"Podria haver estat un incendi tan destructiu com el de 1986"

El moment decisiu de l'extinció de l'incendi que ha cremat més de 1.200 hectàrees, principalment als termes del Bruc i Sant Salvador de Guardiola, va ser aquest diumenge, a partir de les 6 de la tarda. En aquell moment, unes desenes de Bombers i voluntaris de les ADF estaven a Can Maçana, al Bruc, treballant desesperadament perquè les flames no depassessin la carretera BP-1101. Joan Rovira, coordinador de la regió penedesenca dels Bombers, sentencia que "vist el patró de l'incendi de 1986, hem evitat repetir-lo, podria haver estat molt pitjor". 

Els Bombers, a les 9 del vespre, estaven exhaustos, i els quedaven vàries hores de tasques per assegurar l'extinció total del foc. El Bruc i l'entorn de la serralada de Rubió ja van patir l'horror dels incendis dels anys 80. Rovira explica que "en aquesta zona teníem els patrons dels anys 80, ja que molts incendis tenen comportaments similars si tornen a la mateixa zona. No s'ha arribat a la virulència dels focs del 86", que van arrasar Montserrat.

Aquell 1986, un jove de 14 anys va col·laborar en els treballs d'extinció. Es deia, es diu, Enric Canela, i ara és alcalde del Bruc i ha hagut de tornar a veure les flames devastant el seu municipi. El Bruc s'ha endut la pitjor part, 628 hectàrees afectades, però recorda "que aleshores va ser molt pitjor. Ara, s'ha resolt, tot i que també hem de lamentar desperfectes a particulars. Ara cal posar-se a lloc, posem el dispositiu a mínims, però no es pot desactivar del tot. Cal anar a recolzar la gent de les masies, que ho ha passat molt malament".

El Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) treballa amb patrons dels diferents incendis que ha patit Catalunya. En el cas del Bruc, els Bombers expliquen que "la vegetació, fruit dels incendis del 86 i el 94, encara no és adulta, és més vulnerable. Són incendis que es reprodueixen a llocs on ja hi ha hagut foc. Els incendis es repeteixen. El GRAF estudia els patrons de diversos punts de Catalunya: hi ha un vent dominant, hi ha un tipus de vegetació, una orografia i un entorn determinat. La casuística dels focs és similar. Aquest podria haver superat la carretera fins a Can Maçana, per sort, no ha estat així".

"En una hora es van cremar 50 o 60 hectàrees"

Josep Maria Juncosa, el comandament que portava ahir les tasques d'extinció des de la base d'Òdena, comenta que "després de tantes setmanes de sequera, el material vegetal estava molt procliu. El vent, molt sec, de Ponent, va fer saltar l'espurna. La rapidesa de la resposta va ser extrema, però quan els nostres efectius van arribar, ja se'ns escapava".

Qualsevol cosa hagués disparat el risc. Podria haver passat a molts llocs. "Els arbres de la zona són pinassa i molts boscos -cas del Bruc- regenerats d'incendis anteriors, boscos joves". L'accessibilitat va ser molt bona, "la velocitat del vent era tanta que no es podia atrapar. En una primera hora d'incendi, havia cremat 50 o 60 hectàrees. Això és moltíssim en aquests primers moments".

Juncosa afegeix que "les ondulacions del terreny, segons com, afavoreixen l'extensió de l'incendi. Sembla que quan és vessant avall, si el vent l'acompanya, fa que es cali més ràpid. Amb una orografia irregular i molts barrancs, és difícil accedir-hi. Pots arribar a pensar que ja està extingit allà, perquè no ho veus de primera mà, però amb un cop de vent et pot rellançar l'incendi a un o dos centenars de metres". "Era la zona més sensible de la comarca" confessa, "ja vaig ser aquí als 80 i aquells incendis a zones properes els hem hagut de tornar a patir".