"A Grècia també hem tingut un bipartidisme com PP i PSOE que ens ha dut on som"

El bressol de la democràcia celebra eleccions el proper diumenge. Tot Europa té els ulls posats en la petita Grècia, on 10 milions de persones estan convocades a les urnes per decidir dos anys i mig després dels darrers comicis qui governarà. I tot apunta  que serà el partit Syriza, amb postulats d'esquerra que -per bé que es van moderant- volen replantejar la situació del país dins la Unió Europea. Una Unió que va imposar unes dures condicions per al rescat de Grècia, que tenia un volum de deute enorme, i que s'han traduït en terribles conseqüències socials. Perikles Bakalulis, un hel·leno-igualadí nascut a Tessàlia, ha parlat amb Anoiadiari de la cita de diumenge.

Viu a Igualada des del "13 de gener de 1979" i explica com Grècia ha viscut circumstàncies històriques similars a les nostres, que ens són familiars ,als catalans, i a altres països. La seva nació va patir el jou d'una dictadura militar de 1967 a 1974, "quan jo anava a l'institut". Quan Grècia va recuperar la democràcia, va començar el bipartidisme de ND (Nova Democràcia), l'equivalent als conservadors, i els socialistes del PASOK. Els dos partits "estan vinculats a grans famílies: el PASOK amb els Papandreu, que ara té a Giorgios Papandreu, fill d'Andreas Papandreu -primer ministre durant els 80-, al seu torn fill d'un altre Giorgios", mandatari a meitat de segle. "En el cas de ND és la família Karamanlis, que ha estat temps al poder també" afegeix.  La comparativa dels relleus al govern grec entre ND i el PASOK és "similar als relleus entre PP i PSOE a l'Estat espanyol". 

Els dos partits s'han anat alternant durant dècades i, ara, apareix Syriza. "La comparativa més semblant de Syriza seria Izquierda Unida-Iniciativa" considera, a més que també hi ha un partit comunista d'inspiració soviètica. Syriza "ha pujat moltíssim mentre el PASOK s'enfonsava. Són els qui més empenta tenen i poden guanyar amb 2 o 3 punts de diferència, però ho tindran molt difícil per formar govern sense pactar".

Pendent de Grècia

Perikles s'informa i segueix el dia a dia de la seva terra natal. Davant la jornada de diumenge "hi ha opinions per a tot. Es deia que Syriza vol marxar de la UE, però no és cert". La base del que proposa Syriza és "pagar amb més temps i amb interessos més baixos". I és que en els darrers anys el nivell de vida s'ha desplomat. Els grecs han vist "com els sous baixaven molt i les pensions un 30 o 40%. Cada mes es cobra una quantitat diferent i abans es pagava menys, hi ha moltes més despeses i els impostos han crescut".

El 'rescat' ha suposat un daltabaix si ens atenem només a les xifres: "abans que s'intervingués hi havia un  9% d'atur; ara, a Grècia s'està sobre el 25%. Hi ha centenars de milers de joves sense feina". Lluny queden els anys 70, amb una Grècia que tenia un nivell de vida del Primer Món: "la dracma estava més forta que la pesseta".

Les herències

Les condicions draconianes s'han impulsat en bona part des d'Alemanya. Una Alemanya que durant la Segona Guerra Mundial va arrasar Grècia i part del seu patrimoni. Perikles Bakalulis relata que "els italians de Mussolini ens van envair primer, el 1940, i els vam guanyar. El nostre dia nacional, 28 d'octubre, recorda com vam plantar cara". Després de fer que Mussolini marxés amb la cua entre cames van venir els seus aliats , els nazis, i "no vam poder fer res per parar aquella màquina de guerra. Ens van destrossar el país".

La paradoxa és que malgrat que els bancs alemanys volen recuperar tot el deute grec del rescat ara, "nosaltres també hem demanat reparacions als alemanys per tota la destrossa que ens van fer aquells anys, però res". Després de la Segona Guerra Mundial i una sagnant guerra civil també -un altre punt en comú amb els nostres avis- "molts grecs van marxar a l'estranger. Ara són 11 milions de grecs al país i 7 a fora... a Anglaterra, Estats Units, Austràlia". Perikles, nascut el 1954, coneix aquestes hipoteques que ha tingut el país que, a més, "dedica molts diners a defensa, perquè tenim conflictes històrics amb els turcs.

Perikles no podrà votar diumenge, doncs s'hauria de desplaçar d'Igualada a la seva vila natal. A Tessàlia "la gent era molt pròxima a ND. Són en majoria pagesos, propietaris, però ara hi ha molta gent cremada i els qui no tenen feina tendeixen a votar Syriza". Amb tot, "la gent també té part de culpa, ND i PASOK han estat votats i ens han portat on ens han portat".

Orgull del passat

La comunitat internacional hel·lena acostuma a ser pròspera. "Quan sortim del país" constata "progressem molt. Individualment ens espavilem molt. Ara bé, Grècia ara no té indústria i hi ha una gran quantitat de diner negre. També molta economia submergida. No tinc gens clar com ens en sortirem, perquè el deute tardarem generacions a pagar-lo". La solució passarà per "renegociar" el deute. El país haurà de canviar coses a nivell estructural, ja que "hi ha un alt nivell de corrupció i les navieres, el negoci més important, s'han endut els diners fora".

I Europa, sent gratitud pel país i per l'herència dels hel·lens? Hi ha casos com els elements del Partenó que són a Londres -"els anglesos mai ens ho tornaran"- o el propi pes del rescat. Perikles afirma que "no podem esperar solucions de fora. Som nosaltres els qui hem d'aixecar el país" i lamenta també que "els grecs que vivim fora som els qui més patriotes ens sentim a vegades". 

El passat és un motiu d'orgull: "hem fet tantes coses... la llàstima és que els d'ara no són tan llestos com els de l'Antigor". Orgullós, recorda les històries de la seva família -el seu avi va lluitaral costat del rei en la guerra d'Anatòlia contra els turcs, el 1923- i el llegat dels clàssics, com els espartans i les Termòpiles, Salamina o la conquesta d'Àsia. Per això li  dolen fets com que la república ex iugoslava amb capital a Skopje s'apropiï d'un nom històric grec com 'Macedònia': "no ho podem acceptar".