Un grup d’avis i àvies recorden com eren les llars de la seva infantesa

Sota el lema 'Doncs, a casa meva...' una desena d’homes i dones d’entre 70 i 80 anys han compartit records i vivències de quan eren petits i vivien, la majoria, en cases sense llum ni aigua corrent. La manca de comoditats ha estat un dels temes recurrents a la trobada, tot i que els assistents han detallat com s’ho feien per suplir aquestes mancances.

Els costums i hàbits eren molt diferents, a les llars igualadines de la postguerra. “Cada dia menjàvem el mateix: cigrons i guixes, amb els seus corcs i tot, que ens deien que tenien proteïnes!”, ha explicat un dels participants. De menjar, doncs, poca varietat, excepte a pagès, on podien matar els animals i tenir carn de conill o pollastre per atipar la família.

En aquest context, el paper dels avis -i sobretot de les àvies- era molt important, ja que en molts casos eren elles les encarregades de tenir cura de tota la quitxalla.

Durant l’acte han sortit altres curiositats com els hàbits de neteja corporal -“ens canviàvem les calces dos cops a la setmana”- o de neteja de la roba: “anàvem als horts a rentar, perquè a Igualada no hi havia safareigs”, a diferència d’altres pobles. El pa de cada dia d’aquesta gent era, doncs, ben diferent. Però malgrat les dificultats i la pobresa els nens i nenes sempre gaudien d’un temps per jugar al carrer “a les boles i patacons”.

El testimoni dels participants -que recordaven com era la vida a les llars de la seva infantesa- es conservarà a l'arxiu de la Biblioteca de la Memòria.

Precisament, dimecres vam publicar una entrevista sobre memòries de vida, amb Roser Grau, presidenta del grup CERCA.