//Plugins sense CDN ?>
Amb el nom de RetailLink, Igualada encapçalarà a nivell europeu un projecte de coordinació, innovació i harmonització del comerç a les ciutats. La dotació econòmica de la UE per a Igualada en la primera fase és de 70.000 euros, que es destinaran a viatges i estades. La primera fase de desplegament és de sis mesos; la segona, de dos anys.
Igualada ha estat una de les 21 ciutats escollides per liderar un nou projecte dins del programa URBACT III de la Unió Europea, una iniciativa que té per objectiu
concretar accions per al desenvolupament urbà sostenible a nivell econòmic, social i mediambiental, en base a l'intercanvi d’experiències entre les ciutats europees. Ahir n'explicaven els detalls la tinent d'alcalde de Dinamització Econòmica, Àngels Chacón, i el regidor de Comerç, Pere Camps.
En aquesta nova convocatòria URBACT III, el projecte RetailLink, presentat per Igualada, ha estat un dels 21 seleccionats per la Unió Europa. Si en l'anterior edició del programa, l'URBACT II, l'eix del projecte liderat per la capital de l'Anoia va ser la salut, ara l'àmbit que s'abordarà és el del comerç. Igualada treballarà conjuntament en la fase inicial, amb les ciutats de Basingstoke (Regne Unit), Fermo (Itàlia), Hengelo (Holanda), Bistrita (Romania) i Sibenik (Croàcia). Altres ciutats que encapçalaran projectes en aquesta edició seran, per exemple, Bilbao amb el projecte URBAN3S, Manchester amb el CSDC, Nàpols amb el 2C, Gènova amb l'Interactive Cities, o Rotterdam amb el Resilient Europe.
El pla d'acció RetailLink ha estat desenvolupat pel departament de Dinamització Econòmica de l'Ajuntament d'Igualada, de la mà de l'àrea de Comerç. El seu objectiu
és el de definir nous mecanismes que contribueixin a desenvolupar una oferta comercial innovadora en ciutats mitjanes, ajudant a posicionar aquest sector com a
generador d'activitat econòmica. Cada ciutat, involucrant les respectives administracions locals i els seus sectors comercials, haurà de desenvolupar, fruit dels intercanvis que es produiran al llarg d'aquests propers anys, els seus propis plans d'acció local.
S'hi analitzaran condicionants com les normatives i regulacions que aborden el comerç, la planificació urbanística i la mobilitat, la cada cop més important influència de les TIC, les noves tendències en els hàbits de consum i les activitats i esdeveniments que ajuden a dinamitzar la seva activitat. En el cas d'Igualada, han avançat Chacón i Camps, el pla d'acció local i l'oferta innovadora que se'n derivin, hauran d'integrar el comerç tradicional, les botigues de fàbrica, els outlets i les activitats de l'espai urbà com el REC.0.
Fora bo que aquest estudi es fes en l’àmbit de la Conca i estudiés les conseqüències de la promoció del comerç d’Igualada i també la ”desforestació” del comerç dels pobles més... Llegir més propers a Igualada com Vilanova, Òdena, La Pobla i Montbui.
Potenciar el comerç sempre està bé, i si és petit encara més. També està bé potenciar el petit comerç de proximitat dels pobles petits.
El que no està bé és la desertització que provoca la concentració de comerç a Igualada en detriment del dels poble veïns.
Cal entendre que no tothom pot accedir amb vehicle o fàcilment al comerç de primera necessitat d’Igualada.
També cal tenir en compte que Igualada va posant grans superfícies que el pobles de la Conca, degut a la llei de comerç, no poden posar. Del tot injust!!!!!
No tan sols es provoca la desertització del petit comerç dels pobles si no que els mes propers com Montbui, Òdena i Vilanova tampoc poden posar espais comercials d’una certa superfície que igualada si que pot.
Àngels Chacón, no creu que els pobles petits també han de tenir el seu petit i proper comerç de proximitat i primera necessitat?
Isidre
Igualada
17 de setembre 2015.10:47h
Saps que passa que el comerç d’Igualada tampoc se’n surt per molt que diguin. I això ho demostra les franquícies que van plegant. Mentre la marca sigui a ” cal barato ” aquí no se’n... Llegir més surt ningú. Però la Sra Chacón i el Sr Castells continuen entestats amb aquesta idea que només afavoreix els de sempre, els del tèxtil. Amb l’excusa ” és que no tenim res més ”.