“Mai hi havia hagut tanta gent participant de la Festa”

Fa una mica, però no tant, la gent no hi era per Festa Major d’Igualada. Era el cas?

Joan Pou: Fa molt temps, pot ser, quan era jove.

Neus Carles: Sobretot els caps de setmana de Festa Major anava a Cervera o a Manresa. I hi va haver un punt que la cosa va canviar: no només em quedava jo, sinó que venien de fora a aquí. El panorama va canviar des que jo era adolescent, que és quan miràvem cap a l’Aquelarre.

Oriol Solà: Fa 22 anys que no fallo, des que hi ha els Moixiganguers. Per mi va ser un punt i a part: abans la Festa Major per a mi eren les Cinc Places, però no hi havia cap al·licient. Després, als Moixiganguers, s’hi va afegir la Coll@nada i va entrar nova gent als grups de cultura popular. Tot hi ha contribuït.

Ismael Miñano: Ho he escoltat molt, però formo part d’una generació que sempre he estat aquí. Als inicis de la Coll@nada jo era jove i va ser un dels detonants que la gent es quedés. Després quan hi participes ja era allò normal, ser part de la Festa Major.

NC: La Coll@nada va ser un dels punts d’inflexió.

JP: Un canvi de xip general va ser, no només de qualitat sinó també d’hàbit. La població va començar a quedar-se més.

En una colla de portadors, l’efecte Coll@nada i les barraques es va notar?

JP: Un canvi positiu en gran, sí.

I ara sorgeix Territori Festiu. Quin efecte tindrà?

IM: Pot anar a èpoques, segons canvia el model d’oci, el d’ara està basat en la música i una barra, per exemple. El Territori Festiu pot ser una proposta de canvi d’hàbits també.

JP: La gent té ganes de sortir i allà a les barraques s’hi veu tota classe de públic, també dones grans i famílies, sobretot el primer dia.

NC: Hi havia les dues empalmades i primer només la de Les Comes. Ara, com que només hi ha la del Rec aquesta està molt saturada. Que pugui sorgir un altre espai està molt bé, anirà bé que hi hagi més opcions. Si hi ha diferents locals d’oci nocturn, per què no diferents propostes de Festa Major?

IM: La revetlla de les places ja va encarada a això, no? És positiu que convisquin diferents ambients i opcions de música.

El canvi en les empalmades i el desplaçament cap al Rec ha anat en paral·lel que la nit de dissabte prengui protagonisme a la de diumenge, oi?

NC: És que cada vegada és més llarga! (somriu) Arriba un moment que ja dius “no puc més”. Abans el diumenge era les Cinc Places, ara tot són dies forts, també el dijous, amb la Cigronada, amb dies per a tot.

JP: Hi ha dies per a tothom, el diumenge deu absorbir més gent dels pobles. Cada cosa té el seu sector. La gent que estem implicats en imatgeria i els joves són els que anem a tot arreu.

IM: Ha canviat el dia central? No només de l’oci nocturn, hem intentat que Sant Bartomeu aglutini més actes. Ara ha agafat importància. Amb els set anys que portem, s’ha notat el canvi.

Ha de ser festiu? S’ha de sacrificar el dilluns? O si no, el Sant Crist?

IM: Entenem que sí, com a diada del patró ho hauria de ser. És una reivindicació que passet a passet anem fent i mantenim. Sense pressa, caldrà temps, diàleg i consens. Com s’articuli la resta és col·lateral.

JP: Si hi ha un consens a nivell d’Igualada, bé, però canviar el xip en una ciutat tan conservadora pot costar molt. I els que pesen més en això són els empresaris, és a dir, per part de Dessota podem dir ‘sí’ o ‘no’, però va més enllà de les colles.

NC: És important deixar a la gent dir el que pensa. Influeix a tota la ciutat i s’hauria de triar a nivell de ciutat, no sols els empresaris, també els treballadors. Donar diferents opcions i que es triï. Que al final sigui amb una consulta o no... Tampoc la modificació ha de ser per sempre. Tot es mou i d’aquí a uns anys es pot canviar, segons es vegi en aquell moment.

JP: No dic que només opini l’empresari, només dic que acostuma a decantar la balança l’empresariat. Jo vull també un consens de ciutat.

