Els impulsors de la reforma horària veuen possible una aplicació "en tres anys"

Quins serien els efectes de la reforma horària? I en particular, a la vida dels anoiencs. Aquest era el tema del debat que va tenir lloc a la Unió Empresarial (UEA) aquest dijous. La ponència d'obertura va anar a càrrec del diputat del Parlament, Fabián Mohedano, que ha impulsat la plataforma 'Ara és l'hora' a fi de revisar els horaris de les empreses i els treballadors. Una revisió que significaria l'adopció d'altres horaris i estàndards. L'aplicació d'aquesta reforma la situen, tant el president de la UEA Blai Paco com el propi Mohedano en un espai breu de temps. O almenys, és el que pretén la proposta. El màxim responsable de la patronal anoienca fixa que "seria desitjable que fos en breu, l'aplicació a curt termini seria de tres a cinc anys". Per la seva part, el diputat exposa que es podria aplicar efectivament en un termini de tres cursos, començant per fases de sensibilització de la població.

La reforma proposa un canvi en tres vessants diferents, remarca Mohedano, no el simple canvi horari. Es tractaria en primer lloc d'una reorganització dels horaris per tal que s'adaptin a uns temps més actuals i ""afavoreixin a la conciliació entre la vida laboral i familiar". Es tractaria de la reducció del temps de dinar, avançar-lo a la 1, i que el sopar giri al voltant de les 8.

Fabián Mohedano, treballòleg, un dels primers que va demanar activar aquest canvi, parla de tres fases "desitjables per a fer en tres anys fonamentació, sensibilització i un tercer any per a la reforma. Una reforma que només és possible si s'assoleix un acord global, que hom hi estigui d'acord". Aclarint conceptes, subratlla que implica tres qüestions diferents que cal que es complementin: "canvis en el fus horari, unificar-lo, perquè ja no n'hi hagi un d'estiu i un d'hivern; més flexibilitat a les empreses; i, finalment, que es dini a la 1 i se sopi a les 8".

Mohedano apunta al 2016-2017

El parlamentari, que va estar a la llista de Junts pel Sí, comenta que "ara mateix ens trobem a la fase de sensibilització. Crec que es podria fer ja el pas a finals del 2016, principis de 2017". Per Mohedano, "el principal focus són les empreses, que implementin l'horari de 9 a 5. Al nostre país, per trobar el 80% de la població activa treballant ens hem d'esperar a les 11 del matí, mentre que a Europa això ja es produeix a les 9".

Blai Paco veu molt difícil la implementació, però els efectes "serien molt positius". Entén que "caldria que s'activés de manera general i ordenada, que no representés un desavantatge competitiu per a ningú". La iniciativa s'està "bellugant amb rapidesa". El president pensa que "per la indústria seria assumible, pels serveis seria diferent. El treballador industrial, sortint abans de la feina, tindria temps per anar a l'administració o utilitzar els serveis; queda per veure com s'adaptaria el sector serveis als horaris, potser podríem generar nous llocs de treball o cercar solucions amb la tecnologia. Per vendre serveis a fora podria significar assumir més personal per a altres torns". 

Els anoiencs que es desplacen, més beneficiats

Per a la població anoienca, que es desplaça en molts casos a altres comarques per treballar, els efectes de la reforma "serien especialment positius" considera l'impulsor. En el tema del transport "és on els beneficis serien més notables. Hi ha molta gent de les comarques interiors que es desplaça al Vallès, Barcelona o el Baix Llobregat per motius laborals". Aquests treballadors "descansarien molt més en el cas que poguessin sortir a les 5 ó les 6 de la tarda, que no pas a les 8 i arribar a Igualada una hora després o més. Pràcticament no hi ha temps per a dormir les hores que calen. És una qüestió de qualitat de vida".