Preservatius, ampolles de plàstic o xarxes de pescar s'incorporen a la moda

Alguns s'atreveixen a quantificar les xifres que mou la indústria mundial de la moda: asseguren que genera un bilió de dòlars anuals. Deu ser difícil contrastar-ho, però sembla més fàcil posar-se d'acord en el fet que tot el que ens posem, la manera i el lloc on es fabrica i es ven, tot plegat té un impacte a la societat i al medi ambient. Així ho afirmen directors executius que es mouen en aquests àmbits. És clar que quan especulem sobre el futur de seguida sorgeixen tot de preguntes: sorgirà una sana competència entre les principals empreses per demostrar qui té un producte més ecològic i sostenible? Internet anirà guanyant terreny a les botigues de sempre? Viurem una incidència més pronunciada de les noves tecnologies? S'estendran les peces de les quals es podrà canviar el color, segons el moment o l'estat d'ànim? Nous materials fins avui desconeguts permetran desfer un pantaló i transformar-lo en un jersei? Els cada vegada més freqüents moviments migratoris multiplicaran i fomentaran l'arribada de noves influències, amb una encara més extraordinària diversitat de combinacions i fusions? O apareixeran tendències marcades que es lligaran de forma excloent a una específica comunitat, nacionalitat, religió, etc.? Una nova concepció o filosofia de vida fruit de la present època de recessió ens farà optar per comprar menys roba, com a norma general, encara que aquesta sigui de més qualitat? Tirarem més de pràctiques ja molt exteses a altres països europeus, com els mercats de segona mà? L'escassetat de recursos ens impedirà accedir fins i tot a aquests darrers articles? I això anirà també acompanyat d'una reducció en la producció? S'arribarà a popularitzar el lloguer de roba? Es tornarà a valorar aquella tasca manual i pacient i meritòria d'autoconfeccionar-se determinats vestits, ja sigui per voluntat pròpia o bé per força?

La moda no deixa de ser un reflex del palpitar de la societat; per això més que divagar sobre el futur té més sentit que ens fixem en el present, que és on ara queda emmirallada. I per on passa, la singularitat a l'hora de vestir-se? Cosir materials que mantenen la temperatura corporal tant a l'estiu com a l'hivern, en les condicions climàtiques més adverses, seria de les pràctiques més senzilles. Però és clar, en vénen de més complexes. També s'han creat peces antitaques que repel·leixen la pluja i qualsevol altre líquid. Et poden salvar d'una situació compromesa en cas d'accident, certament, però no només això: com que no cal rentar-los amb tanta freqüència, també s'estalvia aigua i es contamina menys. Altres peces diuen que són antiestrès. I no és pas que siguin dissenys que incorporin massatges ni res per l'estil, sinó més aviat absorbeixen l'energia electroestàtica que desprenen aparells com el telèfon mòbil o l'ordinador a partir d'unes microcàpsules. I si hi ha roba antiestrès i antitaques, també hi ha aquells vestits antimosquits, a través d'un producte repel•lent encapsulat a les trames del teixit. L'aromateràpia és una altra de les tècniques emprades; s'inclouen microcàpsules amb essències naturals que, quan es duen posades, deixen anar tots els seus beneficis.

Altres objectes ja existents? Maletes o sabatilles fetes d'ampolles de plàstic reciclades, o bosses, carteres i fins jaquetes fetes amb xarxes que els pescadors ja havien deixat d'utilitzar. Vestits guarnits amb blat de moro, barrets amb mongetes o altres experiments lligats amb la gastronomia. En alguna ocasió s'ha arribat a fer alguna desfilada de moda amb preservatius, una innovadora proposta de roba elaborada íntegrament amb condons amb l'objectiu d'impulsar una campanya de prevenció de la sida (els dissenys presentats en la primera edició del concurs, formats per més de 200.000 unitats, eren obres d'estudiants i joves dissenyadors). Podríem parlar, també, d'aquells sostenidors que, en cas d'emergència, poden ser transformats en una doble màscara de gas (un invent que va ser premiat a la darrera edició dels Premis Anti-Nobel que lliura una organització nord-americana).

D'acord que la paraula ‘moda’ ja implica una bona dosi de ‘subjectivitat’ sí o sí... però no deixa de sobtar, per exemple, que moltes peces no s'acabin veient mai al carrer; o que en algunes ocasions els o les models acabin caient de cul a terra, sobretot quan es tracta de sabates amb talons exagerats (tot i que justament s'està venent un producte pràctic i còmode). Com algú deia, la moda no pot ser bona del tot si es caracteritza pel fet prou irònic que cada any l'hagin de canviar...

Oriol Solà i Prat