TORNAR
PUBLICITAT

L'Hospital defensa el seu protocol pel cas d'una partera que es va quedar a dormir amb màrfega

Els responsables del Consorci recorden que el procediment era ”per la salut del nadó”

societat
Divendres, 19 febrer 2016. 13:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

El cas d'una mare que després de donar a llum -i ja donada d'alta- va sol·licitar a l'Hospital d'Igualada una cadira reclinable per seguir al costat del nadó, ingressat encara, és objecte de polèmica. La partera assenyala que volia seguir a la nit junt a la seva filla per vetllar-la i continuar amb l'alletament, però se li va negar la petició que havia fet. S'hi va quedar amb sac de dormir i màrfega. L'Hospital manifesta que "és el procediment que se segueix sempre" i que la unitat està "oberta les 24 hores del dia". 

Una mare ha donat a conèixer a través de les xarxes el seu cas després de donar a llum a l'Hospital d'Igualada. Es tracta de la Laura, que va ser donada d'alta mentre el seu nadó havia de romandre encara a la Unitat de Neonats per rebre tractament amb antibiòtic. Explica que per continuar amb el bebè "només hi havia unes cadires on ni tan sols es pot recolzar el cap per poder dormir una mica. Ens van dir que em podia treure llet i marxar a casa a la nit, i que elles (les infermeres ja li donarien en biberó, i si no n’hi havia prou, una llet artificial". Després que l'Hospital denegués l'opció d'una cadira reclinable, es va quedar al costat de la seva filla amb màrfega i sac de dormir. Ara, ha publicat un post al seu bloc on expressa la seva contrarietat. En declaracions a Anoiadiari, la direcció del Consorci Sanitari, que gestiona l'Hospital, replica que "sempre s'ha seguit aquest procediment" i que "quan sorgeix alguna incidència de salut que pugui posar en perill el nadó, es prenen totes les mesures d'higiene i seguretat".

El post d'aquesta partera, amb el títol 'Ser mare a l'Hospital d'Igualada' ha tingut un gran seguiment a internet. El nadó s'havia de quedar a la Unitat de Nounats, a rebre antibiòtic per via. La mare afirma que "ens van dir que em podia treure llet i marxar a casa a la nit, i que  ja li donarien en biberó, i si no n'hi havia prou, una llet artificial". Manté que "encara no m'havia pujat la llet i encara ens estàvem adaptant al tema de l'alletament. Havia llegit molt que per a una lactància materna exitosa s'havia d'evitar al màxim l'ús de tetines (...) Per a una correcta pujada de la llet és necessari l'establiment del vincle mare-nadó, i quan aquesta es produeix, no es recomana l'ús del tirallets". 

La mare assenyala que la supervisora de l'area maternoinfantil de l'hospital d'Igualada li va negar la cadira reclinable i va recomanar-li "que a la nit marxés a casa a descansar". És aleshores quan aquesta persona va decidir recórrer a un sac i una màrfega i restar les tres nits següents amb el nadó, a la Unitat de Nounats. 

"Aprovem l'actuació del nostre personal"

Per part del CSA, s'aclareix que "si bé és cert que promovem el màxim l' acostament mare-nadó des del primer moment del naixement, quan sorgeix alguna incidència de salut que pugui posar en perill el nadó, es prenen totes les mesures d'higiene i seguretat". Lamenten "profundament la percepció que ha tingut aquesta mare del nostre centre" però "com a direcció, tenim la responsabilitat que els nostres professionals compleixin la normativa i en aquest sentit aprovem l'actuació de tot el personal que la va aplicar amb rigor".

Subratllen que "per la situació clínica del nadó, va haver de ser separat de la mare des del moment en què va precisar tractament a la Unitat de Nounats", que "resta oberta les 24 hores del dia a les mares". També posen de relleu que "ja a les sessions de preparació al part s'informa d'aquesta possibilitat de separar el nounat de la mare. Tot i així, se li va oferir la possibilitat de poder entrar a la Sala de Nounats tantes vegades com volgués". Així mateix, lamenten que "es posi en dubte la professionalitat dels treballadors".


