//Plugins sense CDN ?>
Antonio López Matas és una de les veus més respectades del Barri del Pi. Fins fa poc, era el president de l'Ateneu Cultural d'aquest barri, però va plegar després de tenir friccions amb l'Ajuntament. Etziba que hi havia deficiències des del principi.
El mur d'escullera que es va començar a construir la passada primavera i que es va esllavissar el passat 11 de setembre va tornar a cedir aquest dilluns al matí. Els veïns i veïnes de la zona a penes n'estaven assabentats en els primers moments. Fonts de l'Ajuntament van afirmar que aquesta segona esllavissada era previsible. L'alcalde Teo Romero ha afirmat que "depurarà responsabilitats" després del despreniment i que l'empresa assumirà totes les despeses. Per la seva part, Antonio López Matas, ex president de l'Ateneu Cultural del Barri del Pi i una de les persones de referència en l'àmbit veïnal s'ha pronunciat en declaracions a Anoiadiari. Comenta que "l'obra ens ha preocupat des del principi. Vaig batallar durant molts anys perquè tinguéssim un mur que ens protegís, però no entenc que amb 600.000 euros que ha costat no es fes una obra amb formigó escalonat. Es veia a venir que rebentaria".
López Matas, molt crític, considera que "són 100 milions de les antigues pessetes. No em puc creure que se les hagin gastat per a res. Ho veus i fa una panxa enorme, ha de rebentar tard o d'hora". En la seva etapa de president es va dirigir a l'Ajuntament "quan vaig veure que s'havia anunciat una obra d'una alçada de 14 metres i no s'hi arribava. Vaig anar a demanar explicacions, però el regidor responsable em van engegar, em van tractar molt malament". Havia vist altres detalls: "ara trobes les pedres de la base partides per la meitat, mai han estat ben enganxades. Ningú entén perquè s'ha optat per la pedra i els diferents blocs no s'han encaixat bé. Primer ens van dir que es faria amb formigó. I vista l'obra, veus les clavegueres que no fan pendent i que no està anivellada amb els altres murs que ja hi havia".
També assenyala que "pel que hem sabut, l'obra no va a càrrec de l'arquitecte municipal", que en altres ocasions, en obres a la mateixa zona, "feia una supervisió més propera i tenia més contacte amb els veïns sobre la marxa dels treballs". López Matas lamenta que "una obra així no pot ser que hom vegi que va malament i no s'esmeni. Els romans, fa dos mil anys, amb menys tecnologia, feien les coses molt millor. Que algú m'ho expliqui".
El Sr.Antoni Lopez te tota la raó, jo nomes soc una persona que pasejant per aquells indrets he vist com s’he anava construin i sensa esser profesional veia que un talus tant alt sensa... Llegir més reforçar-lo amb formigó,cauria, no entenc que els profesionals han pogut aprovar un mur de pedra seca tant alt.Are tots a corre per veure de qui es la culpa.Conec al Sr. Lopez una persona que a vetllat sempre pel seu barri no comprenc com l’Ajuntament s’el va treure de sobra.
POLICARPI
Igualada
23 de setembre 2015.18:34h
Abans de la gent que feia aquest tipus de murs en deien margetaires (de marges), recordo que sempre parlaven de travar bé les pedres amb escardills (pedres més petites que falquen i estabilitzen ... Llegir més cada pedra garantint que queda fixa i plana) en posaven a centenars, a la foto no es veu cap pedra falcada, també, cada cinc pams verticals iniciaven la filera següent un pam i mig o dos més endins i sempre tenien en compte d’alternar les juntes horitzontals entre una filera i la de sobre, en la foto algunes juntes coincideixen quatre i cinc fileres. Avui s’acostuma a fer un mur, que pot ser prefabricat, i s’hi enganxen les pedres com a decoració,