//Plugins sense CDN ?>
L'entitat que reuneix a diverses AMPA dels centres públics de Catalunya assenyala en un comunicat que la Generalitat no està distribuint amb equitat els alumnes entre els centres públics i l'escola concertada en el cas d'Igualada. En concret, apunten a les aules dels primers cursos de primària on "queden moltes vacants a les aules d'escoles concertades".
A Igualada, en els cursos anteriors a Tercer de primària, segons la FAPAC, "a l'existència d'una gran quantitat de places vacants en els nou centres privats de la ciutat, en paral·lel al fet que la xarxa pública continua presentant uns nivells d'ocupació pràcticament totals". L'associació avança que posarà en mans dels seus serveis jurídics perquè estudiïn "la continuïtat d'alguna de les línies concertades" ja que "segons la llei d'educació, s'han de corresponsabilitzar d'un sector més gran de l'alumnat". A tall d'exemple, en el cas del curs de Segon, les cinc escoles públiques -i les seves vuit línies- sumen una dotzena de vacants; en el cas de les nou escoles concertades, les vacants s'eleven a 30 places, segons les dades que aporta l'entitat.
La causa principal seria que, a banda de l'aposta de més famílies per l'escola pública respecte a altres èpoques, "el nou alumnat que arriba a durant el curs -l'anomenada "matrícula viva"- és reconduït majoritàriament cap a la xarxa pública". Tan sols a Igualada, es gestionen uns 200 casos de matrícula viva al llarg d'un curs escolar. Afegeixen que "s'amplien ràtios a escoles públiques -respecte dels 25 infants per aula previstos- quan en les escoles de titularitat privada es mantenen concerts educatius per classes amb només 15 alumnes inscrits".
Afegeixen que alguns centres de titularitat privada als quals se'ls concedeixen dos concerts educatius (50 places en total) quan només tenen una trentena "d'inscrits. Per tant, els sobren 13, 14, 15… i fins a 19 places. En aquests casos, els centres en qüestió poden tenir dos grups-classe amb tan sols una quinzena d'alumnes per aula. Paral·lelament, a la xarxa pública s'hi amplien ràtios i hi ha línies amb fins a 27 infants a classe".
La FAPAC expressa el seu malestar i consideren que "va en contra la cohesió de la societat". A infantil, La situació, a més, s'ha agreujat especialment aquest curs 2018/19, "amb fins a quatre centres concertats per sobre de la quinzena de places lliures a P-3". Remarquen que "segons la Llei d'Educació de Catalunya (12/2009, de 10 de juliol) els centres privats que gaudeixen de finançament públic via concert educatiu tenen l'obligació de corresponsabilitzar-se de l'escolarització equilibrada d'alumnat".
Són xifres que "fan pensar si el Departament d'Ensenyament, els seus serveis d'Inspecció d'Educació i l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) d'Igualada, vetllen pel compliment de la llei en qüestió, en tant que no es percep un equilibri real en
l'escolarització del nou alumnat. La FaPaC-Catalunya Central entén que aquestes dades, vistes en el seu conjunt, proven l'existència d'una política manifesta del 2011 ençà d'afavoriment de l'escola concertada, a la qual se li mantenen concerts educatius amb ràtios realment baixes, donant lloc a una xarxa educativa elitista amb pocs nens a l'aula però amb recursos suficients com per atendre'n ben bé el doble".
En aquest sentit, els serveis jurídics de l'entitat estan estudiant la legalitat de mantenir actius tota una sèrie de concerts educatius a línies i/o centres en què no hi confien ni les pròpies famílies igualadines ni la pròpia administració, en tant que sistemàticament prefereix ampliar ràtio en centres públics abans que ressituar les noves matriculacions en centres que arriben a tenir fins a 19 places lliures. Manifesten que "aquests recursos econòmics es podrien redistribuir en el conjunt d'escoles que sí que compten amb la confiança de les famílies per tal de millorar-ne la dotació de personal o les condicions materials".
Totalment d’acord amb el comentari de Joan González, tan pel que fa als comparatius reals (que s’haurien de fer públics) com pel que fa a l’actitud de la FAPAC a l’hora d’atacar les... Llegir més escoles conertades.
Es podria dir més alt però no més clar.
Igualada
6 d'octubre 2018.14:37h
Potser cal obrir el focus i fer una anàlisi completa del que ha representat l’escola pública, assumint un rol que li pertoca i que no ha fet la concertada/privada (L’estat de l’educació a... Llegir més Catalunya 2016, Fundació Jaume Bofill): ”El creixement de la xarxa pública ha tingut un impacte més profund. Volgudament o no, ha esde-
vingut una política de contenció de la segregació. Si ara el coixí de l’escola pública es desinflés per respondre a la nova situació demogràfica, els efectes sobre la segregació escolar es podrien preveure molt negatius. (...) La recessió de-
mogràfica permetria que l’actual oferta d’escoles de titularitat pública
pogués arribar a cobrir, si no tota, sí la major part de la xarxa educativa
sostinguda amb fons públics. La morfologia escolar de la majoria de
països d’Europa aporta un argument addicional als defensors d’aquest
plantejament, perquè suposaria ajustar el mapa escolar català a la situ-
ació dominant.”
La interpretació que en faig de la vostra tasca és que odieu l’escola concertada. Sou la trama de les esquerres que sempre vol enrasar aspectes de la vida i dels ciutadans a la baixa. Tots iguals... Llegir més però a la baixa.
