Els restauradors de l'Anoia fan balanç d'un any "en el precipici"

El sector de la restauració ha hagut d'afrontar un any amb continus canvis en les normatives, on s'ha hagut de d'adaptar a modificacions en els aforaments, a diferents franges horàries i a restriccions que s'imposaven amb poques hores de diferència. A l'Anoia, el sector turístic, no té tan relleu com altres punts del Principat, però sí que hi ha molts negocis de restauració. Pere Santos, president del Gremi d'Hostaleria de l'Anoia i de la Federació Intercomarcal de Restauració i Turisme, ha assenyalat que tem que "entre un 30 i un 40%" dels negocis del sector puguin haver d'abaixar la persiana. L'hostaler, propietari del restaurant Xarop's, comenta que "estem en un precipici econòmic i moral. La vida en una any ens ha canviat tant que sembla que n'hagin passat deu. La decepció amb els que ens governen ha estat enorme, no han estat a l'alçada. Sóc conscient de la dificultat de dirigir una societat en una situació que no té res de normal, però he tingut la sensació de que no han estat al nostre costat, de que no ens han escoltat. Sentim una sensació de desemparament".

Cristina Armengol, del restaurant El Crostó d'Igualada, resumeix aquest any tan difícil per al sector: "ho hem passat malament. I el fet que en els moments que podem obrir, tampoc puguem treure tot el rendiment és un handicap més". Els negocis recorden com "diversos cops ens han anunciat que podem obrir o tancar d'un dia per l'altre, gairebé. A vegades, ens comuniquen el canvi de restriccions per a un dilluns i tenim ben poques hores per comprar i proveir-nos, a més que has de treure el personal de l'ERTO".

Els restauradors coincideixen que l'estiu van ser "mesos bons". Cristina Armengol comenta que "en el nostre cas, en tenir un jardí, hi havia molts clients i l'època del bon temps en que teníem obert vam funcionar bé. Els que tenen negocis sense exteriors, en canvi, no devia ser bo. Ara, amb l'hivern, ens trobem en la situació contrària: poder obrir a dins és un 30% de cadires i a dins tenim poc espai, per tant, el nombre de clients és reduït. Ara estem en hores baixes".

El sector s'ha trobat també amb les dificultats de la paperassa. En el cas dels ERTO, Cristina Armengol recorda que "els vam haver de tramitar també molt ràpid. Els gestors estaven desbordats en aquell moment i van haver de derivar-nos a un bufet d'advocats. Va ser una odissea. Per posar en ERTO a dues persones vam haver de pagar 800 euros per a la gestió. Ara, almenys, tenim l'expedient fet per si ho hem de necessitar. Que serveixen de coixí? Sí, però és molt dur quan els treballadors i treballadors et diuen que no l'han cobrat, els vols ajudar, però tampoc tens els recursos".

Els maldecaps també vénen en com organitzar-se, en aspectes de seguretat i de calendari. Perr exemple, com i quan fer les vacances. La propietària del Crostó apunta que "ara, aquest hivern, amb poca activitat, els podria dir als treballadors i treballadores que s'agafin les vacances, però a on aniran el febrer? No els puc obligar. Quan obrim, les hauran de fer en algun moment i ens haurem d'organitzar".

"Hem pagat per avançat impostos per a serveis que no sabem si donarem"

Les persones entrevistades del sector es mostren molt crítiques amb les càrregues fiscals i taxes que han afrontat amb relació al temps que han pogut treballar. Cristina Armengol comenta que "en alguns casos, et permeten fraccionar o ajornar les despeses pel que fa a impostos, però no explicaven que aquest ajornament seria amb interessos". Pel que fa a altres negocis d'Igualada, el copropietari del bar Felcafè, Ferran Castaño, manifesta que "paguem taxes a l'Ajuntament, com la de les terrasses, per avançat, però no sabem si aquell període que estem abonant podrem estar oberts".

Aquest restaurador també mostra la seva confusió "per com s'estan aplicant unes mesures a uns llocs i no a uns altres. A Madrid està tot obert. No es contagia la gent allà? I aquí, totes les comarques estan en la mateixa situació com perquè s'hagi de prendre les mateixes mesures a Barcelona que a Igualada? No entenc el raonament que fan". Un altre punt que critica Ferran Castaño és com s'han fixat els horaris: "primer ens feien obrir unes hores que no enteníem. Quin sentit hi havia per estar dues hores i mitja oberts, de les 7 del matí a 2/4 de 10. I ara, que podem obrir fins les 5 de la tarda... és que el coronavirus apareix just a aquella hora?". Sobre les ajudes, s'expressa en termes similars a Cristina Armengol: "com a autònoms vam tenir unes ajudes que havíem de tramitar en un matí i la web va caure. El que hem tramitat era per pal·liar o suavitzar les pèrdues que hem tingut als establiments, però també hem de seguir pagant factures de casa i hipoteques, i en això no hem rebut cap cop de mà. Ha seguit igual".