OS: Com a Moixiganguer penso que el model actual és el que se’ns adapta millor. Crec que el cap de setmana de tres dies ja és un format propi i que ens dóna personalitat.

Una de les polèmiques d’aquest any ha estat les percepcions que cada grup rep per part de l’Ajuntament. Té una tasca difícil. Se’n surt com a mediador?

JP: L’Ajuntament fa política. Són polítics i hi ha una massa social que demana una cosa i una altra que sempre hi ha estat i que està a l’expectativa. El govern ha de mirar de fer content a tothom. Es va provar de fer una mediació i va ser un desastre, però s’ha de tornar a provar. Cal que tothom hi vagi partint de zero. Totes les entitats a parlar amb l’Ajuntament, asseure’s amb optimisme i enterrant les destrals. Implica que tothom cedeixi i trobar un consens. Estem sobrecarregant d’actes la Festa Major. Ara mateix no podem complir amb tot i s’ha d’arreglar, perquè els Dessota no podem ser a tot arreu.

IM: Hi ha diferents coses. Sobre les subvencions per les sortides, FESTHI no es queixa del que percebin els altres, perquè potser fins i tot reben menys del que els caldria... la cosa és que les colles de l’ambient tradicional reben una part del pressupost molt minsa. Ara mateix, s’hi destina una part molt petita a les colles. En el cas de la FESTHI, la darrera assemblea ens hem adonat que perdem diners en cada acció que fem. I és una de les tasques que hem de fer, donar a conèixer que les colles –de totes les entitats– perden diners en les activitats que fan. L’Ajuntament, en això, ha de fer tots els papers de l’auca, però fa l’efecte que juguen a qui dies passa anys empeny... quedar bé amb tothom, però ningú acaba content. Haurien de ser més actius com a mediadors.

NC: Ara no estic a cap colla, i per tant se’m fa difícil saber quin és el punt exacte. Haurien de ser un mediador real. Ajudar a resoldre sense posar-s’hi. És clar, no és fàcil. Recordem com va anar el conflicte amb les patgesses que sortíem a tot arreu i es perdien les coses bones de la festa i hi havia més interès pels problemes que no per la festa. Són polèmiques que ens fan perdre energies. Si estem millor que mai! El conflicte potser fa que s’alimenti una mica.

IM: Hi ha coses per resoldre, però el grau d’exposició pública que hi ha és més gran del que hi ha realment. Allò més important és que la Festa Major sigui lluïda.

OS: Les colles hem de baixar la tensió entre nosaltres, perquè la Festa Major és per viure-la. Cal desterrar l’agressivitat i suavitzar posicions al llarg de l’any. No és feina de l’Ajuntament, sinó que la cultura popular trobi punts en comú.

Recordarem que la cercavila de dissabte de 2013 va ser molt llarga. El fet de voler quedar bé i donar cabuda a tothom no complica les coses?

JP: Va ser un cas excepcional. És la cercavila més important, l’estrella. S’hi ha posat remei. Ara no podem fer una trobada gegantera aquell dia, perquè ho allargaríem més. Hem d’estar satisfets que tregui tanta gent al carrer.

La Festa Major també són els autos de xoc i les activitats de les atraccions. Hi aneu?

OS: Jo hi havia anat a les atraccions. Hi ha diferents gustos, però el cert és que a la Festa Major, amb els actes que hi ha ara, es gaudeix molt més.

JP: Jo hi anava de petit, però ara, amb canalla, ja no hi vaig. I crec que gran part de la gent de Dessota tampoc.

IM: Jo penso que també allò és Festa Major. Són propostes que tenen el seu públic. Més gent de la que pensem hi va.

JP: Però els que fem els actes tradicionals no hi tenim tirada potser. És respectable.

NC: Hi ha amics meus que sí que hi porten els nens, jo ja fa anys que no hi vaig. Són atraccions que vénen perquè és Festa Major. No crec que hi hagi dicotomia entre atraccions i cercaviles. Hi haurà els que no van enlloc. Fa anys que no hi vaig, ja us dic, però no és exclusiu.

JP: Hi ha hagut un canvi de públic potser. Quan hi vas no acabes coneixent a ningú. Són gent diferent, com si vingués gent de fora, però no té més. És un ambient que no deu sentir-se tan seu la cultura popular.

