L'igualadí Enric Puig viatja a Lesbos amb roba, recursos i esperança per als refugiats

Les illes gregues s'evoquen com un lloc paradisíac de vacances, sol i platja. No és el cas de Lesbos, a l'extrem oriental de l'Egeu, on arriben precàries embarcacions des de la costa turca. L'illa és el punt d'arribada de refugiats -la major part de Síria- que s'escapen de la guerra i de l'horror de l'Estat Islàmic. Les seves aigües són un infern per a moltes d'aquestes persones. Enric Puig s'hi adreça aquest dimecres per  col·laborar en les tasques d'acollida que fa l'ONG ERCI. Amb ell porta roba (molta  més de la que creia, fruit de donacions) i diners que distribuirà allà -des d'aquí en rebrà més al cap d'uns dies- i també la seva voluntat i esforç per una tasca solidària que durarà mesos. 

Enric ja va estar aquest novembre amb Pau Codina, un altre igualadí, al camp de Vasilika, a la Macedònia grega, un dels centres de refugiats més rellevant. "El camp ara s'està desmantellant per fer reformes i per això he decidit anar a Lesbos, un dels llocs on hi ha més emergència" afirma. ERCI, l'ONG amb què treballarà, fa diverses tasques d'acollida i de distribució entre els refugiats. L' illa està plena a vessar de sirians, en el primer contacte que tenen amb Europa -i darrer si són retornats a Turquia- després de ser embarcats en precàries barques per les màfies que controlen el pas de l'Egeu. "Treballem en els tres camps que hi ha a l'illa: un cop es rescaten de la costa, se'ls  dóna un primer àpat, mantes i se'ls porta amb bus a l'interior de Lesbos".

En la seva anterior experiència va estar "amb gent que portava més temps a Europa, que havien estat a Idomeni, amb quasi un any d'estada als camps després de marxar de Turquia". La situació a Vasilika "estava molt lluny de ser ideal, però aquestes persones l'han normalitzat com han pogut i s'ha creat una xarxa entre elles de solidaritat" un microclima que ho fa una mica més suportable; a Lesbos, en canvi, hi ha la topada amb la realitat d'Europa i el descobriment de noves penes.

Al camp de Macedònia "els joves, sobretot, ja et parlen en anglès" i s'hi escolten molts idiomes: "kurd, àrab, farsi...". A Lesbos hi ha traductors també que són importants  per a aquest primer contacte amb Europa: "t'hi adreces amb pinzellades d'àrab clàssic. I tens l'ajut dels intèrprets". L'onada de fred també es notarà a les illes gregues. "Els camps no estan ben cuidats i molts pateixen fred", apinyats en tendes de campanya militars.