El PP respon a Castells que també hi ha manca d'inversió de la Generalitat

El regidor del PP a Igualada i diputat al Parlament de Catalunya, Pere Calbó, ha volgut donar la seva versió sobre l'oblit de l'Anoia als pressupostos de l'Estat pel 2015. Tant les esmenes de CiU com del PSC a propòsit del projecte del 4D Health, per quantitats diferents, han estat rebutjades. Els convergents demanaven 2 milions d'euros, els socialistes 700.000. Aquestes esmenes i també les propostes que va exposar Pere Macias fa deu dies, un milió d'euros per la Cotonera, 700.000 pels eixos comercials i 500.000 per a Fitex, han estat tombades. Calbó remarca que "estem encara en una època de recessió i no podem invertir al territori el que voldríem". Assegura que "s'anirà recuperant any rere any" i que "els darrers anys el govern de l'estat ha fet una despesa molt important en els ferrocarrils i el corredor del Mediterrani". La suma d'aquests dos factors fa que "les inversions a l'Anoia no siguin del tot satisfactòries". Calbó espera que "encara es pugui aconseguir quelcom" i respecte la duresa de les paraules de Castells a Anoiadiari replica que "m'agradaria aquest grau d'exigència amb la Generalitat".

"Aquestes inversions podrien aparèixer també als pressupostos de la Generalitat. En el Museu de la Premsa l'Estat hi ha abocat diners" comenta. Pel diputat popular "cal lluitar entre tots per anar aconseguint més diners pel nostre territori". En tan que membre del PP, "assumeixo la responsabilitat que ens correspon" perquè no hi hagi partides per aquestes obres a l'Anoia, però "voldria demanar la mateixa crítica a la Generalitat per part de Marc Castells". Calbó recorda la reducció de les aportacions de la Generalitat a l'Escola de Música i a l'Escola d'Art Gaspar Camps. "Tinc la impressió que l'alcalde és sempre més comprensiu amb la Generalitat i la Diputació que no amb el govern de l'Estat".

Respecte a la B-40, el Quart Cinturó que ha d'unir l'Anoia Sud amb el Vallès, Pere Calbó assenyala la indefinició d'alguns ajuntaments i col·lectius amb el traçat com a causa principal de l'endarreriment de l'activació de les obres. Ho compara amb els problemes que hi va haver els anys 90 sobre quina opció calia triar per fer l'autovia fins la Panadella.