Infidelitats... al supermercat!

Les compres en grans quantitats, a gran escala, d'un element que el productor difícilment podria treure d'altra manera sense trobar-se farcit d'excedents, o que ja sap d'entrada que haurà de treure a baix preu però igualment li surt a compte perquè prefereix mantenir al 100% el procés de producció, podria explicar en part aquesta diferència de preu. Però diuen, també, que els fabricants d'alimentació de marques blanques paguen entre un 12 i un 63% menys als treballadors (dades que reflecteixen les diferències salarials i que recull un estudi presentat per CCOO a Catalunya). Cada casa és un món, i cada empresa coneix quines són les estratègies que li donen millor rendibilitat, però alguns diferencials notables de preu de productes aparentment idèntics o ben similars, no només sobten sinó que a vegades fins desorienten el consumidor.

Enigmes a banda, l'augment de vendes de productes de marca blanca ha experimentat un fort increment els darrers tres anys. I tot i que la gamma de productes és àmplia i s'escampa a tots els àmbits, és sobretot en l'alimentació i en la neteja de la llar on sembla que la gent està més disposada a cedir (hipotèticament) l'extrem de la qualitat per poder tibar de l'altre extrem, el de l'estalvi en el preu. Mica en mica ha anat canviant la percepció que un producte que no sigui de marca no pugui oferir la mateixa qualitat que un que ho sigui, per bé que encara set de cada deu persones segueixin pensant que aquest segon pot o sol tenir una qualitat superior.

De fet, en determinades ocasions (diguem que en aquells casos en què hom prefereix 'estalviar-se sorpreses'), sembla que els consumidors es decanten per les marques líders. Perfums, productes per a nadons, i fins i tot begudes alcohòliques, estarien en aquest apartat de 'millor boig conegut que savi per conèixer' (d'aquest tipus de productes, en què les marques es prioritzen davant el preu, minva considerablement l'existència de marca blanca: no superen el 30% de penetració al mercat).

Paradoxalment, nou de cada deu compradors creuen que els establiments no haurien de limitar l'assortiment de marques; vaja, que volen que siguin totes, encara que no l'hagi d'acabar comprant: que si no l'agafa sigui perquè no vol, i no perquè no té l'opció. Som així.

El context econòmic ha suposat una empenta definitiva i ha trencat molts dels recels dels consumidors més desconfiats. Són diverses les mesures adoptades per la ciutadania per fer front a l'època d'adversitat econòmica. Algunes de les més repetides: fer petites compres setmanals, en lloc de la gran compra que potser feien fins ara de tant en tant; buscar sempre la millor relació qualitat-preu; i no fer servir la targeta de crèdit si no es tracta de grans quantitats. I òbviament, el pes real de determinades marques s'ha vist posat en qüestió. No és menys cert que les famílies poden arribar a estalviar fins a 4.000 euros anuals si escullen el comerç més barat. D'una botiga a una altra, mirant i comparant, es pot anar retallant. Ens hem beneficiat, també, d'algunes 'batalles' entre hipermercats i supermercats per captar clients, fins a situar el preu de la cistella de la compra al cost de fa vint-i-un anys. Bé, això és el que diuen les estadístiques... quan vas a comprar a vegades penses que aquestes estadístiques no han contemplat l'establiment on estàs comprant... Però que hem deixat de mirar les grans marques amb aquell respecte i consideració de fa un temps, queda ja constatat. I a aquest pas, sembla que no els espera un futur massa millor...