Òscar Camps: dos anys obrint els ulls al món sobre el "crim" del Mediterrani

Xavi Rosiñol, un comunicador que s'ha implicat enèrgicament en la campanya 'Casa nostra és casa vostra' i deu anoiencs més que han estat als camps de refugiats, van ser al costat d'Òscar Camps a l'escenari del Teatre Municipal l'Ateneu. A davant, unes 300 persones aplegades en aquest acte impulsat per AnoiaDiari. I dos anys de rescats a mar oberta de l'allau de persones que s'escapen de les costes de Turquia i -ara sobretot- Líbia. Les respostes de Camps van ser dures i contundents: per començar amb els equívocs del llenguatge que emprem. A l'alta mar, és impossible distingir entre refugiats i migrants.

Camps va fer acte de presència a Igualada després d'un viatge llampec des de Galícia, on ha posat a punt una nova embarcació perquè l'ONG Proactiva Open Arms disposi de més mitjans per una feina de rescat que ara té el seu focus al Mediterrani Central. Camps parla a rampells, té clares les respostes, és precís amb les contrapreguntes amb les que respon per encomanar al seu interlocutor la sensació d'indefensió i de cruesa que es viu al Mediterrani.

Va explicar com el setembre del 2015, en veure aquella foto, va marxar cap a Lesbos. Ho va fer amb els propis estalvis. Un viatge que van fer ell i el seu company sense cap ajuda oficial. Preguntat per Xavi Rosiñol va descriure gràficament com aquell setembre de 2015, anant cap a la costa "vam veure milers de persones". Gent que "no podia ser atesa perquè ni tan sols tenien estatut de refugiats. Estàvem sols i els vam comprar aigua, els vam donar el que teníem". I arribats a la platja, "ja ens vam llançar a nedar per salvar una família sencera. No hi havia cap vaixell". Cada salvament era una alegria, però també implicava escollir i dolor: "vam recollir nens i nenes i els vam deixar a la platja, sense pares. Mai més ho tornaria a fer. Mai separar una família".

Les administracions absents

"Res és casual". Òscar Camps va retratar el paper inexistent de les administracions, que quan han actuat ha estat en profit propi: Angela Merkel que va obrir les fronteres per nodrir-se dels refugiats sirians que precisava l'envellida Alemanya i va tancar portes després; que l'allau de refugiats quedés aturat a Grècia per soscavar el 'rebel' govern de Syriza; els camps de refugiats buits construïts per ACNUR...

Camps va denunciar el paper de grans organitzacions i governs -els que "en 80 anys no han sabut acabar amb la fam a l'Àfrica"- i va contraposar aquesta desídia a l'esforç de les entitats locals, les petites ONG o les iniciatives individuals de centenars de persones que com els que l'acompanyaven a l'escenari, s'han adreçat a posar el seu gra de sorra. 

L'esforç personal de cadascú, d'aquests milers, centenars de milers, que han sortit als carrers o han anat als camps, és l'esperança que veu Òscar Camps. El convidat a la xerrada d'Anoiadiari va posar cara a aquestes persones que creuen el mar i que "només volen viure. Tant fa si s'escapen de Síria, d'una ablació o de Boko Haram, tots fugen i se la juguen a Líbia, un país caòtic on hi ha tres o quatre bàndols enfrontats". Les persones a les que salva "un cop estan una mica còmodes, t'expliquen la seva vida d'abans, els seus gustos, et contacten per facebook, tenen un passat". El món que deixen enrere, com les aigües del Mediterrani, s'ha empassat a moltes persones, "sobretot les dones, que són captades per traficants i les esclavitzen". El dit de Camps va apuntar una i altra vegada cap als governs dels 28 països de la Unió, "que han donat l'esquena a aquesta gent".