La mare del pierenc acusat de jihadisme reclama que "se celebri el judici" després de 9 mesos de presó preventiva

La nit del 13 de març els Mossos d'Esquadra van entrar a l'habitatge de la família Boufarcha, a Piera, que era també la seu de l'Associació Cultural Nibras. Van detenir Ismael, de 18 anys, un dels fills de la família. Es tractava d'una operació de l'Audiència Nacional contra una organització que reclutava persones per anar a combatre a Síria per l'Estat Islàmic. El jutge Javier Gómez Bermúdez va decretar l'ingrés del jove a la presó. Ara, quan acaba aquest 2015, segueix en presó preventiva i la seva família reclama que es desencalli una situació dramàtica que els ha alterat la vida. Ismael és en un centre a Lleó i espera judici. Des d'aleshores, María -la seva mare-, només l'ha vist una vegada. La família es troba en una situació econòmica "molt difícil" i no poden fer front a un viatge per veure al seu fill. 

María González ha defensat moltes vegades la innocència del seu fill als mitjans. No veu que hi hagi cap prova concloent contra ell i hom del seu entorn entén que ha estat emprat com un "cap de turc" ja que només interactuava en pàgines de les xarxes, sense cap funció organitzativa o comentari que l'involucrés en la captació. Amb el pas dels mesos, el seu cas ha anat quedant a la penombra mentre la família -amb una desena de fills de diferents edats- es troba en una conjuntura desesperada. Es van traslladar a l'Hospitalet al juny i només compten amb "una paga del PIRMI" i les ajudes d'alguns amics, "cap beca escolar o ajuda de menjador". Ara, "la meva filla gran fa pràctiques amb un advocat, però a penes porta algun ingrés a casa". L'associació està parada, "a Piera teníem més espai, aquí és diferent".

A la població anoienca, però, "no ens hi podíem quedar". María confessa que "per als germans de l'Ismael, que van veure com el detenien, era molt difícil estar al mateix lloc de l'escorcoll, estar a la seva habitació, en aquell espai no hi podíem seguir". No va ser fins passats quatre mesos que el van poder veure: "ha estat l'única vegada que he pogut abraçar el meu fill. Després, l'únic contacte que hem tingut és telefònic. Ens telefona dia sí, dia no, i només pot per espai de cinc minuts".

"L'Ismael pateix pel que està passant"

Els salvatges atemptats de fa un mes a París han afectat la situació d'Ismael Boufarcha. La seva mare explica que "pel seu origen català i musulmà, patim per ell, se sent més assenyalat dins la presó. Després d'aquell dia va escoltar un '¿Ya estáis contentos, eh?' al centre. A la seva cel·la està sol i el visita periòdicament un assistent social, però clar que tenim por. Té algun company de la seva edat a la presó i es relaciona bé, però se sent sol. Quan hi parlem ens pregunta quan el jutjaran. Només vol tornar a classe". Abans de ser detingut, estudiava un mòdul d'informàtica des de casa, "no tenia diners per desplaçar-se a Barcelona o Igualada".

Amb el suport d'alguna amistat la família ha contractat un advocat privat per portar el cas d'Ismael. El lletrat ha recorregut diverses vegades per desbloquejar la situació del noi. María lamenta que "ja portem molts mesos així, ens van parlar d'un judici imminent, però no arriba...".

Després d'aquest temps, les festes de Nadal "seran dures. Encara que la majoria de la família som musulmans, també el celebràvem i aprofitàvem per reunir-nos tots. Sempre hem celebrat les festes d'ambdues religions i els nens feien cagar el Tió. Però ara, aquest any, serà molt rar". María González afegeix que "els nens ja no volen celebrar ni els seus aniversaris".