S'ha organitzat una campanya municipal on, tant partidaris del sí com els detractors de l'abocador, poden dir-hi la seva. A més, també hi participen les institucions que tenen posicionaments neutres com són el mateix Ajuntament, la universitat UPC i l'Agència Catalana de Residus. Parcerisas diu que l'objectiu és que la ciutadania tingui tota la informació possible referent a l'abocador per poder votar.
Tant si l'ampliació tira endavant com si no, Parcerisas creu que aquest és un aspecte que cal canviar. De fet, es mostra satisfet perquè tots els grups polítics pensen de la mateixa manera: "tots els actors hem parlat molt clar i creiem que hem de deixar de dependre econòmicament d'aquestes instal·lacions". Segons ell, però, aquest serà un procés "desagradable", ja que "suposarà baixar dels núvols i tocar de peus a terra". "Normalitzar les finances voldrà dir, per exemple, apujar impostos i aprimar la despesa", explica. De fet, l'Ajuntament dels Hostalets gairebé dobla la despesa de poblacions veïnes amb un cens semblant i és que el consistori rep anualment uns 2,5 milions d'euros provinents de l'abocador.
La plataforma Tanquem Can Mata afirma que "el front de l'explotació on s'aboquen les deixalles quedarà més a prop del nucli del municipi i, per tant, les pudors i molèsties es percebran molt més". Així s'explica el president de la plataforma, Carles Bou, que, a banda de les males olors, explica que els veïns també pateixen el trànsit constant de camions i "alteracions del paisatge i de la geografia de la zona". "Ja portem trenta anys amb aquesta instal·lació al territori i, per tant, ja en tenim prou d'abocadors", apunta Bou, que assegura que estan preocupats "pel llegat que deixarem a les generacions futures i les possibles afectacions que pugui haver-hi per la salut, la fauna i el medi ambient".
"Tant si surt el 'sí' com si surt el 'no' hem de regularitzar aquesta situació perquè no pot ser que un 50% dels ingressos del poble estiguin supeditats a aquesta instal·lació", critica Bou. En aquest sentit, creu que, si aquesta situació es reverteix, de cara a futures noves ampliacions "tindrem més llibertat de decisió com a poble".
Per part de Cespa, indiquen qe "volem reduir al màxim" els episodis de males olors. La delegada d'àrea de dipòsits controlats de l'empresa, Vanessa Capel, explica que "no podem assegurar al 100% que no hi hagi males olors perquè al final estem tractant amb residus i lixiviats, però posem tot el que tenim al nostre abans per intentar minimitzar-ho". En aquest sentit, diu que estan clausurant cada any diverses hectàrees de l'abocador amb l'objectiu que el 2024 s'hagin segellat un total de 60 hectàrees que "tindran zero emissions d'olor i seran totalment verdes". D'altra banda, Capel ha explicat que també posant en marxa noves tecnologies, com els monofiltres de carbó actiu, per contrarestar els efectes negatius.
L'empresa apunta que "si surt el 'no'" ells haurien d'estudiar la seva "viabilitat econòmica" i també fer una reestructuració integral de la companyia a nivell de país. En aquest sentit, Capel ha explicat que Cespa compta amb 19 instal·lacions de tractament i gestió de residus arreu de Catalunya i, totes elles, porten a l'abocador de Can Mata "tots aquells residus que les plantes no poden valoritzar". Al mateix temps, deixa clar que "no podem oblidar que som una empresa privada i, en el moment que es deixen de guanyar diners, no surt a compte tenir oberta l'empresa". Tot i això, ha recordat que l'empresa no deixaria d'operar immediatament, ja que el contracte fixa que en el moment que es clausura totalment el dipòsit "encara estarem trenta anys cuidant les instal·lacions, assegurant-ne el manteniment i extraient lixiviats".