//Plugins sense CDN ?>
Aquesta és la trobada anual més important de l’entitat on, a més d’escollir el president de la JCI Catalunya per l’any següent, s’entreguen els premis a les persones i els programes més destacats que s’han fet durant l’any a totes les joves cambres locals.
Sens dubte, el premi més important de la nit era el de “Millor Organització Local de Membres”, el reconeixement més alt que s’atorga a una jove cambra i que premia no un fet concret, sinó tota la trajectòria i tot l’equip que hi ha darrera. El president d’Igualada, Magí Senserrich, es va mostrar molt emocionat al rebre aquest guardó, destacant la gran sintonia que hi ha a Igualada i l’intens treball que enguany s’ha dut a terme.
També va recaure en Igualada el premi al “Millor júnior del 2008”, una distinció que s’atorga al membre més destacat de l’entitat a nivell nacional. La Xènia Castelltort va veure recompensada la seva gran tasca dins l’entitat amb aquest premi, al qual optaven tots els membres de la JCI de Catalunya, més de 400. Cal destacar que, en aquest cas, el jurat no només valora l’activitat del membre en programes i projectes, sinó també el recolzament a la organització, la formació feta, la iniciativa i la innovació i la contribució a la imatge pública de la JCI. La Xènia va agafar així el relleu de la Laura Hernan, també de la JCI Igualada, que l’any passat va ser premiada amb aquest mateix guardó.
També hi va haver relleu en el premi de “Millor Senador”. L’igualadí Ramon Costa, que es va emportar el reconeixement l’any passat, va veure com un altre senador de la capital anoienca, en David Badia, s’emportava aquest 2008 el premi, després d’un any de forta implicació en l’entitat, participant en programes, recolzant als membres actius i evidenciant el contacte continu.
L’últim premi de la nit que va emportar-se Igualada va ser el de “Millor programa de desenvolupament internacional” pel projecte solidari a República Dominicana que es va dur a terme aquest estiu. Jove Cambra Igualada va destinar els diners del memorial Josep Fusté, per desig de la família, a un projecte solidari d’abast internacional, en aquest cas ajudant a una escola de la ciutat de la Romana per normalitzar la vida escolar dels nens del centre “Bill Grant”. Després d’analitzar les necessitats de l’escola, es va determinar que el principal problema era l’electricitat, molt cara al país i que pateix constantment talls, dificultant que les classes es puguin dur amb normalitat.