//Plugins sense CDN ?>
Aquest dilluns ja era el tercer dia de l’entrada en vigor de l’euro per recepta, i la majoria de farmàcies consultades per aquest diari encara patien problemes derivats del sistema informàtic.
És el cas de la farmàcia Verdes i Casas d’Igualada on ‘les incidències són constants’ i això 'provoca més cues de gent que un dia normal'.
Un dels principals problemes és a l’hora de passar la recepta pel sistema informàtic. ‘El programa no les identifica i llavors no podem dispensar el medicament’, expliquen des de la farmàcia Adzet d’Igualada. Aquí també s’han trobat en què ‘el telèfon d’atenció del Servei Català de la Salut està saturat de trucades i és impossible contactar amb ells per resoldre algun problema o dubte’.
A Calaf, a la farmàcia Font Sabala, també s’ha donat el cas que ‘algun client ha marxat amb les mans buides i ha hagut de tornar el dia següent’ provant més sort i creuant els dits per que el sistema informàtic funcionés.
Divendres, també cues
El divendres, el dia abans de l’entrada de la nova taxa, també hi va haver algun problema amb les receptes electròniques, segons la Farmàcia de Masquefa. 'Durant tot el dia, i en general tota la setmana, vam tenir molta gent que venia a comprar per estalviar-se l’euro i això ens va saturar els sistema varies vegades’.
Un euro per recepta o medicament?
La nova taxa és coneguda com a ‘euro per recepta’, però segons els farmacèutics això ‘està mal explicat per que no és un euro per cada paper de recepta, sinó per cada medicament’ explica la farmacèutica de Jorba. Degut aquest mal entès ‘ens hem trobat amb algun client que portava una recepta amb tres medicaments, i que en comptes de pagar 3 euros, només en volia pagar un per que es tracta d’una recepta i no de tres’.
Resignació entre els clients
La majoria de farmàcies coincideixen en dir que els clients ‘estan enfadats per haver de pagar un euro per cada medicament, sobretot els pensionistes’. La majoria consideren que ‘no haurien de pagar aquesta taxa per que cobren una pensió molt baixa, però al final, acaben pagant amb resignació’.
Les persones que n'estan exemptes són les que cobren una renda mínima d'inserció i que les que reben una pensió no contributiva. En total unes 127.000 persones. Tampoc s'ha de pagar l'euro quan el medicament receptat costa menys d'un euro amb seixanta-set cèntims.
Senyor o senyora vergonya, hi ha un principi que diu que qualsevol mesura de retallada socials ve precedida d’un període de tolerància en l’abús de la mesura per allò del sentit de... Llegir més culpabilitat dels usuaris i justificar-la socialment. Li puc ben assegurar que hi ha moltíssima gent que ha utilitzat les receptes o proves de la Seguretat Social per gaudir d’una sanitat privada que sí s’han pogut pagar, i ho han fet sense manifestar gens ni mica de vergonya. Mantenir que no hi ha diners per la sanitat quan s’han buidat les seves arques per desviar els seus recursos vers la privada per fer negoci i deixar als qui no puguin pagar-la a una assistència de beneficència no és que sigui vergonyós, és de no tenir ni escrúpols ni consciència.
Maribel, potser aquest és el problema, que durant molt temps ens han fet creure que no teníem de pagar res, que teníem dret a tot, que només pel fet d’haver nascut ja ho teníem tot fet i... Llegir més teníem tots els dret del mon, cosa que no tenen ni els països del nord d’Europa (que son els que van bé).
Ens havien fet creure que teníem dret a tot i a sobre no ens van parlar dels deures (que també en tenim) ni de la cultura de l’esforç, i així ens ha anat, ara hem topat amb la crua realitat i no hi estem acostumats.
Mira tu mateixa quins escarafalls que fas perquè en el pitjor dels casos tinguem de pagar 60 euros a l’any pels medicaments que necessitem. Lo que t’he dit abans, ens van fer creure que vivíem en un compte de fades idíl-lic i ara hem despertat i veiem que les coses no son com pensàvem.
Catalans, catalanes!! amb alegria i amb il·lusió. Visc a Catalunya ... i només jo pago el que ningú vol pagar.
Més vergonya és el fet dels 200.000 espanyols, o residents a Espanya, que fan servir les tarjetes sanitaries del seus majors per no pagar. Amb aquestes diners que han estat estafant ara no hauriem... Llegir més de pagar. Això si es un frau als que tota la vida hem pagat.
L’euro per medicament és l’impost de la vergonya, fan pagar pel fet d’estar malalts penalitzant la malaltia i converteixen de la nit al dia, sinó de grat per força, als farmacèutic i als... Llegir més seus empleats de recaptadors de la Generalitat, assignant-los el rol d’ absorvir com una esponja les conseqüències socials d’aquesta mesura covarda, de vil i única mesura d’usura recaptatòria, sense ni retribuir-la, deixant a aquests empleats que no depenen d’ells les tasques més dures d’enfrontar-se a la trinxera de la misèria real en què ens van portant en el camp de la sanitat, mentre esclaten clamorosos casos de corrupció de membres ben compromesos amb els alts executius del govern dels millors. Els usuaris de la sanitat no hem de pagar res, ja ho tenim tot pagat i repagat a través dels nostres impostos, que no ens vulguin enganyar, volen recaptar diners i prou, i a costa de les malalties que sovint han provocat per una societat cada vegada més desestructurada pel desmantellament dels serveis socials bàsics que li donaven una certa cohesió.Quina vergonya!...
Maribel
Igualada
26 de juny 2012.19:16h
Mira Filomena, a mi no m’agrada que em robin ni molt ni pog ni gens ni gaire, i això és el que fan. Mai he cregut que ens han donat res de gratis perquè sempre he estat molt conscient dels meus... Llegir més impostos i el dret dels serveis públics, Saps quants anys portem pagant aquests serveis?. Saps quant de temps porto organitzada intentant controlar com es gasta la despesa pública?. Et puc ben assegurar que ho tenim pagat i ben pagat, i que els diners de la sanitat se’ls escapen per un altre cantó que no és precisament els serveis públics. Gràcies per creure en la meva bona fe.