El molí eòlic comunitari de Pujalt ja té 500 socis i aviat cobrirà la inversió

El molí Viure de l'Aire del Cel, nom del projecte, va néixer com a idea el 2009 i el darrer any ha cristal·litzat al cor de l'Alta Segarra, a Pujalt, en una àrea on les pales dels molins de vent han estat des de fa temps una constant del paisatge. No obstant, Viure de l'Aire del Cel és un projecte comunitari, el seu tret diferencial, i aquest maig ja té mig miler de socis. La direcció d'EolPop explica que amb les aportacions d'aquestes persones i els primers ingressos per la generació "ja hem cobert un 80% dels costos" del projecte, xifrat en uns tres milions d'euros.

Aquest Convertidor d'Energia Eòlica, com s'anomena també, va obtenir els permisos el 2012 i té un conveni de col·laboració amb l'empresa Som Energia. Un dels impulsors, Pep Puig, explica que per activar el projecte "hem anat a reduir els costos per fer-lo més accessible. En primer lloc, l'emplaçament de Pujalt el vam triar perquè era un lloc on les mesures de vent ja estaven fetes i hi havia un accés fàcil a l'emplaçament". Amb tot, el molí Viure de l'Aire del Cel és qualitativament diferent al dels altres parcs eòlics. És d'una tipologia "més sofisticada, sense multiplicadors" i que permet que quan "els altres aerogeneradors estan parats -arribats a certa velocitat-, aquest segueix produint".

Dels 500 socis n'hi ha una part important d'anoiencs, tot i que no constitueixen una majoria. "La majoria de socis i sòcies són de Catalunya, també vam voler donar prioritat a les contribucions de persones de la comarca de l'Anoia" expliquen. L'experiència que té lloc a Pujalt demostra "que fins i tot en unes circumstàncies tan pèssimes com les que hi ha a l'Estat espanyol per a les renovables, es pot fer un projecte comú de la ciutadania amb l'energia eòlica".

Esperen que "en segueixin d'altres. La concreció del projecte també ha palesat que es pot aplegar gent per finançar una inversió tan gran. Sempre que sigui participat, hi ha persones disposades a apuntar-s'hi". Les experiències comunitàries són infreqüents al sud d'Europa, però "molt habituals a Dinamarca, Suècia o Àustria. En el cas de l'Estat espanyol, aquest és el primer cas d'una infraestructura eòlica".