L’incendi a Miralles, “es veia a venir, era una mort anunciada”

Podria haver estat pitjor. És l'opinió que té Joan Carles Santano, membre de l'ADF del municipi de Miralles, i també regidor a l'Ajuntament. El vent va fer que el foc avancés cap a Tous "i també perquè els mitjans aeris van intervenir i van actuar amb molta determinació a Miralles". Fa uns mesos, hi va haver un foc que va afectar cinc hectàrees al municipi, "però aquella vegada no hi havia cap altre incendi i això ens va ajudar, les dotacions dels Bombers van venir aquí" i la situació era diferent. Miralles ha perdut més de 230 hectàrees -la gran majoria bosc- a mans del foc. Era "una mort anunciada".

El fet que el foc pugés a la serra "ho va determinar tot". Santano explica que "el foc va començar en una zona de conreu, havia de ser fàcil de controlar, però es va escapar, no s'hi van posar suficients medis potser. No es va aturar tampoc a Bellprat i quan les flames van arribar a la serra ja era imparable. En aquells boscos, tan densos, amb aquell front per sobre de la serra, només es podia treballar als flancs. I hi havia massa combustible, amb alguns camps sense llaurar i amb molta palla a sobre".

L'incendi va sobrepassar els punts de control i "estava a la cresta de la serra. La nit de dissabte a diumenge el foc ja era a l'Agulla Grossa" i amb dues llengües amenaçava el municipi i també Tous. A la reunió a Santa Coloma de Queralt amb els Bombers, el diumenge al matí, al centre de comandament, "ens van dir que aquell dia seria molt pitjor que l'anterior". A Miralles, on el cap de l'incendi ja havia entrat, els mitjans aeris es van concentrar en evitar que el foc arribés a les masies. Joan Carles recorda que "teníem molta por que el foc travessés la C-37. Hagués estat definitiu i la catàstrofe encara hauria estat més gran, ja que hi ha els boscos d'Orpí, Carme, la Llacuna..."

El pirocúmul es va formar aquella tarda-vespre: "als Bombers, ADF i altres equips ens van fer tornar al punt de control, perquè allò era molt perillós i feia escampar el foc. Més a la nit es va poder actuar i ja el dilluns al matí, amb la pluja, es va avançar cap a l'estabilització". Molts anys enrere hi havia hagut un foc en aquella zona de la Conca de Barberà, però Joan Carles Santano no recorda haver vist per experiència a l'Anoia cap incendi tan virulent: "a Òdena, el 2015, l'orografia era diferent, i això que va ser un foc important. Aquest que hem patit es va veure afavorit per petites valls i un territori molt trencat. A la zona del 2015, s'alternaven més el bosc i el camp".

Ara, quan hi reflexiona, opina que "era una mort anunciada. Cal una gestió forestal molt més curosa, perquè tots aquests boscos no estaven gens cuidats. Els propietaris dels boscos i les empreses de pèl·lets han de tenir canals per negociar i que sigui més rendible la gestió forestal". Una "mort" que arriba acompanyada de projectes de renovables "que fa més d'un any que ens arriben als ajuntaments. L'Estat espanyol els hi dona carta blanca. Ara, amb aquesta serra neta, aquestes empreses sabran buscar els propietaris i els vendran la moto. Quan va venir el president Aragonès va assegurar que treballaria per la recuperació d'aquesta natura que teníem, perquè espero que així sigui, perquè els ajuntaments no podem fer gaire cosa. Hi ha molts altres llocs on hi ha vent i sol, però trien punts on hi ha nuclis habitats a la vora, perquè ja hi ha algunes vies de comunicació".