Igualada, primera ciutat catalana en zones verdes

Aquest projecte de recerca avalua diverses exposicions ambientals relacionades amb la planificació urbana i del transport (com la contaminació de l’aire, la manca d’exposició a espais verds, el soroll del trànsit rodat i els efectes d’illa de calor) en 978 ciutats de més de 31 països europeus i establirà diferents classificacions amb els resultats (l’estudi només publica els resultats de 866 d’aquests municipis).

La investigació conclou que entre totes aquestes ciutats europees es podrien evitar unes 43.000 morts prematures cada any si complissin les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

L’estudi de l’ISGlobal va estimar per primera vegada els impactes de la manca d’exposició a espais verds sobre la salut a Europa a escala de ciutat. L’estudi es va centrar en els impactes sobre la mortalitat.

L’equip de recerca va estimar la mortalitat anual per manca d’exposició a espais verds per a cadascuna de les 1.000 ciutats incloses en l’estudi i va realitzar dos rànquings a partir dels resultats: un per a l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) i un altre per al percentatge d’àrea verda (% GA). L’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) és un indicador que mesura la vegetació viva d’una àrea específica. Considera tota mena de vegetació, inclosos arbres de carrer i jardins privats. Es mesura en valors que van de -1 a 1 i els valors positius i alts indiquen verdor. Atès que els valors negatius representen aigua i gel i que aquests no van ser inclosos en l’estudi, el gràfic de barres que es mostra a la web va de 0 a +1. El percentatge d’àrea verda (% GA) és un indicador que mesura la superfície de terreny que es defineix oficialment com a espai verd. Sol referir-se a espais públics com parcs, places o jardins comunitaris.

Les dades presentades en aquesta web procedeixen de l’estudi “Green space and mortality in European cities: a health impact assessment study” (Pereira Barboza et al., 2021), publicat a The Lancet Planetary Health en octubre de 2021. Les dades de les ciutats procedeixen de Del conjunt de dades d’Urban Audit 2018.

Després d’agrupar les ciutats incloses dins d’una mateixa àrea metropolitana, la classificació final inclou 866 ciutats europees. La ciutat classificada com #1 és la que té la càrrega de mortalitat atribuïble a la manca d’exposició a espais verds més elevada, mentre que la ciutat classificada com #858 té la càrrega de mortalitat més baixa.

La classificació dels espais verds es basa en una puntuació de càrrega de mortalitat assignada a cada ciutat. Les puntuacions es van calcular mitjançant un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat evitable i els anys de vida perduts a causa de cada mesura d’espai verd considerada.

Aquest estudi es basa en la metodologia d’estudi quantitatiu d’impacte en la salut. Aquesta metodologia segueix un enfocament d’avaluació de riscos comparatiu, en comparar els nivells actuals de contaminació de l’aire a les ciutats amb dos escenaris teòrics de millora de la qualitat de l’aire (recomanacions de l’OMS i nivells mesurats més baixos). Els impactes en la salut s’estimen en funció d’aquestes reduccions, utilitzant l’evidència científica més sòlida i recent sobre la relació entre els nivells de contaminació de l’aire i la mortalitat.

Segons aquest estudi, Barcelona i la seva àrea metropolitana es troba en el lloc 90 del rànquing d’espais verds, amb un 81.64% de la seva població que viu per sota de l’objectiu recomanat de zones verdes, i amb 924 morts prematures que es podrien evitar cada any complint les recomanacions de l’OMS en aquest marc. Igualada i el seu entorn és el municipi català millor situat en aquest rànquing. Se situa en la 26 posició de 866 municipis. Segons l’estudi, les morts prematures que es podrien evitar serien 3.

Les morts prevenibles, segons l’estudi, es poden definir com la fracció de mortalitat que es podria evitar cada any si un factor de risc particular no fos present en la població. En aquest estudi, les morts evitables es poden interpretar com la quantitat de morts que es podrien prevenir cada any si l’exposició als espais verds fos suficient per a complir la recomanació de l’OMS i, per tant, aconseguir l’accés universal als espais verds.

Les cinc ciutats pitjor situades al rànquing de menor índex de Vegetació de Diferència Normalitzada són Trieste (Itàlia), Torí (Itàlia), Blackpool (Regne Unit), Gijón (Espanya) i Brussel·les. A l’altra banda, les cinc ciutats més ben posicionades són Santa Lucía de Tirajana (Espanya), Paredes (Portugal), Valdemoro (Espanya), Elx (Espanya) i Llorca (Espanya)

De les ciutats catalanes que surten al rànquing, Barcelona es troba en el lloc 90 de més mortalitat atribuïble a un menor índex de NDVI; Girona, en el 397 i Tarragona, en el 481. De l’estat espanyol, Madrid i l’àrea metropolitana es troben en el 538. (Cal remarcar que, com més alt és el número del rànquing, millors són els indicadors).

Com afecten els espais verds a la salut?

Els entorns naturals a l’aire lliure, inclosos els espais verds, juguen un paper important en la preservació de la salut i el benestar de la població a les ciutats i brinden serveis ecosistèmics i beneficis ecològics, a més de tenir valors recreatius, socials i culturals. Molts estudis han associat els espais verds amb efectes beneficiosos per a la salut, que inclouen una major capacitat de restauració, una millor percepció del benestar i la salut mental, una reducció de les malalties cardiovasculars i una disminució de la mortalitat per causes naturals.

L’OMS recomana que espais verds d’almenys 0,5 hectàrees siguin accessibles dins d’una distància lineal de 300 m des de cada domicili.

Els autors de l’estudi demanen més àrees verdes

“L’estudi ens dóna una imatge de conjunt en la qual veiem que hi ha molta feina per fer pel que fa al reverdiment de les ciutats i mostra que la reducció de la mortalitat podria ser encara major si s’establissin objectius més ambiciosos que les recomanacions de l’OMS”, adverteix Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.

“Les ciutats europees han d’apostar per la recuperació d’àrees urbanes per convertir-les en àrees verdes, per solucions basades en la naturalesa, com les teulades verdes o els jardins verticals, i altres mesures com reubicar el trànsit i reemplaçar asfalt per espais i corredors verds, arbrat urbà o parcs de butxaca”, destaca