El que haurieu de fer al meu entendre es defensar l’escola pública, demanar més recursos, fins on calgui. Feu-ho via partits polítics que són qui pren les decisions i que els ciutadans escullin. Però no, us moveu a base de criticar perversament l’escola que majoritàriament volen els pares d’alumnes igualadins, no ho oblideu.
Poseu d’una punyetera vegada quan costa a l’erari públic cada plaça pública d’alumne pública i cada plaça a la concertada (a nivell del Departament d’ensenyament i a nivell municipal). Expliqueu qui paga els edificis i despeses de l’escola concertada i qui paga les de la pública. Expliqueu quins recursos rebeu a nivell de professionals de suport les escoles públiques i quins reben les concertades. Expliqueu qui paga el manteniment, subministres, reformes i actualitzacions dels edificis de l’escola pública i qui paga els de la concertada. Expliqueu amb dades quant dedica l’Ajuntament d’Igualada a tots tipus de despesa relacionada amb edificis escolars i educació a l’escola pública i quant a la concertada. Publiqueu aquestes dades i llavors els arguments que doneu us faran creïlbles, o posarà evidència al vostre odi i resentiment.
La lluita defensant l’escola pública us fa dignes i mereixeu el meu respecte i suport fins i tot. La lluita defensant l’escola pública atacant i volent eliminar l’escola concertada, l’opció majoritària a Igualada, us fa dèbils, resentits i mancats per mi de respecte i arguments envers les families que creuen que hi ha altres opcions pels seus fills.
Per cert, fa anys que vaig deixar de tenir fills en edat escolar.
Igualada
6 d'octubre 2018.14:01h
És un tema de justícia social. No es pot estar finançant l’escola privada/concertada en detriment de l’escola pública. Hi ha diferents informes que així ho demostren i que s’ha vist... Llegir més especialment agreujat durant l’època de la crisi. Mireu lñ’informe del Síndic de Greuges o l’Anuai de la Fundació Bofill 2016 (https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Anuari2016_191017.pdf): ”Aquest capítol ha mostrat que el procés de desinversió educativa a Catalunya no es pot considerar un procés políticament neutral. (...) L’opció de reduir més els recursos en el sector públic que en el sector
privat és coherent amb una opció de govern poc entusiasta de l’intervencionisme públic i més favorable a una concepció liberal de l’educació. (...) L’ab-
sència d’una política més intervencionista es constata en la manca de
mesures dirigides a combatre la segregació escolar o a desplegar mesu-
res de xoc en determinades zones o centres educatius.” Pàgina 470 i següents.
Miquel
L'Espelt
5 d'octubre 2018.23:19h
Alguns apunts segons el meu criteri d’una exposició que jo crec parcialment encertada en el fons però que acaba en una reivindicació desencertada en les formes.
Respecte a les places... Llegir més d’escolarització.
A.- Si entenem el problema com a local, a Igualada no queda cap alumne fora de l’elecció de la seva família pública/privada a P3, malauradament sobren places en totes dues (la natalitat és la que és), dit d’una altra manera, totes les famílies escolaritzen els seus fills en el tipus d’escola que trien, encara que no sempre a l’escola triada en primer lloc. Però, segons les dades que remeno, només hi ha hagut excedència d’alumnes a l’escola Garcia Fossas, quedant un grapat de places lliures a les escoles públiques veïnes (Ramon Castelltort, Dolors Martí ...) i també hi ha hagut escoles concertades que han omplert la seva oferta.
B.- Si entenem el problema com de país, caldria exposar dades de l’oferta/demanda als dos tipus d’escola. Jo no tinc aquestes dades, si la FAPAC vol ser creïble que les exposi.
Respecte als costos.
Crec que no hi ha cap dada en aquest article ni en les declaracions habituals de la FAPAC que pugui fer veure que una plaça concertada sigui més cara que una de pública, ans el contrari. Si estic equivocat, qui tingui les dades que les exposi (i si no hi estic també seria bo de saber).
Respecte a la FAPAC.
Potser caldria deixar clar quantes escoles concertades estan afiliades a la FAPAC. Ha renunciat aquesta Federació a defensar els seus interessos? Ha renunciat a les seves quotes? També caldria transparència.
Dit això, i estant d’acord en el fons del comentari d’en Joan...
A.- Mentre totes les famílies que optin per l’escola pública hi puguin escolaritzar els seus fills no entenc el ”malhumor”.
B.- Estic d’acord amb optimitzar els recursos generals dels país, però no només en un sentit, hi ha hagut escoles dels dos tipus a Igualada que aquesta preinscripció no han arribat als mínims necessaris. Cal tancar línies a dojo? Acomiadem els professors? Cal mirar el problema amb visió llarga, no a curt termini. Diríeu el mateix de les mútues de sanitat privades? Quantes d’aquestes famílies han parit a clíniques privades i no a l’Hospital d’Igualada? Quantes d’aquestes famílies porten els seus fills/es a escoles d’idiomes particulars? ....
I per tancar i ser transparent, jo sí que tinc fills en edat escolar obligatòria i universitària i estic vinculat a l’escola concertada (sempre amb alumnes integrats per matrícula viva o per serveis socials), i mai m’he mirat l’escola pública com a ”competència” sinó com a complement.
Potser enlloc de criminalitzar caldria analitzar quines raons tenen les famílies per triar escola concertada ja que pagar per pagar no agrada a ningú. Potser una bona reflexió ajudaria a millorar el sistema per a tots.
Perdoneu la llargada, salut !!