Els instituts igualadins reben amb alleujament el Badia i Margarit

L'Institut Badia i Margarit és el primer centre de secundària públic que obre Igualada aquest segle. El volum d'estudiants que arriben a secundària -els primers fruits que acaben de fet a l'escola Dolors Martí-, ha comportat la creació d'aquest nou institut, que s'allotjarà a les instal·lacions de l'escola d'adults que hi havia al CEIP Gabriel Castellà. Avui s'obren les inscripcions i els pares i mares ja podran triar si els seus fills s'escolaritzen en aquest nou centre que, d'altra banda, té una vocació estratègica: reequilibrar la ciutat. El tercer institut de secundària serà a l'est,d' on acaba de marxar una llar d'infants. Per als directors dels instituts de secundària, l'INS Badia i Margarit arriba en un moment crític i resoldrà la saturació dels centres existents. Però des dels centres públics es recela  si es mantindrà l'aposta per l' ensenyament públic.

Rafa Carmona, el director de l'INS Pere Vives Vich, considera que "hi havia hagut una mala planificació en aquest enllaç entre primària i secundària". El centre compta ara amb cinc línies de Primer d'ESO. Constata que la població ha minvat en les franges d'infantil, mentre que la demanda a ESO "feia temps que s'havia eixamplat" i era imperiosa "la necessitat de crear noves línies una vegada els nois i noies de Dolors Martí han acabat la primària. Però ja feia temps que s'hauria d'haver creat". La necessitat de places estava entorn els 60, de manera que l'oferta pública quedarà en quatre línies al Pere Vives Vich, quatre més a l'INS Joan Mercader i les dues noves classes de Primer d'ESO a les instal·lacions del Badia i Margarit.

Ja hi ha un equip de direcció per al nou centre, que prové de  l'INS Joan Mercader. La directora d' aquest , Lídia Estany, explica que "enguany teníem quatre línies i el Pere Vives Vich ,cinc. Quatre línies ens fa anar molt justos, i les tenim en tots els cursos d'ESO, excepte Quart. Ens fa estar estrets". Els centres públics han d'absorbir la demanda forçosament i "rebem molta gent que ve en segona opció, però acabem funcionant més o menys bé. Ara bé, cinc grups ens portaria al col·lapse, seria impossible encabir-los. Cinc línies als dos centres públics era impossible, per qüestions com nombre d'aules i serveis". 

El centre nou ha de "donar resposta per 8 o 10 anys" explica la directora de l'INS Mercader. Però demana, personalment, "que no sigui un pedaç" i que es consolidi l'oferta i serveixi fins i tot "per a ensenyaments post-obligatoris" que ara mateix no es tenen a Igualada. I aprofitar la proximitat de l'estació "per atraure  altres estudiants de la comarca, però és una opinió  meva".

Nou mapa, nous reptes

L'institut nou tindrà molts reptes. La corba demogràfica indica que en uns deu anys, els alumnes de secundària podrien decréixer. Pot condicionar això al nou centre? La inversió, de 3 milions d'euros, una part dels quals correrà a càrrec de l'Ajuntament, és un auguri que hi ha una aposta seriosa. En opinió de Lídia Estany, el fet que sigui un centre petit pot ser positiu per a la percepció d'alguns pares. Hi haurà ara tres opcions de secundària per a marcar, cosa que significa més seguretat per ser acollit en un centre públic. "És un lloc que no es coneix i pot ser que costi, però si es conserva petit, serà un punt a favor. Els pares tindran una sensació de més control, de més recolliment, de si els nanos tenen necessitats més concretes els  estaran més a sobre".

"La demanda ho exigeix, sembla, i el mapa escolar d'Igualada també" afirma Jaume Ars, director de l'Escola Pia, centre concertat. Veu positiu aquest augment de línies, però considera que seria desitjable "que es pugui triar entre privada i pública. L'oferta no pot ser només pública". Sobre el lloc on s'ubica el Badia i Margarit, afirma que "cal evitar que sigui un gueto i només hi vagi un sector de gent".

Per la seva part, Rafa Carmona sol·licita "més inversió en l'escola pública". El director del Pere Vives Vich comenta que "ja hi ha massa oferta de concertada a Igualada, i la pública feia temps que mereixia més inversió en aquesta franja d'estudis". Adverteix que "moltes famílies, per qüestió de la crisi, han deixat de poder pagar el cost dels estudis en una concertada i cal donar-los cabuda als instituts públics. Cal una aposta per garantir la continuïtat de la pública".

El futur i la popularitat de l'INS Badia i Margarit dependrà de les primeres impressions de les famílies. I de l'adaptació a les demandes futures. Lídia Estany, tot recordant que ara a P3 es podrien reduir línies, espera que "l'institut nou no sigui un bolet. Confiem que serveixi per a una millora educativa, per a un projecte nou, valdrà la pena. Durant molt temps des del Departament d'Ensenyament no s'ha invertit res de res, en part per la situació econòmica. Aquí, a l'INS Mercader, tenim problemes de manteniment que sembla que es resoldran enguany. No sé si el nou institut és prioritari. Però pot ser interessant el nou edifici també per encabir estudis post-obligatoris que ara Igualada no té".