Nadals del món (III)

ANNA SUAREZ

Maneres de començar bé l'any

En Reidar Kristoffersen té 42 anys i és fuster. És de Dinamarca, on viu, però ja fa tres anys que passa els Nadals a Catalunya amb la seva parella, que és d'aquí. “Jo religió cap, però Dinamarca és protestant”, apunta. En aquest país escandinau, és costum fer una corona d'advent, amb quatre espelmes en una mena de centre fet de branques. Els quatre diumenges anteriors a Nadal s'encén una espelma cada diumenge, per les quatre setmanes d’advent, i es deixa que es consumeixin soles. Durant les festes és molt típic tenir a les cases un bol ple de taronges, mandarines, nous i massapà.

En Reidar recorda que el seu primer Nadal a Catalunya “va ser molt bonic i acollidor”, i el que més li va sorprendre va ser “el tió, el menjar i la calor”. “És molt bonic viure noves tradicions i maneres de fer, però també trobo a faltar el menjar danès de Nadal, i el meu pare”, afegeix.

En aquests darrers anys passant el Nadal fora de casa ha incorporat les tradicions i menjars catalans, però també n'ha importat del seu país. “Algun any he fet un rostit de porc i vaig tenir problemes per trobar certs ingredients, com el Kulor, que és una mena de colorant perquè les salses surtin marrons”, explica. “Una tradició que segueixo fent aquí és que per cap d'any, quan sona la darrera campanada, saltem tots des d'una cadira, com si tothom saltés cap a l'any nou, deixant els problemes enrere”.

Al Brasil també comencen l'any saltant, però en aquest cas canvien els 12 grans de raïm per “saltar les 7 onades”. I és que és costum celebrar la revetlla a la platja aprofitant el bon temps, i vestits tots de blanc. Ho explica en Tiago, que ve de la ciutat de Santos, té 37 anys i en fa 9 que viu aquí. Destaca que la manera de celebrar el Nadal al Brasil té moltes similituds amb la nostra, com la tradició de decorar l'arbre de Nadal, muntar el pessebre -que s'anomena Presepio-, o anar a la Misa do Galo la nit del 24.

La Waldizi Maierhofer també és brasilera, ve de São Paulo, té 56 anys i ja en fa onze que viu a Igualada, on treballa com a professora de ioga. La Waldizi diu que troba a faltar “el caliu festiu que hi ha allà”, i assegura que “a final d'octubre ja estem tots bojos per la festa”. El Nadal se celebra “sense estar-se de res, amb les cases, les botigues, els carrers il·luminats”. En comptes dels Reis se celebra el Papai Noel, que sol ser un parent de la família disfressat que entrega els regals el dia 24 després de la mitjanit. El dia de Nadal se sol menjar gall d'Indi, rostit de porc, amanida russa, pastís, gelat, fruita... També és molt típic el Pannetone.

Arran de viure aquí, la Waldizi va incorporar la tradició dels Reis quan el seu fill era petit, però ara ja fa uns anys que només celebra el Nadal. Sol cuinar els plats típics brasilers, però admet que “els torrons...es fa difícil no menjar-ne!”.

A l'Ecuador hi ha la tradició de cremar l'Año Viejo, un ninot que simbolitza les coses dolentes, per a netejar l'esperit per al nou any. “Els nostres amics catalans ho gaudeixen molt i crec que és una forma de recordar l'escalfor del meu país”, explica la periodista Paulina Jordán, que fa vuit anys que viu a Igualada i s'ha encarregat d'integrar aquest costum a la seva colla d'aquí. “També he aconseguit implantar a casa la decoració massiva del meu país”.

La celebració del Nadal és “una barreja entre tradició, mestissatge i americanisme”, defineix l'equatoriana. A la comunitat andina, els costums més destacats són les passades del Nen Jesús i la Novena. Les passades són desfilades en què surten al carrer diferents imatges que representen el Nen Jesús, acompanyades de criatures vestides de totes les escenes de la Nativitat i es canten nadales indígenes. “És bonic i emociant”, destaca.

Les Novenes es fan arreu d'Amèrica Llatina i són oracions a les cases, nou dies per a visitar amics, família i veïns, i per pregar cada dia per l'espera de la Mare de Déu. En aquestes trobades es mengen Pristiños con miel i Tamales de Gallina. “La gent es regala molt temps per estar amb les persones que formen part del seu dia a dia”, explica.

“El meu primer Nadal aquí va ser molt trist...el fred ajuda  que la gent es tanqui més a casa i no volti gaire pels carrers”. El que més enyora del su país són “les abraçades intenses i fortes”. D'aquí “m'agraden els llums, m'encanta el fred i crec que començo a entendre la màgia dels Reis. També em fascina la carn d'olla!”.

I si a l'Ecuador es crema l'Año Viejo, el foc també és protagonista del Nadal “al país de l'eterna primavera”, Guatemala. El 7 de desembre a les sis de la tarda es fa La Quema del Diablo, un costum semblant a les fogueres de Sant Joan. Coincideix amb la festa de la Concepció i és el punt de partida de les festes nadalenques. Aquesta tradició consisteix a treure les coses velles que es trobin a casa i cremar-les,  i simbolitza una neteja profunda per estar preparats per al naixement de Jesús. Els carrers s'omplen de petards i focs d’artifici.

La Jéssica Aragón fa vuit anys que viu a Catalunya i és catòlica practicant. Explica que les festes a Guatemala “reflecteixen la cojuntura del país, i  s’hi suma la religió que és heretada de la conquesta espanyola, el sincretisme de la cultura maia i la influència anglosaxona a causa de la proximitat geogràfica amb els Estats Units”.

Quatre diumenges abans del Nadal es fa Corona de Adviento, i a principis de desembre les cases es guarneixen amb l’arbre de Nadal, pi, molsa, flors de pasqua, i el pessebre. Després de fer La Quema del Diablo, del 15 al 23 de desembre se celebren Las Posadas. Es fan pregàries i càntics al carrer acompanyats de maraques, tambors i una processó amb el Betlem, i els participants van demanant “posada de casa en casa”, representant el pelegrinatge de Sant Josep i Maria de Natzaret. En entrar a la casa -que s'ha pactat prèviament- es resa el Rosari i s’acaba la celebració amb un berenar que consisteix en plats típics com ponche de frutas, chuchitos, tamales, champurradas...

El dia 24 es celebra la Noche Buena, i es mengen tamales negros o colorados, un plat fet amb massa de blat de moro, salsa, un tros de carn i embolicat en fulla de plàtan mascle; i en algunes cases es menja gall d’indi fet al forn. A mitjanit es fan oracions pel naixement de Jesús, es llancen petards, focs d’artifici i s’obren els regals que ha deixat Santa Claus. L'endemà es fan més reunions familiars.

“El primer Nadal aquí el vaig gaudir molt, estava a l’expectativa de les activitats que es feien. Vaig trobar a faltar més emotivitat, em va fer patir el fred i vaig trobar molt a faltar la meva família i el meu tamal per sopar”, explica la Jessica. “També trobo a faltar los convivios que són convivències que es fan amb persones amb qui has coincidit en els diferents àmbits de la teva vida per compartir un àpat i desitjar bones festes a tothom”, afegeix. Ara per Nadal sol anar a missa i fa el sopar en família amb plats típics catalans. Per a treure's el cuquet, “faig el ponche de frutas i tinc una colla de guatemalencs a Barcelona amb els quals preparem tamales i me'ls emporto en tetra-brick perquè no faltin a casa meva”.