D'excuses, no més de les justes i necessàries

Us sembla que al bàsquet o al tennis, per exemple, ha minvat la intensitat amb la qual els seguidors de cada equip o jugador viuen tots i cadascun dels partits? En futbol la introducció del vídeo per corroborar si una pilota ha entrat o no a la porteria pot anar per llarg. Molta gent ho deu veure com la solució fàcil i definitiva a algunes errades arbitrals (o males interpretacions de la jugada que provoca la rapidesa del joc, que no deixa de ser lògic), però no en canvi aquells qui en teoria haurien de ser els qui n'impulsessin l'ús. El màxim responsable de la FIFA, Josep Blatter, assegura que només serviria per malmetre la passió i l'emoció que genera l'esport. I està ben encaparrat en aquest punt. Afegeix, a més, que l'esport hauria de seguir mantenint la vessant humana per permetre a tothom poder tenir la seva opinió. És clar que, segons com s'interpreti això, també podem entendre que es prefereixen mantenir les disputes i les discussions, com si formessin part de l'espectacle (amb el perill que després desencadeni en baralles més contundents). Per això no s'acaba d'entendre.

Si hi ha la possibilitat d'eradicar de soca-rel tota la polèmica que tot sovint es desferma per culpa d'unes decisions que no són gens fàcils de prendre, però que poden ser-ho més gràcies a aquesta nova tecnologia que ara es rebutja... per què es deixa perdre aquesta oportunitat? Potser es pensa només en la dificultat que podria representar fer el desplegament necessari per cobrir tots els camps de futbol. I potser en l'època actual de vaques magres no és el millor moment per a determinades inversions (tot i que alguns jugadors puguin seguir cobrant xifres astronòmiques). Però si fos així, que també s'entendria, que es digui clarament. No cal que es vengui el discurs de mantenir passions. Perquè és poc creïble. Perquè no cola. I perquè aleshores han d'inventar altres justificacions igualment estèrils. Són ben conscients que si la ciència entra a l'esport no hi haurà discussions, i no es tallen un pèl en reiterar que volen conservar emocions, sense que quedi massa clar què vol dir exactament això.

La majoria dels esports han anat evolucionant en el transcurs del temps, adaptant-se a les noves realitats i intentant perfeccionar aquells aspectes que podien fer-los més atractius i vistosos per als qui en són seguidors i també per als qui no en són tant. Però el futbol pràcticament no ha canviat gens des dels seus orígens. I amb els dirigents com els actuals, tampoc sembla que hagi d'arribar el moment. Amb els diners que ara mouen deuen preferir no tocar res, no fos cas que se'ls escapés la gallina dels ous d'or.

Oriol Solà i Prat