IM: També és possible que el canvi d’emplaçament del Piromusical al Parc Central hi faci venir més gent.

NC: Quan el castell de focs era al camp de futbol també hi havia gent que baixava.

Hi ha massa pocs actors i molts espectadors a la Festa Major?

NC: A la Festa Major fan falta també els espectadors. Els que estan a les atraccions, per exemple, també fan falta i fan Festa Major. Hi ha tornejos d’esports, o el concert de la Simfònica al que sí que vaig.

IM: Hi ha molts actes i tothom és actor a un o altre lloc. La participació és un acte més. Mai a la història hi deu haver hagut més actors a la Festa Major. N’hem d’estar orgullosos.

OS: Per la nostra part, els Moixiganguers, hem anat estenent el número de camises i ara ja no són gent exclusiva del centre d’Igualada. Som cada cop més transversals: tenim gent de diferents extractes socials i de diferents onades d’immigració que han arribat a Igualada. Rebem amb els braços oberts a tothom i molts es queden : som cada cop més heterogenis. Per això, volem trencar la barrera espectador-participant. A la segona part de la temporada notem sempre l’arribada de gent nova, homes i dones que ens han vist durant la Festa Major.

Tal com es programa la Festa Major ara, es podria millorar la tria o organització de la programació amb una Comissió de Festes?

IM: No sé com s’hauria de fer. Ara cadascú fa i proposa i l’Ajuntament ho engloba. Si estàs de sort i et combines amb els altres organitzadors pot anar molt bé. Així ho fem la FESTHI i la Coll@nada, per exemple, i que no hi hagi solapament d’actes. L’Ajuntament no ho fa amb una visió conjunta i potser ho podria millorar. Però la Festa Major és un moment excepcional, passa un cop a l’any. Amb l’Ajuntament hi parlem des del setembre fins ara. Tot l’any.

JP: La Festa Major la fem les entitats i l’Ajuntament té molta flexibilitat. Que haurien d’arbitrar i proposar, també. Caldria únicament el consens de si hi ha molts o pocs actes. L’Ajuntament deixa fer i fica una mica d’ordre. Per part nostra, a Dessota, voldríem evitar que hi hagués tantes sortides i que no hi hagi duplicitats.

NC: L’Ajuntament deixa que les entitats facin els seus actes i aquesta és la gràcia, és la festa del poble.

OS: Per a mi, s’hauria de treballar des d’una comissió, però que fos operativa. El model d’Igualada és prou participatiu com per arranjar-ho.

I les entitats parlen entre elles?

IM: Cada entitat intenta comunicar-se amb les altres que tenen més incidència en el que fan.

Com serà la Festa Major el 2027? Si ara es pugen les cadires del Clein, a la 1, què no es farà llavors? Entrarem al dimarts?

OS: Jo espero que tinguem una colla fent castells de gamma extra i amb entitats culturals més potents a la ciutat. I que la Festa Major sigui de tots a la una. Crec que el problema és petit, però l’hem fet molt gran.

NC: Encara hi haurà ganes de Festa Major i pot ser que s’hagi allargat. La pujada de cadires és una activitat recent i dos anys abans que sortís al programa ningú s’ho podria imaginar que hi figurés! La Festa Major és viva i es modifica segons el que la gent té ganes de fer. És això el que més agrada, abans ja ni feia falta mirar el programa i ara tenim coses noves cada any.

JP: Si hi ha gent a Dessota que vol sortir el dimarts posterior i el dilluns ja no és el darrer dia de Festa Major, el 2027... (somriu) No descarto que es pugui arribar a fer.

IM: Jo penso en una Festa Major concentrada  entorn la diada de Sant Bartomeu, i que ja sigui festa. M’imagino i espero que tingui algun tipus de catalogació patrimonial.

JP: Espero que s’arribi a un consens de ciutat i s’assoleixi aquesta catalogació.

IM: La meva sensació és que encara que sembli que les colles estan molt allunyades en les seves propostes, l’acord o el punt d’entesa no és tan difícil. I no tardarà a arribar.

JP: Penso també que les diferències són relatives i que al final ens entendrem, perquè el que volem és fer la Festa Major, no hi som per discutir-nos.