24 Comentaris

teresa-trillo

Teresa Trillo

Girona

25 de febrer 2016.19:14h

Respondre

No importa en quin Hospital, no importa si es tracta d’un nou nat una partera o qualsevol pacient... en general els centres sanitaris semblen des-humanitzar-se dia a dia... una cosa són els... Llegir més protocols i l’altre i molt diferent, el sentit comú, la comunicació asertiva i més enllà de procediments, les actuacions humanes.
Tots som responsables de reclamar a l’Administració com a mitjà per a reivindicar millors serveis, treballadors i usuaris, no obstant, els treballadors relacionats amb la sanitat (en general) haurien de fer valer més la seva qualitat humana que els seus drets com a treballadors i reivindicacions a l’hora de tractar amb els usuaris, que, en estar en un hospital, de segur que no és per passar unes vacances.
I de la mateixa manera, nosaltres usuaris, hauriem d’aprendre a portar les nostres reclamacions fins al final, que habitualment, tampoc ho fem.
Extraient la part emocional de la persona que acaba de tenir un fill i la part corporativista de la infermera... una mica de sensibilitat i sentit comú si que hagués calgut.

I

Igualadí

Igualada

23 de febrer 2016.13:52h

Respondre

A la partera: ja ho saps, sinó t’ agraden els protocols sanitaris existents... el proper part ho fas en un càmping!! (ja hem vist que estàs ben equipada).

j

josep m. torras payerol

Igualada

21 de febrer 2016.21:49h

Respondre

Per una punyetera cadira!
No és per posar més llenya al foc, però m’agradaria fer unes petites matisacions que trobo de sentit comú.
Un protocol no és una veritat universal i absoluta en si... Llegir més mateix, sinó una norma d’actuació, que com totes les lleis i normes és interpretable i amb l’esperança del bon criteri de la persona que l’aplica, com qualsevol altra llei o norma i pot ser aplicada amb matisos diferents per persones diferents.
Per tant el problema és d’interpretació dels matisos.
El protocol es pot aplicar de manera estricta, al peu de la lletra, o amb una certa flexibilitat de criteri, evidentment es necessita una certa intel·ligència per valorar la situació i un cert sentit comú en la manera aplicar un protocol adequat a cada situació, que ni totes són iguales, ni tampoc les persones que l’apliquen o a les que és aplicat.
Dit això, considero d’una banda un excés de cel per part de la supervisora i un excés d’hormones per part de la mare, comprensible tant una cosa com l’altre.
Però si en la saleta ja hi ha cadires i es pot dormir en elles, bé o malament, que més dona posar-hi una cadira reclinable, sense fer escarafalls i d’aquesta manera evitar un problema com el que es va crear amb aquesta peculiar mare en una peculiar situació.
De fet la foto d’un sac de dormir i d’una màrfega al terra de l’habitació és demolidora i deixar que una persona dormi a terra en un Hospital que es diu modern durant tres dies, em sembla que no és presentable.
Tot es podia haver solucionat en menys rigidesa i amb menys hormones, el cert és que la solució particular en aquest cas era ben senzilla, però es van portar les coses a l’extrem per ambdós costats, amb la consegüent publicitat negativa que això comporta.
Quan el principal, el més important, que és el funcionament de l’Hospital i la professionalitat del personal d’infermeria, que en aquest cas no es questiona, queda en segon terme, per una punyetera cadira.
Que tingueu un bon dia.

J

Joima

Igualada

24 de febrer 2016.00:05h

Una puñeteras cada q no puede entrar en una pequeña sal donde habían 2 madres más. ...incubadoras es incubadoras. .....la madre durante el día se iba a duchas y hacer recados ...hipocresía !!!!... Llegir més A parir en casa y si no le gusta como ca los protocolos alta voluntaria h punto el riesgo de q le pase algo q carge en su conciencia.
Si todas hacen lo mismo pues q monten en la sala de lactancia una fiesta de pijamas!!!!

21 de febrer 2016.19:16h

Respondre

Crec q us heu deixat d’informar que hi ha una carta de 1 infermera aparentment indignada que segons sembla ella mateixa ha fet arrivar a aqst medi.

