El jove que es va treure la vida a Igualada vivia amb una família d'acollida

El dimecres de la setmana passada, una persona de 18 anys, Omar, nascut a Guinea-Conakry, es treia la vida en llançar-se pel pont de Montbui. La tragèdia es va produir poc després que aquesta persona deixés el centre de menors on havia estat cuidat des de mesos enrere. Amb tot, l'Omar no havia estat "expulsat" del centre com s'ha publicat a les xarxes i en diversos  mitjans, sinó que vivia amb una família d'acollida a Igualada, un nucli familiar del seu mateix origen amb el qual hi havia una "bona sintonia", segons testimonis propers al jove. La comunitat guineana de l'Anoia, els responsables del centre de menors i la DGAIA havien tractat des de mesos enrere com es faria l'acolliment del jove una vegada no tingués l'edat per continuar sota tutela. El tràgic desenllaç de la vida d'Omar "es deu sobretot a la motxilla emocional que portava des de temps enrere". 

Consultades per AnoiaDiari, fonts de la DGAIA han lamentat el cas. L'administració es farà càrrec de la repatriació de les restes d'Omar i dels funerals. Aclareixen que "no hem pogut trobar cap familiar seu en el seu país d'origen encara". Remarquen que "en tots els casos en què un adolescent compleix l'edat adulta, per llei, no poden seguir als centres gestionats per la DGAIA, és la normativa" però insisteixen que "en cap cas vol dir que no es prepari a la persona per aquest escenari. Els educadors fa mesos que fan un seguiment i són persones monitoritzades, molt vulnerables, de manera que oferim diverses sortides perquè puguin emancipar-se amb garanties. Si hi ha recomanació de l'educador, se'ls dóna una prestació econòmica o se'ls hi facilita la seva estada en pisos tutelats. El jove també adquireix una sèrie de compromisos. En els casos més vulnerables, posem tots els mitjans disponibles. Només que els nostres recursos també són limitats". 

Un cas delicat

Pel que fa a Omar, es tracta d'un dels casos més delicats que tractaven. La Fiscalia li va fer unes proves òssies per determinar la seva edat (i per tant, si superava els 18 anys). En tot cas, durant la seva estada al centre de menors ubicat a l'Anoia, els professionals que hi treballen van fer un intens treball amb xarxa amb associacions de persones originàries també de Guinea-Conakry -una de les quals és a l'Anoia- i entitats veïnals per assegurar que un cop sortís del centre tingués un espai d'acollida. L'Omar va ser acompanyat i fonts properes als cuidadors expliquen que no va ser desinternat de manera abrupta: "es tractava d'un cas molt complex i es va cercar una família d'acollida amb els que hi va establir una relació molt propera. Omar tenia, per desgràcia, una història molt traumàtica a darrere"