El volum de la cavalcada, amb vuit centenars de patges que reparteixen en una ciutat que no arriba als 40.000 habitants i més de 3.000 lots, és la punta de l’iceberg de tot un cicle de festes i la impactant significació que tenen a la ciutat d’Igualada. La ciutat ha tributat un parc als Tres Reis, el de l’Enxub, i té un dels seus principals fronts de projecció exterior en la seva proposta de convertir la Festa de Reis en Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Els orígens

La vila d’Alcoi, que comparteix nombroses concomitàncies amb Igualada, ve organitzant una festa de Reis des de 1885. Es tractaria d’una celebració anterior a la de la capital de l’Anoia, on el primer registre data de 1895. Els contactes comercials i empresarials entre una i altra població –Alcoi té una llarga tradició vinculada a les adoberies- haurien propiciat que industrials igualadins portessin la festa fins a casa nostra. El primer registre d’una cavalcada a Igualada és el 1899. Després, exceptuant el 1933 i els geners de 1937 a 1939, hi ha hagut Festa de Reis a Igualada ininterrompudament.

En les primeres dècades de segle, Ses Majestats i els patges van escollir els cavalls com a mitjà de locomoció. En aquella època el traçat del seguici reial ja era important i la festa, que organitzava el Centre Catòlic, també tenia un apartat solidari amb el repartiment de joguines als col·lectius més desafavorits. La no celebració de la festa el 33, per exemple, va venir arrel de la consideració que el format accentuava i posava de relleu les diferències entre les classes socials.

És després de la guerra civil espanyola quan apareix el personatge fonamental de bona part del cicle, el Patge Faruk. El 28 de desembre, data dels Sants Innocents -a la tradició vinculada als Reis Mags perquè Herodes després de rebre’ls va ordenar la massacre de nadons- apareixia un patge reial. La primera menció al personatge és el 1943. El seu nom provindria del rei d’Egipte als anys 40, Faruk. Aviat, a les ribes del Nil, un cop d’estat foragitaria  aquest rei i, en canvi, Igualada s’ha quedat per sempre el nom i la figura.

El Faruk entrava al final d’una festa infantil que es feia al Centro Nacional. Acompanyat d’un seguici de patges, descrivia qui estava al Llibre Blanc i qui al Llibre Negre. Amb traça, de manera que qualsevol infant podia témer estar en un punt delicat i que calia reconduir el seu comportament abans del dia 5, a la cavalcada.

Fins el 1952, el Patge Faruk no va assumir la recollida de cartes, que es feia el dia d’Any Nou. La tasca era cosa de dos heralds anònims que recollien les cartes en unes alforges. Després el Faruk ha anat sumant més feina. Per exemple, a la ràdio, on durant sis dies entre la seva arribada i la cavalcada passa llista d’alguns dels infants que “necessiten millorar”.

La Festa no para. Ha anat sumant nous elements i l’arribada dels nous mitjans i tecnologies li ha garantit una propagació i una difusió exterior impensables. En aquest marc, s’ha produït –i no fa gaire temps- un canvi impensable dècades enrere, com va ser el 2003 l’entrada de dones patge a la cavalcada i a la Festa. L’èxit d’aquesta introducció el corrobora que del total de servidors reials que surten el dia 5 de gener, entre un 10 i un 15% són dones patge.

La UNESCO, pròxim horitzó

La projecció de la Festa de Reis, ara mateix reconeguda per la Generalitat com a festa popular d’interès cultural, passa per un ambiciosa iniciativa. La Festa de Reis és ara candidata a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. La candidatura es va aprovar fa un any i va obtenir l'aval de la Generalitat. Segons el Ministeri de Cultura, ara mateix el procés depèn de la deliberació que en faci el consell de comunitats autònomes, per decidir quines de les diferents candidatures serà elevada a l'organisme internacional.

El compàs d’espera pot ser molt llarg, segons han assegurat les institucions, ja que depèn de diversos factors com l’entesa entre les comunitats autònomes per elevar  una candidatura i el paper que jugui Alcoi, que  compta amb un cicle nadalenc amb altres activitats i que es podria complementar amb Igualada en el millor dels casos (o obstaculitzar la candidatura en el pitjor). Sí, va per llarg, però... hi ha alguna cosa de què no siguin capaços els Tres Reis igualadins?

 

Fotos: Marc Vila i ACAN-AFMI