Ja que no hi ha cap forma d’accedir a aqst... Llegir més escrit dsde aquí el deixo sense ànim altre que hi podeu accedir-hi per a la vostra infirmació.

http://anoiadiari.cat/carta/carta-infermera-indignada/

j

josep m. torras payerol

Igualada

21 de febrer 2016.10:49h

Respondre

No és per posar més llenya al foc, però m’agradaria fer unes petites matisacions que trobo de sentit comú.

Un protocol no és una veritat universal i absoluta en si mateix, sinó una norma... Llegir més d’actuació, que com totes les lleis i normes és interpretable i amb l’esperança del bon criteri de la persona que l’aplica, com qualsevol altra llei o norma i pot ser aplicada amb matisos diferents per persones diferents.

Per tant el problema és d’interpretació dels matisos.

El protocol es pot aplicar de manera estricta, al peu de la lletra, o amb una certa flexibilitat de criteri, evidentment es necessita una certa intel·ligència per valorar la situació i en cert sentit comú en la manera aplicar un protocol adequat a cada situació, que ni totes són iguales, ni tampoc les persones que l’apliquen o a les que és aplicada.

Dit això, considero d’una banda un excés de cel per part de la supervisora i un excés d’hormones per part de la mare, comprensible tant una cosa com l’altre.

Però si en la saleta ja hi ha cadires i es pot dormir en elles, bé o malament, que més dona posar-hi una cadira reclinable, sense fer escarafalls i d’aquesta manera evitar un problema com el que es va crear amb aquesta peculiar mare en una peculiar situació.

De fet la foto d’un sac de dormir i d’una màrfega al terra de l’habitació és demolidora i deixar que una persona dormi a terra en un Hospital que es diu modern durant tres dies, em sembla que no és presentable.

Tot es podia haver solucionat en menys rigidesa i amb menys hormones, el cert és que la solució particular en aquest cas era ben senzilla, però es van portar les coses a l’extrem per ambdós costats, amb la consegüent publicitat negativa que això comporta.

Quan el principal, el més important que és el funcionament de l’Hospital i la professionalitat del personal d’infermeria i que en aquest cas no es posa en dubta, queda en segon terme, per una punyetera cadira.

Que tingueu un bon dia.

dilbert-scot

Dilbert SCOT

igualada

21 de febrer 2016.10:32h

Respondre

Igualada, generalitzant evidentment, te una característica molt sinuosa. Som absolutament autocrítics i el nostre Hospital és un dels clàssics ninots a qui tothom dispara.
Certament te coses a... Llegir més millorar, però penseu que no passa el mateix a tot arreu. Com sempre, tothom el valor en funció de la seva experiència individual. És diu egoisme -mal ben escampat al nostre món- contraposat al proïsme.
També es denota la facilitat a caure a l’insult o desqualificació per rebatre opinions, aquesta característica també és força comú darrerament.
Ningú a reclamat la valoració amb criteris mèdics o sanitaris. Per què la salut del nadó està per sobre de tot, no? fins i tot de les ”consignes” de la lliga de la llet. Ho dic per que a partir del tema de l’alletament tot es tergiversa. Malgrat el protocol contempla subministrar llet materna al nadó.
Certament sols demanava una cadira. Certament molts familiars amb gent estimada a la UCI/UVI sols demanarien una cadira, per poder estar les 3 mitjes hores diàries que poden tenir de contacte amb el seu marit. Però no sempre es poden complaure desitjos personals. Nosaltres, igualadins, i que per tant quan patim accidents o afectacions molt importants som internats a les UCI de l’Àrea metropolitana de Barcelona d’això en sabem. Anem amunt i avall per estar mitja hora al costat de persones que estimem, no són nadons, però a vegades tenen pocs mesos o pocs anys.
Reitero, entenc be el sentiment de la mare.Tristor, angoixe i por per la malaltia del seu fill. Ara be, la resta hauríem de tenir més fred el cap.

