Les línies clandestines del trànsit aeri

Els mesos d'octubre i novembre són els principals per al pas d'aus marines. Ara passen, sobretot, espècies més aviat petites, que romandran els mesos d'hivern al sud del Sàhara; l'estiu, en canvi, és el període per a la migració de les aus rapinyaires. Si agafem calculadora i anem sumant ocellets i ocellots, veiem que durant un any són fins a 30 milions d'exemplars el nombre d'aus que creuen l'Estret un parell de vegades anuals en les seves rutes migratòries.

Milions de vols que serien capaços de col•lapsar la millor de les infraestructures viàries del nostre entorn... i encara amb tot un gran ventall d'avantatges que no se'ns poden escapar. I és que les aus no han d'estar pendent de si hi ha companyies que cobreixin la seva ruta; ni si quadren els horaris de sortida i d'arribada amb els que els interessa; ni si queden places disponibles; ni si els preus són encara assequibles o ja estan per sobre el llindar del morro que hi pugui posar l'aerolínia; no han de fer cues als mostradors; no tenen un nombre màxim d'equipatge per portar (tampoc les fan pagar per portar més plomes del compte); no han d'estar al punt de sortida dues hores abans; poden dur al pap tota l'aigua que considerin oportuna; no els fan treure ni cinturó ni sabates en passar el control; no han d'escoltar tot el ritual que la tripulació ens explica abans d'emprendre qualsevol dels viatges; i així un llarg etcètera d'avantatges. Si ja des de tots els temps un dels grans somnis de la Humanitat ha estat volar, si l'home sempre ha volgut ser ocell, després de constatar tots aquests maldecaps que s'estalvien per fer, en definitiva, el mateix que acabem fent nosaltres (moure'ns via aèria d'un costat a un altre) potser que ens plantegem això d'inventar algun vestit o algun instrument individual que ens permeti seguir la trajectòria de les aus, com una més d'elles. Ens podran acusar d'estar “volats”, però si funciona... que no ens busquin a l'aeroport!

Oriol Solà i Prat