TORNAR

Òmnium organitza un cicle de conferències sobre la Guerra de Successió

Es commemoren els 300 anys de l’ocupació d’Igualada per les tropes de Felip V

societat
Dimarts, 16 juliol 2013. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Enguany es compleixen 300 anys de l’ocupació d’Igualada per part de les tropes borbòniques, en el marc de la Guerra de Successió. Des d’Òmnium Anoia es vol aprofitar l’avinentesa per rememorar alguns episodis claus de la Guerra de Successió, a través d’un parell de conferències.

Cartell del cicle de xerrades

En concret, la ciutat fou ocupada el 19 de juliol de 1713, quan les tropes de Felip V (comandades pel Duc de Pòpuli, un dels personatges més sinistres de la Guerra de Successió) arribaren a la ciutat, on s’instal·laren durant tres dies i des d'on va obtenir l'obediència de moltes poblacions. El 25 de juliol de 1713, amb més de 25.000 soldats, les tropes de Pòpuli arribaren a les portes de Barcelona i s’inicià un llarg i cruent setge, que durarà fins a l’11 de setembre de 1714.

La primera tindrà lloc el dimarts 16 de juliol amb el títol 'La victòria de Prats de Rei de 1711', i comptarà amb Francesc Serra, historiador. En ella, es recordarà un dels episodis bèl·lics de més importància de la guerra, situat a Prats de Rei, en la campanya militar del setge de Cardona (1711). Els exèrcits austriacistes, després d’una llarga i crua batalla van vèncer les tropes borbòniques, fet que va retardar el desenllaç de la guerra.

Francesc Serra és doctor en història moderna per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en la Guerra de Successió, és autor dels llibres ‘La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca, 1714’ (2009), ‘Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc’ (2010) i ‘Els herois de 1714’ (2013). Ha estat l’assessor històric i investigador principal del documental sobre el setge de Cardona, ‘1711. El Setge’, emès per TV3. La xerrada serà presentada per Pere Tardà, coordinador de Cat-Patrimoni

La segona conferència tindrà lloc el dijous 18 de juliol i duu per títol ‘La repressió borbònica a Catalunya durant l'etapa final de la guerra de Successió (1713-1714)’ i anirà a càrrec d’Adrià Cases, historiador. Després del tractat d’Utrech (1713) i la retirada de les tropes aliades, la Junta de Braços decideix declarar resistència a ultrança a l’avenç de les tropes borbòniques de Felip V. Des del punt de vista borbònic, aquesta actitud era inacceptable i els súbdits catalans que no acatessin Felip V com a rei serien considerats rebels i se'ls acusaria de crims de lesa Majestat. Sota aquest pretext, l'ocupació borbònica final de Catalunya es va moure sota un paràmetres de terrorisme militar. Les accions de l'exèrcit de Felip V s'acarnissaven contra els civils de l'interior de Catalunya, especialment en aquelles contrades situades a la Catalunya central

Adrià Cases és doctor en Història Moderna per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi que porta per títol ‘Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714’). Els seus treballs giren a l'entorn dels aspectes socials que marcaven els exèrcits hispànics durant el segle XVII i XVIII i, molt especialment, durant la guerra de Successió espanyola. És coautor del llibre ‘Les Proclames de sobirania de Catalunya: 1640-1939’ juntament amb Oriol Junqueras i Albert Botran, així com d’altres articles de temàtica local. La presentació d’aquesta segona conferència anirà a càrrec de l’historiador igualadí Josep Ma. Torras i Ribé.

Les conferències es duran a terme a l’auditori del Museu Comarcal d’Igualada (c. Joan Mercader, s/n), començaran a les 19:30 del vespre i són obertes a tothom. Els actes compten amb la col·laboració de Cerca-Grup de recerca en Ciències Socials, ParAnoia Accions i l’IMC.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.