A

Albert

Capellades

20 de febrer 2016.21:08h

Respondre

Al meu entendre, com ha dit en ”dilbert” es tracta d’un tema d’higiene i seguretat.
Si mireu la foto que posa al blog, l’habitació és un ”zulo”, disposa de l’espai just per a la... Llegir més cuneta i dues cadires convencionals. La meva pregunta és: posem-nos en la pitjor situació, la qual no desitjo a ningú, on durant la nit el nadó té algun problema greu derivat de la infecció. El personal que entra (anem a suposar que un parell d’infermeres) on s’encabeix? les cadires reclinables no són precisament petites. O encara pitjor, que la propia mare portes algun patogen fruit de la seva estada a l’hospital, com un virus de quirofan per exemple.
Me n’alegro molt que la situació s’hagi resolt nomes amb unes quantes nits d’incomoditat al terra, però els riscos podrien haver sigut alts. I aleshores la queixa seria la contraria, que perquè ho permetien. Ens agradi o no, els protocols existeixen per algún motiu i no crec que estiguin fets a la babalà, i poden respondre a criteris higienics, de seguretat o d’adaptació a la infraestructura de l’hospital.

G

Gemma Prat

Igualada

20 de febrer 2016.17:59h

Respondre

Sobre l’Hospital d’Igualada I la seva merescuda ”Fama”, jo en podria escriure un llibre, però la foscor i la bruticia que oculta aquest flamant Hospital es infinita i inquietant! Com pot... Llegir més dedapareixer un historial clinic, fisicament i electronicament? Doncs això li ha passat a la meva àvia, pot ser per amagar les negligencies que quasi li costen la vida. O el que seguidament li va passar al meu pare, una persona sana de 61 anys, que per incompetència ha acabat ingressat mes de 3 messos a BELLVITGE amb una valvula mecanica i un marcapasos? L’Hospital d’Igualada m’ha press anys de vida! Dono gracies al Hospital MUTUA DE TERRASSA I AL HOSPITAL DE BELLVITGE, que varen arreglar el que ells em varen dir que HEREN NEGLIGENCIES MÈDIQUES!

M

Matilde

Igualada

21 de febrer 2016.22:15h

Estic totalment d’acord amb la Gemma Prat... un llibre i molt mes; apart del meu cas personal amb diagnóstic incorrecte (per presses) fet per la dra.d’urgencies i que al cap d’una setmana... Llegir més sense poder aixecarme, va derivar amb un cuadre d’engoixa/depressió i estrés i q vaig estar amb un peu a l’altre cantó. Conec directament el cas d’el neixement d’un nen, que per esperar mes del compte i després al trobarse amb problemes, voler correr lu van trencar la clavicula entre altres i veien el que hi havía masses problemes per la seva negligencia, van enviar a Barcelona perque hi solucionesin allá. La criatura, te 1 anyet i no recordo si porta ja 6/8 operacions i les q encara queden, apart dl dolor i cost económic pels pares i familia.

M

Montse

Igualada

20 de febrer 2016.13:10h

Respondre

Fa uns anys quan vaig tenir el meu fill a Sant Joan de Deu, a mi em varen donar l’alta però al meu fill no li donaven fins al cap de tres dies i sense cap tipus d’inconvenient vaig poder... Llegir més continuar estant a l’habitació amb el meu fill fins que a ell li vàren donar l’alta.

P

Pilar

Igualada

20 de febrer 2016.09:44h

Respondre

La situació que ha patit la Laura com a mare no és un fet aïllat. A l’hospital d’Igualada, hi han passat moltes més mares que han passat i passaran per aquesta situació.
El centre, igual... Llegir més que d’altres, deu tenir sistemes d’avaluació interna dels seus protocols i una manera d’avaluar-los són les enquestes de satisfacció dels usuaris i/o el recull de queixes i suggeriments, que em consta que hi són, doncs dues famílies que conec, n’han fet ús. Però allà queden, a l’espera que la direcció del centre pugui incloure’ls dins el seu pla de millora de l’atenció a l’usuari.
Si es llegeixen atentament les línies de la Laura, queda clar que deixa en un pedestal a l’equip humà que hi treballa, i exposa el seu agraïment per la seva professionalitat i atencions rebudes. I denuncia públicament un aspecte de protocol que la cap de servei no es va voler saltar.
El que més m’esparvera és la reacció de determinada gent amb els seus comentaris via Facebook on s’omplen la boca dient que l’hospital no és un hotel i bla, bla, bla.
Senyors, tornem a suspendre en comprensió lectora.
N’hi ha per llogar-hi cadires! (I que siguin reclinables, si us plau)

