Nadals del món (II)

ANNA SUAREZ

Regne Unit: bojos pel Nadal

En Jon Heavers té 47 anys i és professor d'anglès. És del Regne Unit, va arribar a Barcelona fa 21 anys i ja en fa set que viu a Argençola. “El Nadal se celebra molt al meu país, fins i tot massa!”, afirma. Comparant-ho amb les tradicions catalanes, en Jon troba que al Regne Unit, les celebracions són “més obertes a tothom, es gasten molts més diners en gairebé tot, sobretot als pubs i restaurants, mentre que aquí es concentra molt més en la trobada exclusivament amb la família”.

Al Regne Unit, les cases, els carrers i llocs públics s'engalanen amb molts guarniments típics de Nadal. La gent envia i rep moltes felicitacions per correu a les cases, i és força típic tenir les postals penjades a la paret. El dia 24 a la nit hi ha trobades a casa entre amics, veïns i famílies, i molta gent també assisteix a les esglésies per a celebrar la missa. També és típic de veure grups de nens i nenes que s'apropen a les entrades de les cases, per cantar nadales. A la nit s'acaben de posar els regals a sota de l'arbre de Nadal.

El dia 25 és el més important del Nadal. Al matí es fa el repartiment dels regals que ha deixat el Father Christmas a tothom. Aleshores, es fa un bon esmorzar en família abans d'anar a passejar, a visitar o saludar  amics i veïns, abans de dinar. “Es dóna molta importància a l'aspecte de la taula de Nadal, sempre ben decorada amb detalls nadalencs, espelmes o centres de taula, targetes amb els noms dels comensals, i ,és clar ,no poden faltar els típics crakers”. Aquests, amb forma cilíndrica i tres parts contenen petits regals, un barret de paper i un acudit. El craker es parteix a l'inici de l'àpat, el tiben entre dues persones i els continguts es reparteixen.

El dinar és “immens”, destaca en Jon. El menú compta amb plats forts com gall d'indi rostit amb moltes verdures fetes al forn o bé bullides, i amb una salsa calenta de carn anomenada gravy. Les postres són normalment pastissos, sobretot de xocolata. El dia 26 se sol anar a visitar altres membres de la família i dinar junts. També comencen les rebaixes i molta gent surt a comprar.

Amb l'entusiasme dels britànics contrasta la vivència d'Artur Pinto, un professor d'origen portuguès que ja fa 20 anys que viu a Igualada. Ell és agnòstic i no celebra especialment el Nadal, per a ell és “un dia més”. Explica que a Portugal, “la família es reuneix el vespre del 24 i sopem plegats un plat de bacallà amb patates i les verdures de temporada”.