La parròquia adverteix de la "situació ruïnosa" del Casal i espera poder intervenir-hi aviat

"El Casal es va tancar perquè era inviable tal com estava", afirma el mossèn Josep Massana. El rector manifesta que "hi ha molts elements obsolets, que no compleixen les mínimes condicions de seguretat i que, des de fora el carrer, es pot comprovar que, dos anys després, estan igual. Nosaltres teníem ultimat ja un tercer projecte de reforma, datat del juny del 2013, així com de les revisions arquitectòniques preventives de tot el perímetre del Casal, i aquests papers estan dipositats al jutjat. Cal que se sàpiga que el Casal no estava abandonat, ni de qualsevol manera. Els anteriors programes de reforma van quedar frenats per l'aturada del pla urbanístic d'Igualada. El projecte actual contempla, com els anteriors, la creació d'un vial de continuïtat amb el carrer de l'Amor i que enllaçaria amb el carrer dels Caputxins. Un vial que seria pràcticament peatonal".

Segons el responsable de les parròquies del centre, "ens vam veure obligats a denunciar l'ocupació per causa de l'actuació forçada, i perquè si hi hagués qualsevol accident, amb els elements de perill que hi ha al Casal actual, els responsables, si no ho haguéssim denunciat, seríem nosaltres". Mossèn Massana esmenta que "he estat responsable de manteniment de moltes instal·lacions i si el desembre de 2008 vam tancar el Casal Interparroquial és perquè hi havia molts elements que estaven en un pèssim estat". Des de les parròquies es remarca que "just llavors ja vam engegar un projecte d'un Casal per a les entitats amb condicions dignes i eficients, pròpies del segle XXI". Abans del desembre de 2008, l'edifici aplegava entitats tan variades com l'Associació de Vídues, la Penya Blau-Grana, l'Associació d'Alcohòlics anònims, la Schola Cantorum, els cursos de Formació Permanent Arxiprestals, cursos de Càritas, etc.

"Zero especulació"

Sobre les acusacions d'especulació, el rector manifesta que "no tenen cap fonament, m'ofenen. La reforma és necessària perquè cau a trossos. Sobre els pisos que s'havien de fer a la part nord, es tractava d'habitatges que es vendrien a preu de cost, res més. És fàcil parlar sense cap base. No hi havia cap mena d'especulació". "Em dol molt tota aquesta situació. Hi va haver moments que vam arribar a un acord amb els joves que ocupaven el Casal: per exemple, si abandonaven el Casal a les bones, retiràvem qualsevol demanda judicial, a més d'oferir-los llocs alternatius per a les diverses activitats, com ho ha fet l'Ajuntament amb l'oferta de Can Badia, però quan els qui negociaven amb nosaltres van portar el pacte a l'assemblea, es va rebutjar" explica.