dilbert-scot

Dilbert SCOT

igualada

20 de febrer 2016.09:22h

Respondre

En suport als procediments sanitaris i al personal que els acompleix.
La zona d’aïllament de nounats és un espai similar a una UCI però per a nadons. Cerca un espai tancat i higiénic per... Llegir més garantir la salut dels seus ocupants, altrament no serien ingressats allí.
Ben mirat, fins i tot crec que haurien d’haver prohibit la instal·lació de la mare amb màrfega a la zona, no és higiènic.
Entenc el neguit de la mare, primerenca a més. Però per respecte a les altres famílies amb nadons a l’espai hauria d’entendre el per què de la norma i els riscos que comporta trencar-la.
Penseu ara amb els vostres familiars que han estat a una UCI o UVI, sense ”llit” per acompanyant. A quina edat podem acceptar la seva solitud? Seriosament, sort que avui tenim protocols sanitaris adients.

E

Elisa

Gelida

20 de febrer 2016.20:55h

T’oblides que la mare feia UN DIA I MIG que havia donat a llum, pel que el seu estat de salut mereixia un tracte molt més humà del que ha tingut (amb els punts, sagnant, sense haver tingut ni tan... Llegir més sols la pujada de la llet...). A més, si llegeixes el post sencer i observes la foto veuràs que estaven en una saleta aïllada, pel que no hi veig els possibles perills biològics per la resta de nounats que esmentes.

Recordem que no estem parlant del DRET DE LA MARE d’estar amb el seu fill, sinó del DRET DEL FILL, que està amparat PER LLEI a estar acompanyat. El que aquesta mare està denunciant és que una mare que fa UN DIA I MIG que ha parit hagi de dormir a terra per a poder garantir el dret del seu fill. Que està convalescent, per l’amor de Déu!

e

ester

vilafranca

20 de febrer 2016.21:44h

Doncs com a uci de nadons ha d’estar condicionada perquè les mares es puguin quedar. Entren més virus entrant i sortint que quedant-se a dins. Hi ha molts estudis que demostren que el millor pels... Llegir més nadons es el pit de la mare i els nounats amb problemes de salut és indispensable que mengin llet del pit i no de fórmula. Evidentment si la mare no pot estar tot el dia amb el nen, sinó li ha pujat la llet i el nen encara no n’ha après això serà impossible. I el contacte amb la mate es la millor cura.
Es vergonyós. Puc entendre que hi hagi uns protocols i s’hagin volgut seguir, el que no puc entendre és que després d’aquest cas no se’n hagin adonat i decideixin rectificar
Això sí que és molt greu.

D

David

igualada

21 de febrer 2016.08:36h

Doncs com la sra. Elisa diu, dret del nado a esser amb la seva mare, i crec q si llegeixes be, en cap moment li deneguen aquest dret, sra. Elisa, aprenem a llegir per poder comentar....
Li... Llegir més deneguen una cadira, no el fet d’estar amb el nado, i si estava fluixa pq acabava de donar a llum, q no s’hagues quedat, ja li van dir q alletarien al nado, ara si es volia quedar, pq es queixa??? S’ha quedat pq ha volgut.
Ara resultara q el millor es canviar el protocol pq hi ha una iluminada q es queixa per tot, llavors sera millor prohibir que la mare pugui entrar a veure el nado i alletar-lo???
Si fan una cosa malament, i si fan el contrari, tb malament, la questio es queixar-se per aquesta xorrada, UNA CADIRA.......la mare es va quedar sota la.seva responsabilitat, el nado estava be i esta be.....la.proxima queixa q sera?? Per les maquines de cafe???

J

Joan Bayà

Igualada

20 de febrer 2016.09:20h

Respondre

Crec que el protocol de l’hospital d’Igualada sobre el tema dels neonats es tindria que revisar. Altres hospitals són molt més sensibles en aquest tema.

