant; o perquè s'ha vist que no hi ha cap mena de necessitat d'aguantar determinades situacions que abans se suportaven estoicament; o perquè hi ha molt món per recórrer i poc temps per fer-ho. El cas és que els temps han canviat i que les separacions estan tothora a l'ordre del dia, guanyant més i més terreny en el panorama de la realitat actual. Les xifres canten. I la tendència no sembla que hagi de canviar. El que també sembla inevitable és que el clàssic “fins que la mort us separi” ha quedat obsolet i passarà aviat a la història... si és que no hi ha passat ja fa temps.
Altres notícies
5 Comentaris
Quina animalada.Aquesta proposta es deixá constancia de que en la nostre societat el que es compremet es tonto , i aixi no anem be.
Sense compromis no tenim futur.El qui dia passa any empeny, una... Llegir més dita tan nostre es el pitxor.
Doncs una societat és forta gràcies a les famílies que les formen. Si trenquem les famílies trenquem la societat. Avui en dia volem viure tan ràpid que no ens parem a pensar ni un segon. Tot ho... Llegir més fem per que s’ha de fer i punt... i no ens adonem que això és la falta de llibertat més gran que ha tingut mai l’home.
L’article de l’Oriol, com sempre és excel·lent. Té tota la raó, no hi ha dubte que avui en dia les parelles que perduren ho fan bàsicament ”pel què diran” o ”pels fills”. La majoria... Llegir més de matrimonis comencen amb amor però acaben sent de conveniència pura i dura. Hi ha un munt de gent que continuen junts sense estimar-se. Això sí que és ser hipòcrita. És molt extrany trobar parelles que portin més de 15 anys junts que encara s’estimin de veritat. Insisteixo, el que era extrany era això de ”una parella per a tota la vida”. Avui en dia és tan lloable separar-se i refer -o no- la teva vida, que no pas viure autoenganyant-se a un mateix. Això pensen moltes dones i cada cop més homes, i per això el nombre de divorcis no para -ni pararà- de créixer.
És un dels problemes causats per la ideologia consumista imperant, tot és d’usar i llençar, fins i tot els sentiments queden obsolets i passen ràpidament de moda. Hem mercantilitzat una cosa... Llegir més tant important com és l’amor. Convé que cada u faci la seva pròpia reflexió. Jo fa 39 anys que visc amb la mateixa parella, sense haver-nos casat. Estem junts per pròpia voluntat, ens ajunta l’amor, que cal anar renovant dia a dia, i no un ”contracte mercantil” anomenat casament.
Deixa el teu comentari
- 1 Ja han acabat les obres dels 12 pisos de lloguer assequible del carrer Sant Carles 711 lectures
- 2 Avui la plaça de l'Ajuntament acull la celebració dels 130 anys de la Festa de Reis i la tradicional Cantada de Nadales 440 lectures
- 3 Montbui aposta per la targeta moneder per dignificar l’accés a l’alimentació i reduir l’estigmatització 293 lectures
- 4 Detenen dos homes a la Llacuna per cultivar 776 plantes de marihuana en una masia 275 lectures
- 5 Aquest dissabte s'inaugura el nou element de joc infantil al Parc Central amb una xocolatada 274 lectures
- 6 Finalitza l'asfaltatge del carrer del Sol a Igualada 254 lectures
- 7 Neix a la Catalunya Central un nou grup de recerca pioner per transformar l'atenció primària a través de la tecnologia 250 lectures
- 8 La Missa de Pastors de la Llacuna recupera enguany elements de la celebració original 243 lectures
- 9 Últims dies per comprar el domàs reivindicatiu dels Reis a la seu d’Òmnium 243 lectures
- 10 El 6 de gener torna a Igualada la fira més antiga: la tradicional Fira de Reis 229 lectures
Magí de Cal Corona
6 de novembre 2011.13:06h
He estat a Estocolm una setmaneta. Les parelles no s’acostumen a casar i la relació dura dos anys, o un i mig. S’evita el tenir fills. Cadascun dels integrants de la parella viu en un domicili... Llegir més diferent, o bé amb familiars o amb amics, o sol. Com a Millenium. Hi ha immigrants que sí que es casen i tenen fills. Els nascuts a Suècia obtenen la nacionalitat per aquest fet biològic. A l’Estat espanyol, no ens enganyem, el matrimoni tradicional, canònic o civil, està en crisi. Hi ha qui diu que una persona tindrà un mínim de tres parelles durant la seva trajectòria vital, que s’ha allargat molt en el darrer mig segle. Ah! La crisi fa que moltes parelles o matrimonis no trenquin. Raó: la dichosa hipoteca constituïda a un termini de 40 anys, amb el màxim de capital possible. Avui mateix acaba de dir Àngela Merckel que aquesta crisi pot durar deu anys. Més que un matrimoni o relació a Suècia. Salut, amics lector. I ànim. No és bo que l’home - o la dona- estigui sol, o sola.