Manel Esteller, a Igualada: "el càncer es podrà curar si hi ha una gran inversió en salut pública"

Cada setmana, a laboratoris de tot el món, hi ha investigadors que acorralen una mica més la malaltia que té més afectació en els nostres dies, el càncer. I una d'aquestes persones és a Catalunya, a l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el doctor Manel Esteller. Aquest va ser dijous al vespre al Teatre Municipal l'Ateneu convidat per Anoiadiari. Davant d'unes 500 persones va donar a conèixer com s'està duent a terme aquesta investigació de crucial importància, de la qual ell n'és un dels exponents més reconeguts. Una de les preguntes obligades era si es podrà curar el càncer en el futur. No es va fer esperar, la qüestió va obrir l'acte. Esteller va afirmar que "ja estem curant un 60% dels càncers, ara hem d'aconseguir el 40 que manca. Serà aviat? Cada càncer és diferent. Per fer-ho caldrà una enorme inversió en salut pública".

En la conversa amb Joan Maria Morros, que va presentar el format i va anunciar la propera edició amb Òscar Camps, Esteller va parlar també de l'horitzó futur. Així, anem cap a un escenari en el que "malgrat tenir càncer, es podrà viure amb la dolència. Ara mateix ho veiem en el cas de les persones diabètiques, que poden viure amb certa normalitat". Recordava com "fa 30 ó 40 anys tenir el càncer era pràcticament una sentència de mort. Ara, se'n cura un 60% del total i cada any anem avançant una mica més, potser un 2%".

El conductor va repassar la trajectòria d'Esteller, també per diverses universitats estrangeres, fins que va tornar a Catalunya el 2008. El convidat va assegurar que "encara que tornés a marxar, en el món interconnectat que vivim, el que investigues a fora acaba revertint en la gent del nostre país". Sobre la seva trajectòria, més lacònic, va dir que estaria content que fos més llarga si servís per augmentar el 60% de persones que se'n poden sortir del càncer.

La mitjana d'edat, 62 anys

Segons Esteller, la mitjana d'edat a la que es contreu un càncer són els 62 anys. Matisava que "no tinc por al càncer. De fet, he entès que aquí hi estem per un temps determinat. Per què no tenir por també de la demència? O del risc cardiovascular". Afegia que sí que hi ha un procés temut, el de la metàstasi, "el moment en el que el càncer s'estén, les morts són per aquest efecte".

La problemàtica existent, segons el criteri de l'oncòleg, és que "només hi ha fàrmacs pel tumor primari". Hi ha hagut avenços amb tot i ara "ja no tots els càncers signifiquen la mort. Hi ha hagut feina de radiòlegs, infermeres, persones de l'atenció primària... Hi ha vacunes, com la de l'hepatitis B, que han evitat que es desenvolupi posteriorment un càncer de fetge, així com la revisió ginecològica i vacunes com la del papil·loma han contribuït a prevenir el càncer de cèrvix".

Factors que acceleren (o no) el càncer

Una de les preguntes que va formular el públic a través de Joan Maria Morros va ser el paper de factors externs com l'estrés en el desenvolupament de la malaltia. La resposta va ser que "hi ha molt d'atzar en el desenvolupament del càncer. Cada cop que una cèl·lula es divideix es pot produir i, com més edat tens, més probabilitats desenvolupes per això". En efecte, "el tabaquisme és al darrere d'un de cada tres tumors i no només de pulmó", una dada que té un matís amb una altra estadística: "el 90% de càncers de pulmó són a causa del tabac, però un 10% no hi té a veure ser fumador". Esteller va insistir en la importància d'una dieta equilibrada i, a més, recordar que "no és convenient una alimentació hipercalòrica. És millor pecar per defecte".

Afegia que "només un 10% dels càncers són hereditaris". "Tots els altres provenen de l'atzar o de factors tòxics" deia Esteller, que va ser prudent en una pregunta sobre si un daltabaix emocional podia disparar la malaltia en una persona: "no ho podem demostrar fins a quin punt aquest xoc allibera hormones i aquestes alteren les cèl·lules. I fer una prova amb un ésser humà no seria ètic". 

Hi ha càncers que són fruit del medi. Per exemple, els habitants d'Austràlia són majoritàriament de procedència britànica i han desenvolupat altes afectacions de càncer de pell -amb tot, el més benigne amb una curació del 95%- "perquè estan molt més exposats al sol que els seus avantpassats, ja que viuen en una àrea de la Terra diferent".

El Barça, Catalunya i la recerca

Sobre un altre tipus de salut, la de la recerca i la investigació a Catalunya, Esteller es va felicitar que "hi ha hagut continuïtat en el suport a la recerca, però estem congelats des de quasi bé el 2008. No han marxat investigadors, però tampoc en vénen". A la investigació catalana li manca "créixer en la producció tecnològica de les solucions que aporta la recerca". 

Va mostrar el seu convenciment que una Catalunya independent seria un lloc molt més propici per a investigar, tot i que al seu parer "la investigació no ha de rebre només fons públics, sinó privats o de donacions filantròpiques. No parlo de grans empreses invertint, poden ser microdonants". Esteller veu que "per al poble, és molt millor un govern de proximitat" i és una de les raons de la seva aposta independentista.

Esteller es va fer entenedor amb el públic que hi havia al mateix escenari i a la platea, unes 300 persones. Per empatitzar-hi i fer-se entendre, va recórrer més d'una vegada a fer símils futbolístics "cada any fem dos o tres petits grans avenços, que són com el gol de Sergi Roberto. Encara, però, ens fa falta marcar el gol de Koeman a Wembley". Tot i que té una agenda molt plena, el doctor va assegurar que té un petit forat per anar a la final de la Champions d'aquest any a veure el Barça.