J

Joima

Igualada

24 de febrer 2016.00:28h

Pues q elija otro hospital ...si tan informada estaba sobre la lactancia se hubiera informado q normas tenia el hospital....entonces los niños prematuros q nacen en hospitales donde hay un horario... Llegir més único es k son menos queridos .....menos madre coraje k h sido una irresponsable.

M

Miriam

santa margarida de montbui

20 de febrer 2016.00:10h

Respondre

Siempre se van a tapar las cosas tan feas que hacen entre ellos! Mi abuela murió por la mala atención que le dieron en el hospital de igualada. La dejaron sufrir 19 horas porque creían que era un... Llegir més simple dolor de barriga sin realizarle ninguna prueba para saber que era! Un coagulo de sangre le taponó la arteria principal del intestino delgado. Habían preferencias mas urgentes! Ese es el protocolo que en esa ocasión era... Pero intentaremos que esto no quede en nada, todavía no le tocaba morir y menos con tanto sufrimiento!

J

Jordi

Igualada

19 de febrer 2016.23:17h

Respondre

Només va demanar una cadira reclinable!! És que fa pena haver de parlar d’això!

Y

Yolanda

Malgrat

19 de febrer 2016.21:07h

Respondre

Fa 3 anys vaig tenir al meu fill nounat ingressat. Va estar 7 dies amb antibiòtic i via posada, i a mí per ser mare lactant a l’hospital de la Corporació del maresme, em van donar sofà llit i... Llegir més pensió completa. No entenc aquest cas... com poden recomanar a una mare que marxi a casa i deixi al fill sòl? Tot pacient ingressat sigui menor o no, té dret a un acompanyant a les nits i que aquest tingui una cadira reclinable per a poder dormir , no entenc com a la Laura li van negar aquest dret. I més acabant de parir i essent mare lactant penso li tenien que oferir llit i pensió completa. Que és el mateix que em van oferir a mí ara fa 3 anys...o que passa ? que no som tots iguals?

A

Anna

Vallbona d'Anoia

19 de febrer 2016.16:23h

Respondre

Sembla que l’hospital es renti les mans amb la resposta donada. La mare no s’ha queixat de cap professional, només de protocols. I pel meu entendre, aquests protocols també haurien de ser... Llegir més criticats per aquests professionals. Perque no s’entén que un nadó hagi d’estar sol sense la seva mare en cap moment. I llavors diuen que necessita un tractament. D’acord. Però no es tracta d’un tractament que requereixi incubadora. Es tracta d’administrar un antibiòtic per via al nadó. Això es pot fer al niu o en una habitació normal, on la mare hagués pogut descansar en un llit. I si no hi ha habitacions disponibles, doncs s’ofereix una cadira reclinable. És trist. Amb una cadira reclinable, la mare hagués pogut descansar més. Tot i així, penso que si hi ha disponibilitat, una dona acabada de parir, necessita descansar en condicions al costat del seu nadó, o sigui que s’hauria d’oferir una habitació. Sap greu que encara els post-parts continuïn tant deshumanitzats, i que es pensi que els nadons no necessiten el contacte de la mare.

Una mare més.

G

Gemma

Capellades

19 de febrer 2016.16:09h

Respondre

El text de la Laura deixa molt clar que no té cap queixa del personal, tot al contrari.
També deixa clar que no demana ni l’alta de la seva filla, ni el trasllat a una habitació ”no adequada... Llegir més al tractament”.

- efectivament, el tractament era especial i per això no hi ha haver negativa a l’ingrés on l’hospital decidís, ja que una via amb antibiotic no es un tractament domiciliari.

- efectivament, el personal i la institució va actuar com en qualsevol altre cas de la mateixa similitud; és per això que cal canviar els protocols, per tal de que pugui seguir oferint el servei sota el seu criteri de mantenir junts mare i fill

L

Laura

Igualada

20 de febrer 2016.09:59h

Doncs jo crec que l’article posa varies vegades noms i cognoms d’una treballadora!

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.